Camp de concentració de Mauthausen

De Viquipèdia

Detall de l'escultura a la memòria dels jueus morts a Mauthausen

Mur del camp de Mauthausen amb plaques de recordatori

El camp d' extermini de Mauthausen fou el que engolí la majoria dels deportats dels Països Catalans. Probablement fou el primer camp de concentració dels nazis que funcionà com a camp d’extermini des del començament de la Segona Guerra Mundial fins al seu alliberament el 5 de maig de 1945.

Abans de la Segona Guerra Mundial, a Mauthausen, la font de subsistència eren les pedreres que proveïen les llambordes per a empedrar els carrers d’Àustria. Aquest fet va fer decidir a Adolf Hitler de construir-hi un gran camp de concentració, el més important d’Àustria.

En aquest camp es concentraren i s’exterminaren militants polítics, homosexuals, resistents russos, polonesos, objectors de consciència, detingudes femenines, persones d’altres nacionalitats (italians, hongaresos, anglesos, ...), gitanos i, sobretot, jueus. Els republicans, amb el triangle blau dels apàtrides, hagueren de presenciar el sistemàtic extermini dels gitanos i dels jueus. Tanmateix, les condicions higièniques i de treball de Mauthausen i dels Kommandos annexes eren suficients per morir. Després de passar molts republicans per la pedrera de Mauthausen, amb el pas del temps anaren assolint llocs de treball on el tracte era una mica més suau. La majoria, però, ja havien mort. Els que s'acostumaren a l'arbitrarietat del camp, a l'atzar, els qui saberen sostenir la moral fos com fos, amb el mínim esforç a l'hora de treballar, aquest sortiren del camp.

Taula de continguts

1 El camp de Mauthausen
2 Resistència al camp de Mauthausen
3 Ciutadans dels Països Catalans morts al camp de Mauthausen
4 Referències
5 Vegeu també
6 Enllaços externs

[edita] El camp de Mauthausen

Llitera del camp

El camp de Mauthausen era voltat per un mur enorme, mai enllestit del tot, que tenia els elements comuns a aquestes camps: un cop passada la porta d’entrada hi havia un gran espai despullat, era la plaça de crida, que acabava en rengleres de barraques en una banda i grans pavellons de xemeneies a l’altra. La resta d’edificacions són també comunes a la resta de camps: les cuines, les dutxes, els edificis administratius, etcètera.

És difícil conèixer el nombre exacte de deportats morts a Mauthausen i als 60 comandos annexos disseminats pertot el territori austríac, tanmateix s’estima que més de 118.000 persones van ser exterminades en aquest camp. Els deportats eren afusellats, gasejats a les cambres i en vehicles especialment condicionats però, sobretot, exterminats mitjançant el treball esgotador; essent les pesades pedres que havien de pujar per l’escala dels 186 esglaons, sota els cops dels SS i dels kapos, el símbol d’un treball feixuc i mortal.

Els deportats treballaven més de dotze hores diàries. Tots els presoners eren llevats a les 4 per al recompte del matí que es realitzava a la plaça de crida. Tots havien d'anar a la crida: els vius i els morts, els malalts i els moribunds. Els deportats s'aixecaven a les quatre de la matinada a l'estiu i a les cinc a l'hivern. La formació era a les sis i una hora més tard a l'hivern. A l'estiu, l'hora de començar a treballar era a dos quarts de set del matí i a l'hivern a dos quarts de vuit. A les nou del matí, se’ls distribuïa pa, margarina i un cafè. Després els presoners marxaven a treballar desfilant en columna. Una orquestra acompanyava les sortides i les tornades dels treballadors. Els deportats descansaven mitja hora per dinar al migdia a les dotze en punt. En acabat treballaven fins a tres quarts de cinc a l'estiu i a dos qurts de set a l'hivern. Els dies de boira es reduïen les hores de treball per por a les evasions. La crida del vespre durava a voltes tres hores o més. Finalment venia la distribució de sopa i de pa després d'una breu incursió als lavabos. El pa era negre, ple de serradures i florit. Els diumenges i festius no es treballava, a excepció feta de les indústries d'armament que tot sovint trebaalven els diumenges a la tarda. En conjunt, treballaven unes seixanta hores a la pedrera i al voltant de setanta als altres Kommandos^[1].

A Mauthausen, només els qui tenien oficis manuals o administratius posseïen opcions de sobreviure car se’ls enviava a les fàbriques o a les oficines on les condicions de treball eren millors i on s’estava a l’abric del fred.

[edita] Resistència al camp de Mauthausen

D'entre les diferents accions realitzades pels catalans i altres republicans de diferents punts de l'Estat Espanyol presos a Mauthausen, destaca la que protagonitzaren els catalans Francesc Boix i Antoni Garcia, entre d'altres. Aquests eren els fotògrafs oficials del camp i realitzaren fotos de molts presoners i oficials per ordre dels SS. Aprofitant-se'n, però, de la càmera Leica que tenien a la seua disposició en feren, clandestinament, moltes altres. Totes aquestes foren amagades i tretes del camp per Francesc Boix i altres presos i amagades en una casa d'una veïna de Mauthausen anomenada Anna Pointner. En ser alliberat el camp, Boix va recuperar les fotogràfies que,després, serviren com a proves en els Judicis de Nuremberg i en el Judicis de Dachau per incriminar a alts oficials nazis^[2].

[edita] Ciutadans dels Països Catalans morts al camp de Mauthausen

Recordatori als catalans morts al camp de Mauthausen

Estelades a la sala dels forns crematoris de Mauthausen en homenatge als catalans i als valencians morts al camp

Segons Montserrat Roig ^[3], els ciutadans dels Països Catalans que moriren a Mauthausen i als seus Kommandos annexes, voreja la xifra de dos mil catalans. Els llistat realitzat per Montserrat Roig permet copsar que no hi ha poble o poblet de Catalunya i d'arreu dels Països Catalans on no hi hagi algun mort al camp de Mauthausen.

El comportament dels ciutadans dels Països Catalans, nascuts o immigrats en aquestes terres, que patiren la deportació als camps nazis després de la desfeta de la Segona República Espanyola, no fou diferent que la resta de deportats de la resta de l'Estat espanyol. Sabem que els republicans espanyols que anaren a raure a Mauhausen fou de set mil cent vuitanta-nou. Gairebé cinc mil no en sortiren vius.

D'entre els catalanas coneguts, a banda dels mencionats Francesc Boix i Antoni Garcia, altre que hi va estar pres, va ser l'escriptor Joaquim Amat Piniella, que, posteriorment, va escriure la noveŀla K.L.Reich, inspirada justament en aquesta experiència.

[edita] Referències

↑ Roig, Monserrat Els catalans als camps nazis, Edicions 62, Barcelona, 2001 pàgina 319 i ss. ISBN 84-297-4969-1
↑ Benito Bermejo, Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen, La Magrana, Barcelona, 2002, ISBN 84-8264-385-1. Inclou un bon recull de les fotos fetes per Boix abans i després de l'alliberament, així com també fotos de l'arxiu de les SS de Mauthausen.
↑ Roig, Montserrat. Els catalans als camps nazis, Edicions 62, Barcelona, (original de 1977), edició de 2001, ISBN 84-297-4969-1. L'apèndix I repassa la procedència dels deportats nascuts en terres catalanes morts en aquest camp i dels deportats nascuts en altres llocs de l'Estat espanyol i immigrats als Països Catalans, morts a Mauthausen o als Kommandos.