Dolors
De Viquipèdia
|
|||
Localització | |||
|
|||
Municipi del Baix Segura | |||
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Baix Segura Manc. de municipis Baix Segura Oriola |
||
Gentilici | Dolorenc, dolorenca | ||
Predom. ling. | Castellà | ||
pressupost | 4252400.00 | ||
Superfície | 18,69 km² | ||
Altitud | 4 m | ||
Població (2007) • Densitat |
6.954 hab. 372,07 hab/km² |
||
Coordenades | 38° 08′ 20″ N 0° 46′ 12″ O | ||
Sistema polític Nuclis |
1 |
Dolors és un municipi situat a la part més baixa de la Baix Segura, al País Valencià.
La parla és el castellà i el nom oficial, Dolores; el gentilici, dolorenc. La població, segons cens de 2003, 6.561 habitants i la distribució de l'ajuntament, aqueix mateix any: 6 regidors per al PP; 4 per al PSPV; 2 per a GM i 1 per a Renovación.
[edita] Història
El poble va sorgir el 1732 com a nucli principal de les terres pantanoses que Felip el Socarrat, mitjançant compra de terrenys a Oriola i Guardamar del Segura, havia concedit al polèmic cardenal Belluga en agraïment pels serveis prestats en la Guerra de Successió, i que el cardenal de Múrcia-Cartagena va drenar i transformar en terres productives; fet que donà lloc a la creació de Dolors (aleshores conegut com La Majada), Sant Fulgenci i Sant Felip Neri.
Les noves terres foren repoblades donant als nous colons tota mena de privilegis, incloent el d'exempció de penes; segons Reial Cèdula de 13 de setembre de 1724 i les rendes obtingudes foren destinades a les Pies Fudancions que el bisbe mantenia en el veí regne murcià; amb la desamortització passà a propietat dels Villamanuel i Cheles els quals mantingueren part dels privilegis de Les Pies Fundacions.
En estar situada en una zona que abans era pantanosa l'ha fet patir les riuades del Segura malgrat de trobar-se allunyada del seu llit, en especial les de 1879, 1946, 1948, 1973 i 1987.
[edita] Economia
L'economia és purament agrícola amb predomini del regadiu sobre el secà i dels productes d'horta sobre els fruiters. La superfície del terme és de 18,25 km2, salpicats de cases d'horta i finques d'esbarjo. L'únic patrimoni artístic ressenyable són les imatges de Salzillo i les talles de Roc López, que es conserven en l'església neoclàssica de Nostra Senyora dels Dolors.
[edita] Enllaços relacionats
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- El portal de la Vega Baja.
Aquest article sobre el Baix Segura és un esborrany i és possible que li calga una expansió substancial o una bona reestructuració. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |