Bolonya
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
  Bolonya
Localització de Bolonya a Itàlia
|
|||
 |
|||
| Estat • Regió • Província |
 ItàliaEmília-Romanya Bolonya |
||
| Superfície | 140,73 km² | ||
| Altitud | 54 m | ||
| Població (2006) • Densitat |
373.026 hab. 2.650,65 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Codi postal | 40100 |
||
| Codi ISTAT | 037006 |
||
| Web | |||
Bolonya (en italià Bologna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i a la província de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins. Es troba a 90 km de Florència, a una mica més d'una hora de tren de Parma, i a 150 Km de Venècia, al nord-est. És una de les ciutats històriques millor conservades.
En diuen "La Ciutat Roja" pel color de les seves teulades, i per ser un dels centre del Partit Comunista Italià i de la resistència dels partisans contra els feixistes ("Bologna la rossa"), en la Segona Guerra Mundial. També se l'anomena "Bolonya la Docta" ("Bologna la dotta") per la seva Universitat (la més antiga del tot el món, Università degli Studide, creada el 1.088) i "Bolonya la Grassa" ("Bologna la grassa"), per la seva excel·lent cuina. És seu també de la Bologna center school of Advanced International Studies of the John Hopkins University) creada el 1955. Té aeroport internacional. És seu arquebisbal.
- Superfície: 140.9 km²
- Habitants: 380.000 (2006) (800.000 a l'àrea metropolitana);
- Densitat de població: 2697 hab/km²
Com a monuments cal destacar les torres inclinades dels Asinelli i Garisenda del segle XII, la basílica de San Petronio a la Piazza Maggiore, inacabada (segles XIV-XV), el palau municipal, el palau del Podestà (segles XIII-XV) les esglésies de San Domenico (Segle XIII) i de San Francesco (segle XIII), el conjunt arquitectònic de Sant Stefano (Segle XI-XIII), el palazzo della Mercanzia (segles XIV-XV) i la font de Neptuni (1566) obra de Giangbologna. El Teatre Comunale es va acabar el 1768. Al Museu cívic hi ha importants troballes etrusques de la cultura vil·lanoviana. La Pinacoteca Nazionale té un gran nombre d’obres de pintura emiliana.
Taula de continguts |
[edita] Història
La regió fou poblada a l’edat del ferro i s’hi va desenvolupar la cultura vil·lanoviana (del nom de Villanova, un dels jaciments). La ciutat fou fundada pels etruscs amb el nom de Felsina, segons la llegenda per Aucnus o Oenus, germà d'Aulestes, fundador de Perúsia. Mantua fou una de les seves colònies. Va romandre ciutat etrusca fins que el 350 aC fou ocupada pels bois que la van mantenir fins el 189 aC quan tres mil colins ho foren establerts i es va crear un colònia de dret llatí de nom Bonònia per assegurar el territori arrabassat als bois.
Dos anys després el cònsol C. Flaminius va construir una via militar des Bonònia a Arretium, i el mateix temps es va construir la Via Emília, que anava des Ariminium a Placèntia el que la va convertir en un centre estratègic de primer ordre i li va permetre prosperar ràpidament. Tot i així no s’esmenta a l'història fins al any 43 aC, durant les guerres civil, quant fou ocupada per una forta guarnició per Marc Antoni durant el setge de Mutina; tot seguit fou ocupada per Hirtius sense resistència. Pansa va morir a la ciutat de les ferides rebudes a la batalla de Mutina. Poc després Octavi August al front del seu exèrcit es va trobar a les rodalies amb els exercits combinats de Antoni i Lèpid i es va produir una entrevista a una illa al riu Rhenus (suposadament al lloc avui anomenat La Crocetta del Trebbo) a uns 2 km de la ciutat on es va establir el Segon Triumvirat (entrevista que Apià situa al riu anomenat Lavinius, avui Lavino, prop de Mutina i a uns 7 km de Bonònia).
Va estar sota el patronatge de la família Antoniana i el triumvir i va establir molts dels seus clients i amics, per lo qual el 32 aC Octavi va eximir a la ciutat d’agafar les armes contra Marc Antoni i Cleòpatra, però després de la batalla d'Accium August hi va instal·lar molts partidaris seus i la va constituir en colònia romana mentre la seva antiga condició fou inclosa dins la categoria de municipi per efecte de la Llei Júlia. Va restar sota l’imperi romà una ciutat important i prospera. L’any 53 va patir destruccions a causa d’unes lluites però fou restaurada per Claudi.
Va començar la decadència al segle IV però el 410 encara va poder resistir a Alaric i rebutjar-lo, i va mantenir una relativa prosperitat encara el segle V. Al segle VII P. Diaconus la descriu com una ciutat rica i en els segles següents va obtenir una preeminència entre les ciutats de la regió.
Fou part del exarcat bizantí de Ravenna i al segle XII esdevingué ciutat lliure la sobirania de la qual es van disputar diverses famílies especialment els Bentivoglio i els Visconti de Milà.
Al segle XIV fou dominada pels Bentivoglio que la van conservar fins el 1506 en que Joan II Bentivoglio la va perdre davant del Papa Juli II que la va reunir als Estats Pontificis, però conservant plena autonomia interna. El 1530 Climent VII va coronar allí a Carles V com emperador del sacre imperi.
En el Renaixement, Bolonya es converteix en un centre de cultura i una de les majors ciutats dels Estats Papals. També es convertirà en un dels centres de comerç més importants d'Itàlia, i part dels impostos cobrats als mercaders eren utilitzats per pagar els professors de la seva Universitat tan famosa. Dels 800.000 habitants de la ciutat, es calcula que 100.000 son estudiants de la Universitat. Entre els alumnes històrics de la Universitat hi trobem Dante Alighieri, Petrarca, Thomas Becket, Erasme de Rotterdam i Nicolau Copèrnic.
Va restar possessió del Papa fins el 1860 en que va passar al Regne d'Itàlia, llevat dels anys 1797 a 1814 en que fou part de la República Cispadana.
La ciutat va patir un atemptat terrorista molt greu (el més greu del nord d'Itàlia) el 2 d'agost de 1980 a l'estació de ferrocarril. Unes 85 persones van morir i 200 més quedaren ferides.
[edita] Política
Bolonya ha estat i continua essent una ciutat clau en el moviment obrer i alternatiu italià i europeu. Ha sigut lloc de congressos i agitació obrera. Primer com a nucli dur del socialisme i després de 1945, del comunisme. Des del 1946 al 1991 va ser governada pel PCI (Partit Comunista Italià), seguit per governs social-demòcrates (PDS-DS) del 1991 al 1999. Després d'un parèntesi de govern local de centre-dreta (1999-2004) torna a ser governada pel centre-esquerra.
[edita] Transports
La ciutat i la seva àrea metropolitana es un nus de comunicacions molt important. Tan per carretera com per ferrocarril. El ferrocarril de Bolonya és el primer en Europa de trànsit de passatgers.
[edita] Gastronomia
Hi ha molts restaurants especialitzats en la dieta mediterrània, i sobre tot, en l'elaboració del plat típic de la ciutat, els tortellini a la bolonyesa. Es típic també, acompanyar la pasta amb un bon vi Sangiovese.
[edita] Turisme
Les Dues Torres ("Due Torri") és el lloc més famós de Bolonya. La més alta és coneguda com la dels Asinelli, mentre que la més xica és la dels Garisenda. En un dia clar, es por veure fins a Verona des de la torre més alta, i les vistes mereixen l'esforç de pujar els prop de 98 metres i 498 esglaons (no hi ha ascensor). Més informació sobre preus i horaris de visita
La Pinacoteca (amb obres artístiques de l'Escola de Bolonya, des del Renaixement fins a la Contrareforma), les Esglésies de Santo Stefano, San Domenico i San Giacomo Maggiore, el Tetro Comunale, San Petronio, la Piazza Maggiore, el Real Colegio de España, les tombes dels glosadors, l'Archiginnasio, i una infinitat d'esglésies repartides per tota la ciutat, son les visites més importants a fer a Bolonya.
[edita] Esports
La ciutat es la seu de dos dels millors equips italians de basquetbol, el Virtus Bologna, i el Fortitudo Bologna, que tenen una forta rivalitat.
En el futbol, trobem el Bologna Football Club 1909, creat el 1909 i posseïdora de 7 scudettos i 2 copes d'Itàlia. Actualment es troba a la Serie B (segona divisió italiana).
