Enric II de França
De Viquipèdia
Enric II de França ( Saint-Germain-en-Laye 1519 - 1559 ), duc de Bretanya (1536-1547) i rei de França (1547-1559).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Nasqué el 31 de març de 1519 sent el desé fill del rei Francesc I de França i la seva primera esposa Clàudia de França. Era nét per línia paterna del comte Carles I d'Angulema i Lluïsa de Savoia, i per línia materna del rei Lluís XII de França i la duquessa Anna de Bretanya.
[edita] Ducat de Bretanya i hereu del regne
De 1526 a 1530, com a garantia del cumpliment del Tractat de Madrid, va ser ostatge del rei castellà a Madrid juntament amb el seu germà Francesc III de Bretanya.
Al morir el seu germà, el duc Francesc III de Bretanya, recaigué sobre ell els seus títols. Així passà a ser delfí, i per tant hereu del regne, com també titular del Ducat de Bretanya, si bé no arribà a ser coronat mai. Aquest fet provocà que el Ducat passés a ser integrant de la Corona.
El 1642 va assetjar Perpinyà amb 40.000 homes[1]. Les tropes imperials comandades pels capitans Cervellon i Machichaco[2], que en una sortida van inutilitzar l'artilleria francesa que atacava les muralles, van resistir fins l'arribada de l'exèrcit de Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, el duc d'Alba, provocant la retirada francesa.
[edita] Ascens al tron
El 1547 a la mort del seu pare ascendí al tron francès i fou coronat a la Catedral de Reims. Fou erràtic en la política d'aliances i, en un principi, gran defensor del catolicisme davant la Reforma Protestant, combatent els Hugonots però aliant-se amb els calvinistes. El 1551 va condemnar els llibres no-catòlics i va prohibir la seva venda i circulació. Aquesta lluita contra els protestants va comportar l'inici de les Guerres de Religió.
Va enfrontar-se al seu gran rival europeu Carles I de Castella, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, aliant-se amb l'Imperi Otomà. Va prendre Metz tot i l'assetjament del rei Habsburg i va defendre la ciutat de París de varis intents d'ocupació per part de les tropes castellanes i imperials. Totes aquestes lluites van portar la Corona francesa a la fallida econòmica.
Va negociar el rescat de Bolonya amb els anglesos el 1550. Mitjançant el Tractat de Chambord de 1552 va aconseguir l'aliança dels prínceps protestants d'Alemanya contra l'emperador Carles V i fou autoritzat a prendre Metz, Toul i Verdun.
El 1558 el duc de Guisa i l'armada francesa va aconseguir recuperar el port de Calais, última possessió anglesa en territori francès.
Al final del seu regne va patir diverses derrotes a Itàlia i els Països Baixos davant Carles V. El 1559 es va veure obligat a signar la Pau de Cateau-Cambrésis, per la qual la Corona francesa renunciava definitivament als seus interessos a Itàlia.
Va morir el 10 de juliol de 1559 a París durant un torneig contra Gabriel de Mongommercy, celebrat en motiu de les núpcies de la seva filla Isabel amb Felip II de Castella, d'una ferida a l'ull.
[edita] Núpcies i descendents
Es va casar el 1533 a Marsella amb Caterina de Mèdici, filla del duc Llorenç II de Mèdici i Magadalena de La Tour. D'aquesta unió nasqueren:
- el príncep Francesc II de França (1544-1560), rei de França
- la princesa Isabel de Valois (1546-1568), casada el 1559 amb el príncep i futur rei Felip II de Castella
- la princesa Clàudia de Valois (1547-1575), casada el 1559 amb Carles III de Lorena
- el príncep Lluís III d'Orleans (1549-1550), duc d'Orleans
- el príncep Carles IX de França (1550-1574), duc d'Orleans i rei de França
- el príncep Enric III de França (1551-1589), duc d'Orleans i rei de França
- la princesa Margarida de Valois (1553-1615), casada el 1572 amb el rei Enric III de Navarra i futur rei de França amb el nom d'Enric IV de França
- el príncep Francesc de França (1555-1584), duc d'Anjou i Alençon
- la princesa Victòria de Valois (1556)
- la princesa Joana de Valois (1556)
[edita] Referències
- ↑ Modesto Lafuente Historia general de España [1]
- ↑ Lucas Alamán, Diccionario universal de historia y de geografía [2]
| Precedit per: Francesc III |
Duc de Bretanya 1536–1547 |
Succeït per: integració a la Corona |
| Precedit per: Francesc I |
Rei de França 1547–1559 |
Succeït per: Francesc II |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Història - França - Merovingis - Carolingis - Capets - Valois - Borbons - Bonaparte |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
