Sanç III d'Aragó
De Viquipèdia
Sanç II de Ribagorça i Sobrarb, III d'Aragó i V de Navarra ( 1042 - 1094 ), comte de Ribagorça i Sobrarb (1063-1085); rei d'Aragó (1063-1094); i rei de Navarra (1076-1094).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Fill de Ramir I d'Aragó i Ermessenda de Bigorra. Succeí al seu pare al tron d'Aragó el 1063, a l'edat de 18 anys.
[edita] Ascens al tron navarrès
El rei de Navarra, Sanç IV el de Peñalén, cosí de Sanç III, fou assassinat pel seu propi germà Ramon, que en una partida de caça el va fer caure d'una elevada roca el 4 de juny de 1076. Els navarresos, no volent ser governats pel fratricida, van triar per ser rei a Sanç, el qual va incorporar la corona de Navarra a la d'Aragó.
[edita] Vida política
Va obrir tres fronts per a expandir el regne, a través del Cinca, las Bardenas Reales i el Gallec. La conquesta del pla s'anava assegurant amb la construcció de castells que servien de llançadora i després com a protecció de la terra conquerida. Així Sanç III va construir, entre altres, els castells de Loarre, Obano, Montearagón, Artasona i Castiliscar.
En el front del riu Cinca el 1064 va prendre Barbastre als musulmans gràcies al seu sogre Ermengol III d'Urgell, a qui concedí la ciutat però on morí en la represa de la ciutat per les tropes de Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir. El 1078 va talar els camps de Saragossa, va construir la fortalesa de Castellar i més tard va fer tributari al rei musulmà d'aquella ciutat. El 1083 es va apoderar del castell de Graus, on havia mort el seu pare el 1063, Estada el 1087, Montsó el 1088 i Artasona en 1094.
En el front de Las Bardenas, va ocupar Arguedas, en 1084 i Luna en 1092. En el front del riu Gallec, es va apoderar de Pedra Tallada i el 1083 va caure el Castell d'Ayerbe que va menar repoblar, en 1088 va fortificar Montearagón i en 1094 assetja Osca on va morir el 4 de juny.
Va donar aquesta Montsó amb títol de rei al seu fill primogènit Pere, que ja ho era de Sobrarb i Ribagorça
[edita] Relacions amb Castella
Per a establir relacions cordials amb el Regne de Castella, va ajudar el rei Alfons VI de Castella a la batalla de Sagrajas de 1086 i en la defensa de Toledo el 1090 i, finalment, va concertar un tractat d'ajuda mútua amb El Cid el 1092.
[edita] Núpcies i descedents
Es va casar en primeres núpcies el 1065 amb Isabel d'Urgell, filla d'Ermengol III i Clemència de Bigorra. Es divorciaren el 1071. D'aquesta unió nasqueren:
- l'infant Pere I d'Aragó (1069-1104), rei d'Aragó i rei de Navarra
- l'infant Alfons I d'Aragó (1073-1134), rei d'Aragó i rei de Navarra
- l'infant Ramir II d'Aragó (v 1075-1147), rei d'Aragó i rei de Navarra
Es casà novament el 1076 amb Felícia de Roucy, filla d'Hilduí III de Roucy. D'aquest matrimoni no tingueren fills.
[edita] Mort i successió
Va morir el 4 de juny de l'any 1094 assetjant la ciutat d'Osca. El seu cos fou dut al monestir de Montearagón, i traslladat després al Monestir de San Juan de la Peña.
Fou succeït als dos regnes pel seu fill gran Pere I d'Aragó.
| Precedit per: Ramir I |
Comte de Ribagorça Comte de Sobrarb 1063–1085 |
Succeït per: Pere I |
| Precedit per: Ramir I |
Rei d'Aragó 1063–1094 |
Succeït per: Pere I |
| Precedit per: Sanç IV |
Rei de Navarra 1076–1094 |
