ebooksgratis.com

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Altsasu - Viquipèdia

Altsasu

De Viquipèdia

Altsasu (castellà Alsasua) és un municipi de Navarra, a la comarca de Sakana, dins la merindad de Pamplona. Limita al nord amb el municipi guipuscoà d'Ataun, a l'est amb Urdiain, al sud amb la serralada d'Urbasa i a l'oest amb Olazagutia i les muntanyes d'Altzania.

Taula de continguts

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
7 004 7 037 7 011 7 124 7 201 7 281 7 355 7 377 7 455 7 501 7 527
Fonts: Altsasu/Alsasua i institut d'estadística de Navarra

[edita] Història

  • Es pot deduir que Altsasu va estar poblada des de molt antic, per les nombroses troballes oposats en la serra de urbasa, en els jaciments de Koskobilo, Atabo i Orobe. Podem trobar en el sector de Altzania els dolmenes de Balankaleku i Munaan I i II, el dolmen de Saratxakolegi en el sector d'Aratz-Altsasu i part de l'estació d'Ataun Burunda.
  • La tradició conta que el primer rei de Navarra, García Ximénez, va ser coronat a Altsasu concretament en l'ermita de San Pedro, on hi ha una inscripció que recull aquesta dada. Encara que això aquesta sense confirmar, forma part de les llegendes i tradicions que cal conservar.
  • Amb la grafia d'Alssatssu i altres variants menors consta ja en el segle XII com un dels llocs de la Burunda de la qual no se segregà com municipi propi fins a 1846. Era vila de senyoriu reialeng, que liquidava la seva percha globalment amb la de tot la vall, com es comprova ja en 1280. Això suposa que no havia tingut efecte el projecte de Sanç VII el Fort(1208) de reagrupar la població de la Burunda en un nucli més fàcilment defensable i organitzat. En la gran depressió del segle XIV el seu terme va haver de fagocitar els poblats propers de Angustina, Argiñano, Erkuden, Saratsua i Ulayar. Encara que no va obtenir rang de bona vila i representació en les corts del regne, el seu emplaçament la va convertir primerencament al capdavant de vall. Els reis Caterina i Joan III la van alliberar en 1498 de la percha Gallurdea.
  • Encara en el segle XVI es regia Altsasu per la junta de la vall de la Burunda al que pertanyia i seguiria pertanyent durant els tres segles posteriors. Fins a 1846 la junta es reunia en Batzarramendia on estava la desapareguda ermita de santa Engracia de Urdiain. Durant l'edat mitja els habitants de Burunda vivien dispersos en més de 20 poblats però les contínues guerres, pillatges i incursions van motivar l'abandó de diversos poblats i ja en el segle XV de van establir els sis pobles actuals de Ziordia, Olazagutia, Altsasu, Urdiain, Iturmendi i Bakaiku.
  • Alsasua i la vall de la burunda per la seva posició estratègica han estat escenari de nombroses guerres, sobretot des de finals del segle XVIII i durant la primera meitat del XIX. Així en la guerra de la Convenció (1793-1795) les tropes franceses van ocupar el nord de Navarra i van saquejar Altsasu (1795).
  • En 1813 durant la guerra de la Independència, Altsasu va ser arrasada pels soldats francesos en retirada després de la batalla de Vitòria. A l'abril de 1834 presencio una important victòria de l'exèrcit carlista, a les ordres de Tomás de Zumalacárregi.
  • En 1863 es va inaugurar l'estació de ferrocarril i en 1907 Alfons XIII va convertir el lloc de Alsasua en "Molt il·lustre Vila" sancionant així el seu ràpid creixement demogràfic i industrial.
  • En la Guerra Civil, Altsasu va ser ràpidament ocupada pels colpistes, que eren principalment requetés de terra Estella. Molts alsasuarres van haver de fugir i uns altres van ser afusellats.

En el segle XX i més concretament en la dècada dels cinquanta, Alsasua experimentà un importantissim desenvolupament industrial. Això va suposar un gran procés d'immigració de persones procedents de diversos punts de l'estat, sobretot d'Extremadura. En conseqüència la població de Altsasu es va incrementar espectacularment: dels al voltant dels 1000 habitants de 1850, pas als 7250 en 1981, estabilitzant-se la població a partir d'aquesta data.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes
Legislatura Alcalde Grup polític
1979 Gerardo del Olmo HB
1983 Emilio Boulandier PSOE
1987 Emilio Boulandier PSOE
1991 José Manuel Goikoetxea AA/AT (EAJ/PNV)
1995 José Angel Aguirrebengoa AA/AT (EAJ/PNV)
1999 Camino Mendiluce EH
2003 Asun Fdez. de G. y L. Aralar
2007 Unai Hualde Nafarroa Bai

[edita] Enllaços externs



aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -