Realitat virtual

De Viquipèdia

La Realitat virtual (RV) es defineix com la representació de les coses a través de mitjans electrònics. Es duu a terme mitjançant una simulació per ordinador que aconsegueix fer la sensació que allò representat és real i en la que sovint es pot interactuar amb elements que rodegen l'usuari.

El terme realitat virtual va ser inventat per Jaron Lanier el 1989. Lanier és un dels pioners en aquest camp, fundant l'empresa VPL Resarch (de l'anglès Virtual Programming Languages) la qual creà alguns dels primers sistemes de RV a la dècada de 1980. El terme realitat artificial ha estat usat des de la dècada de 1970 i el terme ciberespai des de 1984.

Molts entorns de realitat virtual, són principalment experiències visuals, mostrades en una pantalla o mitjançant dispositius per visualitzar imatges en tres dimensions, ulleres espectroscòpiques, que poden incloure informació sensorial addicional, com ara les auditives (so) o la tàctil.

La RV és una de les àrees de recerca que ha tingut un desenvolupament més espectacular al llarg dels últims anys i constitueix un dels elements que més impacte està tenint en la transformació del món modern. Les tecnologies de RV estan permetent avenços importants en activitats com l’automatització del disseny, l’entrenament, la formació, la simulació i visualització de dades científiques, en sectors tan diversos com l’automoció, la medicina i la indústria espacial. Segons els usuaris d’aquestes noves tecnologies, els principals beneficis derivats del seu ús són una millor interpretació de les dades 3D, l'increment en qualitat i volum de la productivitat industrial, la reducció de despeses i la detecció anticipada d’errades en els dissenys.

La RV s’està convertint en una eina fonamental. A les empreses, escoles i universitats, centres d’investigació, etc., ja s’usen programes i aplicacions que utilitzen imatges de síntesi. A més a més, la indústria de l’entreteniment informàtic (els populars videojocs) és una de les que més creix actualment.

[edita] Tipus

Existeixen dos tipus bàsics de RV:

• Immersiva: els mètodes immersius de RV amb freqüència es lliguen a un ambient tridimensional creat per computadora el qual es manipula a través de diferents dispositius perifèrics que capturen la posició i rotació de diferents parts del cos humà. Un tipus molt conegut de RV immersiva és la RA (realitat augmentada) que genera els estímuls en temps reals per a la interacció de l’usuari, però aquests estímuls són sobreposats, mitjançant complexos sistemes de visualització o sonorització, sobre l’entorn físic de l’usuari; és per això es diu que aquests estímuls augmenten l’entorn físic. També ho és la RM (realitat mixta) , en la qual l’experiència virtual no solament pot generar i permetre la interacció amb els elements virtuals, si no que, mitjançant sistemes de sensors especials, també pot permetre que objectes físics de l’entorn immediat de l’usuari serveixin com elements d’interacció en l’experiència.
• No immersiva: La RV no immersiva utilitza mètodes com el que actualment ens ofereix internet en el qual podem interactuar en temps real amb diferents persones en espais i ambients que en realitat no existeixen o com els videojocs que ens endinsen en móns interactius sense necessitat de dispositius perifèrics a l’ordinador. La RV no immersiva ofereix un nou món a través d’una finestra de l’escriptori i té varies avantatges sobre la immersiva com el baix cost i la fàcil i ràpida acceptació dels usuaris. Els dispositius immersius són d’alt cost i generalment l’usuari prefereix manipular un ambient virtual per mitjà de dispositius familiars com són el teclat i el ratolí que per mitjans pesats com cascs o guants.