Samson et Dalila
De Viquipèdia
Samsó i Dalila | |
Samsó i Dalila, llenç d'Anthoni van Dyck |
|
Títol original: | Samson et Dalila |
Llengua original: | francès |
Música: | Camille Saint-Saëns |
Llibret: | Ferdinand Lemaire |
Actes: | 3 |
Estrena: | 2 de desembre de 1877 |
Teatre: | Gran Teatre Ducal de Weimar |
Estrena Liceu: | 9 de gener de 1897 |
Personatges:
|
|
En cursiva s'indica el repartiment de l'estrena
|
Samson et Dalila (Samsó i Dalila) és una òpera en tres actes de Camille Saint-Saëns, amb llibret en francès de Ferdinand Lemaire. Va ser estrenada el 2 de desembre de 1877, en una versió en alemany, al Gran Teatre Ducal de Weimar, Alemanya. L'obra, basada en l'història bíblica de la seducció de Samsó per Dalila, és l'única òpera del compositor que forma part del repertori estàndard francès —alguns teatres d'altres països la programen habitualment, especialment el Metropolitan Opera de Nova York— tot i que alguna vegada es reposen altres òperes de Saint-Saëns com ara La Princesse jaune o Henry VIII.
Taula de continguts |
[edita] Història
L'any 1868, Saint-Saëns va iniciar la composició de l'obra com un oratori però el seu llibretista, Ferdinand Lemaire, el va convèncer del seu potencial teatral, i Liszt es va oferir a produir-la a Weimar, on era director musical, en una Cort cosmopolita, progressista i melòmana com la del Gran Ducat. A França l'òpera va haver de vèncer moltes resistències per utilitzar un tema bíblic, i no es va escoltar fins a 1890 (tretze anys després de l'estrena de Weimar) a una plaça operística de segona fila: Rouen. Per a l'ocasió, la cantant Pauline Viardot, que dominava el paper de Dalila i a qui Saint-saëns havia dedicat l'obra, era ja massa major per a interpretar-la. Dalila és un dels grans papers per a mezzosoprano. Saint-Saëns el va crear pensant en Pauline Viardot. Aquesta mítica cantant va organitzar una presentació privada del segon Acte a la seua casa de París, amb el compositor al piano, amb la vana esperança d'interessar el director de l'Òpera Garnier. L'opera de Saint-Saëns té un marcat format musical d'oratori, especialment en el primer dels seus tres actes, on es destaca la vibrant arenga de Samsó (tenor dramàtic) al seu poble per a sublevar-se contra l'opressió filistea. El primer i últim acte són una mica rígids, i la barcarola del tercer acte sembla estranya a oïdes contemporànies. Però al segon acte, l'escena de la seducció de Samsó per part de Dalila, posseeix una gran inspiració. Dues àries de Dalila són particularment conegudes: "Mon Coeur s'ouvre à ta voix" i "Printemps qui commence". L'ària "Mon Coeur s'ouvre à ta voix" se sol interpretar en recitals de concert. Un dels fragments més coneguts de l'òpera és la Bacanal del tercer acte.
[edita] Argument
L'òpera està basada en l'episodi de Samsó i Dalila de l'Antic Testament, concretament en els capítols 13 al 16 del Llibre dels jutges i en el Llibre dels Proverbis, Llibre dels Salms i en el Càntic dels Càntics. Narra la història del més famós jutge d'Israel, consagrat des del ventre de sa mare per a ser el líder del poble elegit, dotat d'una força espiritual i física sobrehumana, capaç de destruir a l'exèrcit filisteu només amb el poder del seu braç. La força tenia una condició, un "recordatori diví" que Samsó continuava sent un home, i per tant vulnerable al pecat i la debilitat: la seua força raïa en el seu llarg cabell i si alguna cosa li succeia al seu cabell, la perdria. (de forma certament semblant al taló d'Aquil·les) Samsó és vençut per un enemic sense armes i desprovist de força física: una seductora filistea anomenada Dalila, triada per el summe sacerdot del culte de Dagan per a enamorar Samsó i així poder arrancar-li el seu secret i derrotar-lo. La passió carnal que Dalila desperta en Samsó fa que aquest oblide la seua missió divina i, deixant-se portar pels seus sentiments i instints, li revele el seu secret com a penyora d'amor. Dalila, mentre Samsó dorm, li talla el cabell i l'entrega als soldats filisteus, que li arranquen els ulls, i l'encadenen com a esclau a una sènia per a ser vexat i humiliat per l'idòlatra poble filisteu.
Samsó, derrotat i traït, es lamenta, implorant perdó i rebent les recriminacions del seu poble. En una cerimònia en honor a Dagan, fals déu filisteu, en la que Samsó seria l'"invitat d'honor" per a demostrar-li que Dagan era un vertader déu; no com el Déu d'Israel, implora al Senyor per la seua força sobrenatural, per a poder oferir en sacrifici la seua vida i la dels pagans filisteus que gosen blasfemar el seu sant nom. Conduït al temple, Samsó exclama la seua última alabança al cel i enderroca les columnes, desplomant-se el temple i sepultant-se en vida amb els filisteus, inclosa la maliciosa Dalila.
[edita] Sinopsi
- Lloc: Palestina
- Temps: al voltant de 1150 adC, en temps bíblics
[edita] Acte 1
L'entrada al temple de Dagan en la ciutat de Gaza
Els israelites, sota el jou dels filisteus es rebelen contra els seus opressors conduïts per Samsó, un dels jutges d'Israel. Samsó mata el sàtrapa Abimelec i el summe sacerdot es veu obligat a fugir. Però Samsó ha estat seduït per una bella filistea, Dalila, que el tempta a deixar-se endur pels plaers de l'amor.
[edita] Acte 2
L'habitatge de Dalila en la Vall de Sorek
Dalila sedueix Samsó mostrant-se com una dona sensible i afligida per les barreres ètniques i religioses que impedeixen la seua felicitat. Destaca la meravellosa aria-duo de Dalila ("Mon Coeur s'ouvre à ta voix"), vertader moment culminant de l'obra, la seducció de Dalila i la flaquesa de Samsó.
[edita] Acte III
Escena 1. Una presó a Gaza
Samsó, cec i esclavitzat mentre fa girar la sènia, eleva el seu famós lament al cel ("O ma misère") i rep els reprotxes del seu poble.
Interludi musical
Escena 2. Interior del temple de Dagan
Com a preparació a la cerimònia pagana, s'executa la famosa "Bacanal" on es mostra la baixesa moral dels infidels. Acaba l'opera amb una última invocació divina de Samsó lligat a les columnes del temple, i la posterior immolació de l'heroi hebreu.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- (castellà) Notes i llibret a Kareol.