Fitero

De Viquipèdia

Fitero és un municipi de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela. Limita al nord amb Corella; a l'est i sud, amb Tudela i Cintruénigo; i a l'oest amb Cervera del Río Alhama (La Rioja).

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1996	1998	1999	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007
2 083	2 034	2 034	1 960	1 997	2 192	2 234	2 213	2 222	2 257	2 224
Fonts: Fitero i institut d'estadística de navarra

[edita] Història

Antigament va ser coneguda amb el nom de Tudején. Vila romana situada als peus de la forest Castillo davant de Baños de Fitero i a uns 3 km a l'oest de l'actual Fitero. La vila de Fitero va ser una refundació de la vila de Tudején portada a terme per l'abat del monestir de Fitero, a la fi del segle XV. A Pañetero (Peña de Fitero) es troben les restes humanes més antics de la localitat. Es tracta de la tomba d'un príncep cèltic, dels quals van arribar allí en el segle IX aC. En la dita Peña del Saco, riba dreta del riu Alhama, enfront de l'establiment termal, s'han trobat vestigis d'un poble pastoril de l'Edat de Bronze, envaït després per la cultura celtibèrica, frenada al seu torn per la conquesta romana al llarg del segle II. Amb posterioritat a la destrucció de Numància aquest poblat va quedar arruïnat i abandonat. El mateix va ocórrer amb el poble celtibèric de Cluniam, també sobre el Alhama.

Es conserva el document datat en 1073 pel qual el rei Sanç IV de Navarra va canviar amb Al-Muqtadir Billah, de Saragossa, el castell musulmà de Tudején pel cristià de Caparroso que aquell acaba de perdre com a conseqüència d'haver envaït, al seu torn i prèviament, el de Tudején. En 1140, Alfons VII l'Emperador va fer venir Raymond (posteriorment conegut com San Raimundo de Fitero), amb una comunitat de monjos cistercencs procedents de Scala Dei o l'Escaladieu a la Gascunya, va fundar una petita casa amb església dedicada a Santa Maria en el lloc de la deserta vila castellana de Niencebas (d'aquí procedeix el cognom de Bienzobas), situada en la vessant meridional de la muntanya d'Alce, jurisdicció avui del poble d'Alfaro. No es veuen les ruïnes d'aquest primitiu establiment de Niencebas ja que en 1152 es va convertir en una granja cistercenca i va passar a règim de lloguer, mentre la comunitat cistercenca s'assentava definitivament en el lloc de la vila castellana de Tudején conegut com a Castellón. Encara que poc després va passar a ser conegut com el monestir de Fitero o de la Frontera entre els tres regnes que allí confluïen Castella, Pamplona i Aragó. L'edificació del segon i definitiu monestir de Fitero, va començar en 1179 i la seva església va ser consagrada en 1247, gràcies a l'ajuda de l'arquebisbe Rodrigo Ximénez de Rada.