Monestir de San Juan de la Peña
De Viquipèdia
El monestir de San Juan de la Peña està situat al sud-oest de Jaca, província d’Osca (Aragó). És el monestir més important d’Aragó a l’alta edat mitjana.
Explica la llegenda que un jove noble de nom Voto va venir de cacera per aquests paratges i, en albirar un cérvol va córrer darrere la presa, però aquesta era fugissera i quan va arribar al Mont Pano es va estimbar pel precipici. Miraculosament el seu cavall es va posar a terra de manera suau. Sa i estalvi, al fons del barranc, va veure una petita cova dins la qual va descobrir una ermita dedicada a Sant Joan Baptista i, a l’interior, hi va trobar el cadàver d’un ermità anomenat Juan de Atarés. Impressionat pel descobriment va anar a Saragossa, es va vendre tots els seus béns i juntament amb el seu germà Fèlix es va retirar a la cova, on van iniciar una vida eremítica.
Aquest seria el començament del monestir, del qual escrivia Miguel de Unamuno:
«... la boca de un mundo de peñascos espirituales revestidos de un bosque de leyenda, en el que los monjes benedictinos, medio ermitaños, medio guerreros, verían pasar el invierno, mientras pisoteaban la nieve jabalíes de carne y hueso, salidos de los bosques, osos, lobos y otros animales salvajes»
Aquestes muntanyes s’habiten poc després de la invasió musulmana, quan es construeix el castell de Pano, destruït l’any 734.
Regnant Garcia I de Pamplona, rei de Pamplona i Asnar I Galí, comte d’Aragó, comencen a afavorir el monestir. El rei Garcia II Sanxes I de Navarra concedeix als monjos el dret de jurisdicció, i els seus successors fins a Sanç el Gran continuen aquesta política de protecció. Allí va passar els seus primers anys Sant Íñigo. En el regnat de Sanç III d'Aragó assoleix el cim del seu protagonisme i arriba a ser panteó dels reis d’Aragó.
Els incendis del 1494 i el 1675 van ser devastadors. Arran de l’últim incendi es va construir el monestir nou.
El monestir vell és Monument Nacional des del 13 de juliol del 1889, mentre que el monestir nou ho és des del 1923.
[edita] El Sant Grial
Segons la llegenda espanyola sobre el Sant Grial, aquest va romandre al monestir després de passar per diverses ubicacions entre el 1071 i el 1399 com ara la cova de Yesa, San Pedro de Siresa, San Adrián de Sasabe, San Pedro de la Sede Real de Bailo i la catedral de Jaca. La necessitat d’atreure al monestir els pelegrins que anaven a Santiago i que passaven pel camí de Jaca, molt proper, va aconsellar que s’hi ubiqués la relíquia. El 1399 el rei Martí I se’n va emportar el vas sagrat al Palau de l'Aljaferia de Saragossa, on va estar més de vint anys, després d’una breu estada a Barcelona, acompanyant el rei, i posteriorment es va traslladar a la catedral de València.
