La Jana

De Viquipèdia

La Jana és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

Limita amb Canet lo Roig, Traiguera, Cervera del Maestrat, Sant Mateu i Xert.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Monuments 5.1 Monuments religiosos 5.2 Monuments civils 6 Llocs d'interés 7 Festes i celebracions 8 Enllaços externs

[edita] Geografia

El terme se situa en el sector septentrional del Baix Maestrat, en terreny suaument ondulat; un dels llocs més pintorescs és el pujol del Casteller on hi ha el poblat iber.

[edita] Història

D'època ibera hi ha els poblats dels Castellets i dels Vilarojos; de l'època romana hi ha una vil·la al costat de la Via Augusta i la possibilitat que Intibilis, mansió romana que se situava en la cruïlla de les vies Augusta i Hercúlea i que, a la vista de la ceràmica i de la petita estàtua d'Hèrcules trobada en 1943 al poble, podria haver segut un oratori per als viatgers; és en època àrab, 1147, quan l'historiador Al-Idrisi (1100-1166) esmenta per primera vegada La Yana; formava part de la batlia de Cervera; fou senyoriu de l'orde de l'Hospital des del 1233 fins el 1319; rere l'ocupació cristiana, Hug de Follarquer, cavaller d'Amposta i maestre de l'orde de l'Hospital donà carta pobla, el 17 d'abril de 1237, a pobladors lleidatans que hi introduïren la ramaderia i aconseguiren el Privilegi de Lligallo i el dret a fira, la qual encara s'hi celebra anualment el darrer cap de setmana d'octubre; desapareguda l'orde de l'Hospital el senyoriu passa a la de Montesa, on es manté fins l'abolició del segle XIX; en 1540 fou convertida en vila independent pel mestre de l'orde; en la guerra de Successió va recolzar el borbó.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
955	921	908	848	823	812	792	820	823

[edita] Economia

El motor econòmic de La Jana és l'agricultura i sobre tot l'oliva i l'oli que s'hi n'extrau; en menor mida ametla, garrofa, cirera, bresquilla , meló, síndria i hortalisses. La ramaderia es limita a granges d'au , conills i porcs.

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Església de Sant Bertomeu. Del segle XVII.

Renaixentista, pel mestre Joan Tell (1622-1633). Una nau amb capelles laterals. Façana barroca. Conserva interessants obres d'orfebreria, com calzes platerescs i llenços, com per exemple la taula de la Verge amb Sant Ana i els dubtes de Sant Josep. Sèrie de retrats de Gambeta.

• Ermita de Santa Anna. Segle XVI, restaurada en 1998.

• Ermita de la Verge dels Àngels. Barroca, del segle XVIII.

• Ermita de la Immaculada. Segle XV amb posteriors retocs barrocs del XVIII-XIX.

• Ermita de Sant Josep.

[edita] Monuments civils

• Casa del Batlle. Segle XVII. Actual Ajuntament.

• Antic poblat del Carrascal. D'orige iber.

[edita] Llocs d'interés

• Pont de la Jana. Microrreserva de flora.

[edita] Festes i celebracions

• Romería al Real Santuari de la Mare de Deu de la Font de la Salut. El dilluns de Pasqua.
• Mare de Déu dels Àngels. Segón dissabte després del de Glòria.
• Festes majors. A les darreries de l'agost en honor a Sant Bertomeu.
• Beat Jacinto Orfanell. Segón dissabte de setembre.
• Tradicional Fira agrícola i ranadera. De les mes antigues de la comarca. Les típiques "paraetes" converteixen els carrers en un gran mercat de tot tipus de articles. Se celebra l'últim cap de setmana d'octubre.

[edita] Enllaços externs

• http://www.lajana.net Pàgina web del poble de la Jana
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis del Baix Maestrat
Alcalà de Xivert | Benicarló | Càlig | Canet lo Roig | Castell de Cabres | Cervera del Maestrat | la Jana | Peníscola | la Pobla de Benifassà | Rossell | la Salzadella | Sant Jordi | Sant Mateu | Sant Rafel del Riu | Santa Magdalena de Polpís | Traiguera | Vinaròs | Xert