Pau de Cateau-Cambrésis
De Viquipèdia
La Pau de Cateau-Cambrésis va ser el tractat més important de l'Europa del segle XVI, per la duració dels seus acords, que van estar vigents durant un segle, i perquè donaria lloc a una nova situació internacional. Va suposar l'inici de la hegemonia espanyola, i per tant un desplaçament dels problemes cap Occident, fet més accentuat encara per la unió de Portugal a la Monarquia hispànica el 1580.
El tractat de pau va ser firmat entre Espanya (Felip II), França (Enric II de França) i Anglaterra (Isabel I d'Anglaterra). Les conversacions es van iniciar a l'abadia de Cercamp, però després es van traslladar al castell de Cateau-Cambrésis.
Cateau-Cambrésis, al qui deu el seu nom, és una comuna francesa d'uns 20 km al sud-est de Cambrai.
El 2 d'abril de 1559 els representants de França i Anglaterra van acordar:
- La entrega de Calais als francesos per un període de 8 anys. Transcorregut aquest període hauria de ser retornat i, en cas contrari, s'haurien de pagar 50.000 escuts d'or.
Al dia següent, Felip II d'Espanya i Enric II de França van acordar:
- Saint-Quentin, Ham i Châtelet es tornaven a França, juntament amb els bisbats de Metz, Toló i Verdun.
- Espanya retenia el Franc Comtat.
- França renunciava per sempre a les seves ambicions italianes i tornava la Savoia i Piemont a la Casa de Savoia, Còrsega a Gènova i el Monferrat a Màntua.
- França i Espanya van decidir treballar activament contra l'heretgia protestant, el que va ser una de les causes en un futur pròxim les guerres de religió franceses.
La pau es va consolidar amb dos matrimonis:
Manel Filibert, duc de Savoia amb Margarita, duquessa de Berry, germana d'Enric II de França. Felip II amb Isabel de Valois, filla d'Enric II de França. La pau va consolidar l'hegemonia espanyola.
