Castell de Cabres

De Viquipèdia

Castell de Cabres és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat, que antigament formava part del antic terme de Morella. Depenent de la font, alguns consideren que el municipi forma part de la comarca dels Ports. És el límit entre l'antic terme de Morella i la Tinença de Benifassà. La Pobla de Benifassà i Castell de Cabres, són els únics pobles de la Tinença que mantenen municipi propi.

Limita amb Herbers, Morella, Vallibona i la Pobla de Benifassà. Limita amb Pena-roja a la província de Terol.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Monuments 5.1 Monuments religiosos 5.2 Monuments civils 6 Llocs d'interés 7 Festes i gastronomia 8 Enllaços externs

[edita] Geografia

Hi abunden els pinars i els paratges pintorescs com ara, el Boveral, el riu Escalona, el camí de sant Cristòfol, les antigues mines, la font del Raix i els mollons dedicats a diferents sants des dels quals es pot gaudir de magnífiques panoràmiques. Està situat a 1140 metres sobre el nivell del mar.

[edita] Història

Vol la llegenda que el nom de Castell de Cabres provinga d'una batalla que els castellencs guanyaren omplint el castell amb moltes cabres i nugant una teia a cada una de les banyes de les cabres aconseguint d'eixa manera intimidar l'enemic que es pensà que el castell estava ple de gom a gom i aixecà el setge. En època musulmana es trobava en el districte de Morella; fou conquistada en 1195 per Alfons II (1157-1196) , qui la cedí al bisbat de Tortosa; en 1237 foren fundats al seu terme els llocs de Mola Escaboça i Vilanova, que aviat romangueren despoblats; en 1238 passa a formar part del domini del monestir de Benifassà; fou poblada, el 6 de gener de 1239, per Balasc d'Alagó; en 1423, a conseqüència de la guerra de Catalunya, restà despoblat.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006
29	24	22	24	22	22	19	19	19

[edita] Economia

L'economia castellenca és agrícola (secà), ramadera (porc, be i cabra) i apícola. Fins el 1957 s'explotaren mines de carbó, que es distribuïa pels pobles de la zona, a la masia de Godes i al mas del riu.

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Ermita de Sant Cristòfol. Del segle XVI.

Actualment té completament destruït el sostre i els arcs s'han enfonsat a conseqüència d'un incendi en 1936 i del pas del temps, no obstant això, encara queden en peus els murs i la porta que aquesta formada per un arc de mig punt dovelat, que es remata per un cordó modulat que segueix l'arc. La portada està llaurada amb grans peces de pedra calcària del país. Es tracta d'un exemple d'ermita de la Reconquesta de planta rectangular, que tenia una petita espadanya en el buit de la qual havia col·locada una campana que va ser fabricada en 1767.

• Església de Sant Llorenç Màrtir. Del segle XVIII (1769).

És de planta claustral i acadèmica aragonesa. Conserva interessants estucs i pintures al fresc de finals del segle XVIII, en origen tal vegada de Oliet, que representen els quatre evangelistes, els pares de l'Església i les virtuts. Es conserva un calze sobredaurat gòtic, punxó de Morella, creu de rogacions gòtica de finals del segle XV (1495), punxó de Morella, atribuït a Bernart Santalínia, creu processional major gòtica (1480) atribuïda a Joan Santalínia. Destaca la pila baptismal del segle XIII, i la seva torre campanar construït de cadirat i la creu que remata la seva coberta.

[edita] Monuments civils

• Castell.

Actualment el castell ha desaparegut pràcticament per complet, i únicament poden apreciar-se escasses restes del que van anar les seves muralles. Hi hagué segurament un senzill castell roquer, amb torre central i muralla, lloc avançat de les més grans fortaleses dels voltants.

Segons compte una vella llegenda de Castell de Cabres se li va imposar aquest nom, perquè en una guerra de fa moltíssims anys, en el poble no quedaven més que avis, dones i nens, perquè els homes barallaven en el camp de batalla. Cert dia al capvespre, un vell que estava de vigilància en el Castell, va veure que s'acostaven al poble les tropes enemigues per a saquejar-lo a la nit: com no disposaven de mitjans humans per a impedir-lo, van fer pujar al castell totes les cabres que havia en el poble i els van lligar una tea encesa a cada banya. L'enemic va creure que tants punts de llum en la foscor de la nit eren torxes dutes per soldats, pel que, considerant que es tractava d'una emboscada va emprendre la retirada precipitadament. Amb aquesta estratègia es va guanyar la batalla i es va posar al poble el nom de "Castell" pel seu castell i " de *Cabres" en homenatge a aquelles cabres que van arruixar a l'enemic.

• Pou de la Vila.

En un extrem de la Plaça de l'Església se situa un antic pou d'aigua. Durant molts anys va servir a la població de dipòsit d'aigua que recollia l'aigua de la pluja. Aquesta aigua es recollia per mitjà d'una galleda de cinc amb sistema de corriola tancada. Actualment, es pot observar el conjunt del pou i com es podia accedir a l'interior d'aquesta cisterna, per una petita porta que es tancava de l'exterior amb una reixa de creueria.

[edita] Llocs d'interés

• El Bovalar. Microrreserva de Flora.
• Font del Raix. Font romànica amb aveurador.
• Riu Castell de Cabres. Entre els termes municipals d'Herbers i Castell de Cabres, discorre aquest barranc entre formacions muntanyenques i un camí mil·lenari que uneix a les poblacions anteriorment citades. Entre els múltiples atractius que presenta aquest itinerari destaca la vegetació exuberant, les mines abandonades de Castell de Cabres i el Molí de la Rambleta.

[edita] Festes i gastronomia

• Sant Llorenç. Se celebra la primera setmana de setembre.
• Sant Vicent Ferrer. Se celebra el dissabte i diumenge després de Pasqua. El dissabte al matí les dones del poble preparen la tradicional "rosca de Sant Vicent", amb la massa es prepara un rectangle, el centre del qual es deixa buit, després es col·loquen tres dotzenes d'ous durs sobre la massa, aquests ous s'adornen amb una corona feta de pasta i confits. Finalment es posa la rosca al forn. La finalitat de la rosca és rifar-la per a recaptar fons amb que pagar les festes. El diumenge es fa l'oferta, on se subhasten pel sistema de licitacions els productes típics de la zona que regalen els veïns.

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis del Baix Maestrat
Alcalà de Xivert | Benicarló | Càlig | Canet lo Roig | Castell de Cabres | Cervera del Maestrat | la Jana | Peníscola | la Pobla de Benifassà | Rossell | la Salzadella | Sant Jordi | Sant Mateu | Sant Rafel del Riu | Santa Magdalena de Polpís | Traiguera | Vinaròs | Xert