See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Discussion Utilizaire:Hegibeltz - Wikipèdia

Discussion Utilizaire:Hegibeltz

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Somari

[Modificar] Protobasc

Benvengut Hegibeltz, e mercé per vòstre messatge. Es un plaser de veire un contributor basc.--Aubadaurada 26 de març de 2007 a 22:15 (UTC)

Image:WikiLettreMini.svg Benvenguda sus Wikipèdia, Hegibeltz !

Esites pas a consultar las primièras indicacions per modificar e redigir de paginas dins Wikipèdia.
Pòdes tanben consultar la fièra de las questions (FAQ), la sintaxi de Wikipèdia e far tos ensages dins lo Nauc de sabla. Totes aquestes aspèctes son presentats dins una guida per començar sus Wikipèdia.

Per completar la presentacion, t’aconselhi un pichon torn per las recomandacions de seguir (règlas de neutralitat, d'admissibilitat dels articles, copyright...) e las paginas projèctes ont i a sens dobte un subjècte que t'interessarà.

Per signar tos messatges (unicament sus las paginas de discussion), pòdes picar ~~~ ; amb un quatren tilde, en mai de ta « signatura », seràn afichadas la data e l'ora (~~~~). Cal pas signar los articles enciclopedics. Es possible de trobar la lista dels autors en visitant lor istoric.

Utilizam de siglas de còps misteriosas : poiràs trobar lor explicacion sus la pagina girgon.

Se vòles, pòdes tanben nos dire d'ont venes e tos centres d'interès. Pòdes per aquò modificar ta pagina personala. Se venes d'una autra Wikipèdia, doblides pas de metre los ligams vèrs tas autras paginas perso. Pòdes tanben venir te presentar sul jornal dels novèls venguts.

Per facilitar la comunicacion interlingüistica entre utilizaires, pòdes indicar las lengas que practicas — e a quin nivèl — en inclusent dins ta pagina personala un dels modèls que trobaràs sus Wikipèdia:Babel.

Podètz aisidament agrementar vòstra pagina d'utilizaire en i indicant quinas lengas parlatz, d'ont venètz, quals son vòstres centres d'interès e vòstras activitats sus Wikipèdia, e d'autras causas encara amb las boitas d'utilizaire : Ajustar de boitas d'utilizaire a sa pagina personala

E s'as de questions de pausar, esites sustot pas a me contactar, a consultar Ajuda:Pausar una question. Per seguir la vida de la comunautat, pòdes donar una ulhada a las anóncias o far un torn a la tavèrna.

Bona continuacion demest nosautres !

Cedric31 27 de març de 2007 a 06:15 (UTC)

[Modificar] Ligams interlengas

Òc, existís un biais automoatic; son los robòts (bots) que fa los ligams entre los articles de las diferentas lengas, mas d'en primièr, cal plaçar al mens un ligam dins la pagina vèrs un article equivalent d'un autra Wikipèdia... Aquò impausa de fa la recèrca, i a pas d'autra possibilitat! Coralament! Cedric31 5 d'abril de 2007 a 13:32 (UTC)

[Modificar] Vilas

Lo traductor automatic fa una error. La forma occitana es municipi sens cap de dobte. Es una formacion culta: latin municipium > occitan municipi. Aquò se pòt verificar amb las règlas d'adaptacion fixadas per Loís Alibèrt (e la nòrma classica). Es probable que la forma monicipi* siá pas un localisme, mas puslèu un espanholisme (u espanhòla de municipio > o en occitan). Coralament. --Aubadaurada 9 d'abril de 2007 a 18:30 (UTC)

[Modificar] Perigòrd

Adieu, te feliciti per lo trabalh fòrça interessant que fas. La region se ditz en occitan Perigòrd o Peiregòrd, donc la civilizacion preïstorica se pòt dire lo Perigordian o lo Peiregordian, amb lo sufixe -ian tipic per la Preïstòria (cau evitar la forma peirig..., qu'es artificiala). La forma Acheulean es excellenta. Coralament.--Aubadaurada 13 d'abril de 2007 a 15:18 (UTC)

[Modificar] Pagina personala

Ai començat de completar ta pagina d'utilizaire, la pòdes modificar e completar! ;)
Coralament! Cedric31 15 d'abril de 2007 a 21:05 (UTC)

[Modificar] Toponims internacionaus en occitan

Adieu Hegibeltz. Me permeti de te donar aquest liame subre lei toponims internacionaus en occitan, que te poirà èsser util : [1]. Coralament, Vivarés 15 d'abril de 2007 a 21:30 (UTC)


Adieu Hegibeltz. Òsca per l'òbra espectaclosa que fas ! Avèm sovent de dobtes pertocant la forma occitana dei toponims internacionaus, e ai sovent corregit d'articles onte lei formas dei toponims èran pas coerentas : la pagina que t'ai indicada m'es estada fòrça utila.

Per parlar d'una causa completament diferenta, as segur remarcat lei correccions (menoras !) qu'ai fachas dins teis articles e que pertòcan l'escritura dei nombres. Sabes qu'avèm adoptat recentament una Carta lingüistica que definís quauquei principis generaus (egalitat dei dialèctes per exemple) e quauquei nòrmas, en particular : la nòrma de la grafia classica e aquela dau Sistèma internacionau d'unitats (SI), que se pòt resumir dins lei cas usuaus a l'utilizacion dei simbòls internacionaus d'unitats (km, e non pas qm) e a l'escritura dei nombres sota la forma 10000 o 10 000 e non pas 10.000 (qu'es pas clara, estent que lo ponch es utilizat dins lo mond anglosaxon per separar lei decimalas : avèm d'articles de quimia onte de donadas numericas son ambiguas per aquela rason).

Coralament, Vivarés 16 d'abril de 2007 a 22:38 (UTC)

[Modificar] Portal:Preïstòria

Coma semblas plan interessat per la preïstòria, vèni de crear lo portal Preïstòria. Espèri que te serà util! Coralament! Cedric31 19 d'abril de 2007 a 09:32 (UTC)

[Modificar] Cançon de Gèsta

Adieu Hegibeltz e felicitacions per ton trabalh bèl sus preïstòria, Navarra, Biscaia ...! Ai vist ton article "Cançon de Crosada" e pensi que lo caldriá renomar en "Cançon de Gèsta", pr'amor qu' en Occitània la "Cançon de la crosada" es una òbra precisa escrita al sègle XIII per Guilhem de Tudèla e un autre autor anonim. (l'article ja existís: Cançon de la Crosada (La Canso).Aquò permetriá de plan far la diferéncia entre los dos.-Coralament.Jiròni 24 d'abril de 2007 a 11:36 (UTC)

[Modificar] "Solei" e autrei questions

A prepaus de "Solei" : me permeti de te respòndre ; estent que "solei" es la forma aranesa, es corrècta per definicion, e i a ges de rason de pas la metre dins una pagina de redireccion (cf. la Carta lingüistica, e sei disposicions sus la diversitat dialectala).

Trobaràs dins la pagina de discussion sus l'article "Periòde de rotacion" una remarca sus l'escritura dei nombres ; evidentament, ne faràs çò que voudràs.

Enfin, ai vist qu'escrives còs, grafia usuala en lengadocian e gascon, per exemple, mai gaire utilizabla en provençau (onte r se pronóncia). Me demandi se poiriam pas chausir una grafia comuna e englobanta : còrs, que se pòt prononciar indiferentament amb "r" o sens "r" (coma traversar). Coralament, Vivarés 26 d'abril de 2007 a 22:37 (UTC)

[Modificar] Pleistocèn

Adieu-siatz, Vivarés e Hegibeltz, La forma corrècta es Pleistocèn, l'expliqui a Discutir:Pleistocèn. Coralament.--Aubadaurada 29 d'abril de 2007 a 15:33 (UTC)

[Modificar] Còrs, còrsi o còs, còssi

Adieu Hegibeltz, ai ben notat çò que me dises. De tot biais, çò que t'ai dich sus "còs / còrs" èra una simpla suggestion, que lei doas formas graficas son atestadas e corrèctas. Faudrà estudiar la question : siáu pas competent en gascon, mai segon çò que me dises, i auriá una evolucion fonetica particulara en aranés : cors -> còrs ; lo mot "cors" [ku(r)s] es ben atestat en provençau (per exemple dau sègle XVI) per parlar entre autrei de l'activitat dei corsaris ; en provençau actuau, aqueu mot se pronóncia mai que mai [kus] (lo Cors Mirabèu per parlar d'una carriera celèbra d'Ais de Provença), mai l'escrivèm "cors". Coralament, Vivarés 30 d'abril de 2007 a 17:45 (UTC)

[Modificar] Tornarmai sus literatura castelhana

Adieu/kaixo Hegibeltz, D'en primièr te vòli felicitar pel trabalh exemplar que fas e per ta mestresa plan bona de l'occitan aranés. Passi ara al ponch de friccion (espèri qu'o prendràs pas mal, es pas mon intencion de t'ofendre)... lo problèma es a mon vejaire mai important que lo de las kharjas... Pensi que serem pas d'acòrdi aquí dessús vist qu'ai legit ta presentacion e ta teoria segon la que l'espanhòl existís pas... (francament o sabiái pas e doncas caldriá cambiar totes los diccionaris English-Spanish per English-Castilian, parièr pels de totas las autras lengas (que gaireben totas emplegan un mot equivalent a espanhòl...) e los diccionaris e gramaticas d'Alarcos Llorach e totes los diccionaris de la Real Academia Española (o probable castelhana). Pòdi comprendre que s'emplegue aquesta designacion (castelhan) dins lo territòri de la peninsula iberica per tal de dire que lo catalan, lo galician e eventualament lo basc son de lengas espanhòlas (çò que per ieu es fals mas bon...) mas vòli pas nadar a contracorrent, tròbi qu'existís una realitat espanhòla (lo castelhan per ieu es un dialècte d'aquesta lenga e la varietat normativa de l'estat espanhòl) reconeguda gaireben universalament e se coneis la lenga e la literatura jos aqueste nom; pensi pas que sus aqueste ponch tanpauc la wikipèdia a pas a dintrar dins una logica diferenciada. Respècti ta vision de las causas mas nos cal pas dintrar dins una vision tròp personala de la realitat e puslèu dins una definicion mai scientifica dau mai nos es possible de far (veire "littérature espagnole" en francés, "Spanish literature" sus la Wiki anglosaxona, "literatura espanhola" en portugués....). Pensi que çò que se pensa "politicament corrècte" fa mai de mal que de ben (dins la Wiki catalana me censurèron "cantaire (o escrivan...) occitan" per escriure "cantaire francés"! e "cantaire en occitan"..., quand la primièra definicion es acceptada dins l'estat francés e causa pas cap de problèmas...e aquí son de "catalans?" que nos botan d'empachas pel fach solet de pas aver d'estat... es plan grèu a mon vejaire...) e vòli pas dintrar dins çò que per ieu ven una mena de malautiá (eiretada probable de cèrts "catalans?") de dire en espanhòl "literatura de Francia" puslèu que "literatura francesa"... Existís una literatura occitana e non pas "en occitan" e las mencions que se fan en occitan (en defòra probable de l'aranés) de la lenga, cultura o literatura de l'estat de l'autre costat dels Pirenèus es majoritàriament e gaireben sonque "espanhòl". Aquí, espèri de t'aver pas decebut o contrariat tròp, es pas aquesta mon intencion (per ieu la literatura castelhana seriá una literatura mai localista (de Castelha stricto sensu) coma literatura lengadociana se faguèssem aquesta designacion en occitan) mas t'ai explicat aquí mon vejaire e es per aquò que voliái aver lo vejaire dels autres usancièrs e prendrai pas jamai una decision de cambiar un títol solet doncas per ara pensi que gardarem çò qu'escriguères franc que n'i aguèssen fòrça autres que pensen coma ieu. Te mandi mas amistats mai coralas e espèri que podràs far de contribucions tanben sus la literatura e la cultura basca que n'i a pas gaire per ara sus aquesta Wikipèdia e per nosautres es de mal aténher. Aquí, al còp que ven e tornarmai te reiteri mas felicitacions per çò qu'as fach fins ara. De còr e d'òc, Capsot 17 de mai de 2007 a 10:56 (UTC)~

Adieu l'ome!

Te mercegi ieu tanben per ton messatge plan gent e agradiu, me fa plaser de poder discutir las causas sens aver de dintrar dins de brègas o de discussions interminablas e subretot d'un biais que fa avançar las causas. Lo supòrt es amplament meritat en vista del trabalh interessant qu'as portat a la Wikipèdia tròp centrada sovent sus de questions lingüisticas e que laissa tròp de caire, a mon paure vejaire, de pams entièrs de cultura e literatura occitana que deurián èsser ja presents. Lo retard segur es perdonat, ieu tanben participi (puslèu passivament) a la Wikipèdia e per astre avèm una vida en defòra e francament vau pas criticar qualqu'un qu'ensaja de portar una pèira a un edifici qu'espèri va créisser e créisser. La denominacion "espanhòl" coma fòrça malastrosament va mai delà de la connotacion geografica, pòt èsser vista, tròp sovent, coma una idèa de raça, un fach politic, cultural e d'autres... Per ieu castelhan deuriá èsser mai neutre qu'espanhòl (es un catalan espanhòl? O es mens encara se demòra dins l'estat francés o a Andòrra!), pasmens lo problèma es que dins l'idèa de fagocitar lo catalan subretot e eventualament lo basc es estat ideat lo concèpte de "lenguas españolas" e aital sortir lo nom "castellano" de sa realitat geografica (e tanben lingüistica en designar lo parlar central e/o referencial) e lo situar lingüisticament coma una descripcion supausadament neutra (en dissimular discretament que en defòra de l'estat se ditz español e non pas "castellano")... Mon vejaire es que i a una literatura espanhòla (limitada a l'estat espanhòl) d'autors que pòdon èsser de lengas autras, una literatura latinoamericana (o iberoamericana o ispanoamericana...). La literatura "mossaraba" (coma las kharchas) se podrián englobar dins la literatura espanhòla. Me fa paur de poder tombar dins la bestiesa (per ieu) de la Viquipèdia catalana que comença de crear de distincions del tipe "Literatura en català" o "Escriptor en català" per evitar de donar una identitat a qualqu'un e supausar qu'aquesta manca de precision es una neutralitat. Pensi que los concèptes de França o Espanha son de concèptes tròp variadisses e interpretables. Per ieu, per exemple, França es coma o èra originalament la partida d'Isla de França e eventualament l'ensems del territòris de lenga d'oïl de l'estat francés actual (los tèxtes occitans vièlhs parlan sovent d'"anar en França" e de causas semblantas alara... podèm pas extrapolar a partir de la realitat geopolitica actuala e las causas son sovent deformadas per la politica e lo nacionalisme). L'estat francés actualament possedís una partida gròssa dels territòris occitans e te disi francament qu'actualament sabi pas mai çò qu'es França, aparentament dins la tendéncia actuala son tanben las "colonias" d'America centrala (Martinica, Guadalopa...), totas las autras e benlèu Djiboti... vai t'en saber!!! Soi pro d'acòrdi amb ton professor de literatura fin finala (sul fach que la lenga emplegada es la patria o puslèu per ieu la matria...), lo fach d'emplegar e de voler far viure una lenga te fa venir ja un pauc (o fòrça) membre d'aquesta cultura. Aital per ieu es mai catalan qualqu'un que fa viure lo catalan oralament o a l'escrich (coma Matthew Tree) o un descendent de catalanofòn dins un autre país que qualqu'un nascut en territòri catalan e que lo sap pas parlar... Cal saber sortir de l'ipocresia pujoliana que consistís a dire que "qui paga los impòstes, viu e trabalha a Catalonha es catalan", malgrat aquò seràn pas jamai considerat catalan, se s'agís per exemple de Michael Jackson o d'un autre que parle pas espanhòl... Aprèp es un problèma tanben individual (se la persona se vòl definir coma Klingon es son problèma...), mas tot aquò es plan complicat e soi a t'escriure una enciclopèdia... Sabi pas se soi estat clar, me te cal dire que i aviá de causas que comprenguèri pas completament dins ton oposicion amb los portugueses, andorrans e autres... Aquí, te saludi plan cordialament e espèri que las causas te van e t'aniràn plan, subretot s'as d'examens! Coratge per tot, al còp que ven, amistats d'aqueste canton dels Pirenèus (lo nòrd-catalan),Capsot 6 de junh de 2007 a 12:41 (UTC)

[Modificar] Biàrritz

Adieu Hegibletz. Te prepausi de discutir a Discutir:Biàrritz. Coralament.--Aubadaurada 18 de junh de 2007 a 21:06 (UTC)

[Modificar] Entà/per

Adieu Hegibeltz. Sonque per te senhalar que entà es una forma gascona, de remplaçar per "per" dins los articles en lengadocian.E òsca encara per lo teu travalh, a lèu.Jiròni 27 de junh de 2007 a 11:24 (UTC)

Après verificacion ai trapat qu'una forma "entà a " exitís en lengadocian (dins lo diccionari de Cantalausa) mas dins lo sens de "fins a": per exemple entà a deman, entà a Tolosa.Coralament Jiròni 27 de junh de 2007 a 11:35 (UTC)

[Modificar] Lengadocian

Adieu Hegibeltz. Vesi dins l'article niilisme (l'ai corregit a partir de nilisme*) qu'utilizas de formas del sit web panoccitan.org. Aquel sit web, gerit per Arvèi Cassinhac, es pas una referéncia seriosa. Preconiza de formas completament artificialas e incomprensiblas en occitan coma pervoler* (que vòl dire???) etc. Se vòles escriure en lengadocian, te conselhi de consultar los lexics en format papièr coma los de Cristian Laus [Chrisitian Laux] o La Palanqueta d'Andrieu Lagarda [André Lagarde].--Aubadaurada 2 de julh de 2007 a 11:53 (UTC)


[Modificar] Gelosia

Adieu Hegibeltz. Me soi permes de corregir un pauqueton lo lengadocian de l'article "gelosia". Coralament Jiròni 10 de julh de 2007 a 11:19 (UTC)

Te pòdi confirmar çò que te ditz Aubadaurada del sit Pan occitan.org, i a dins aquel sit, a costat de formas correctas, de formas inventadas, pas cap atestada per la realitat linguïstica occitana. Veire una critica argumentada aqui:http://taban.canalblog.com/archives/2007/04/index.html al paragraf "Contra l'occitan" Jiròni 10 de julh de 2007 a 11:42 (UTC)
Bonser Hegibeltz, ai tanben ensajat de corregir un pauc l'article "Elevatge",se aquò te pòt ajudar per aprene lo lengadocian, es amb plaser! Coralament Jiròni 13 de julh de 2007 a 19:24 (UTC)

[Modificar] Redoblament (lingüistica)

Adieu Hegibeltz, mercé per ton messatge a prepaus del redoblament en basc. Ensajarai de revirar l'article "Reduplication" (en) lèu lèu, e convendrà d'ajustar tas referéncias plan interessantes al basc. Plan coralament Raidako 19 de julh de 2007 a 12:11 (UTC)

[Modificar] Fenerècla

Adiu Hegibeltz, Pòdi pas trapar dins los meus diccionaris (ni mai dins lo Cantalausa) aquel mot qu'as emplegat dins l'article "Machu Picchu" : "Fenerècla", Siás segur qu'es de lengadocian? Coralament Jiròni 24 de julh de 2007 a 18:08 (UTC)

[Modificar] Republica Democratica Alemanda

Adiu Hegibeltz, ai vist qu'as renomat l'article "Republica Democratica Alemanda" amb de minusculas, mas d'après la Carta Lingüistica de Wikipèdia , los noms pròpris compausats de mai d'un mot prenon de majusculas dins cada mot principal. (Veire l'article "Tipografia").Coralament.Jiròni 16 d'agost 2007 a 11:35 (UTC)

[Modificar] Edat del Bronze

Adieu Hegibeltz. Mercé per ton messatge, ai tanben suprimit un passatge que se repetissiá dos còps dins aquel article.Coralament , a lèu Jiròni 29 d'agost 2007 a 19:32 (UTC)

[Modificar] Julhet de 2006

Adiu, Hegibeltz! Podètz revirar lo tèxt julhet de 2006? Grandmercé,Joao Xavier 1 de set de 2007 a 21:07 (UTC)

[Modificar] Arbust/arbrilhon

Adieu Hegibeltz. Vesi que corregisses "arbust" per "arbrilhon", mas per informacion, las doas formas son tan corrèctas l'una coma l'autra en occitan.Coralament-Jiròni 24 de set de 2007 a 17:10 (UTC)

[Modificar] Automatic Translation

Gràcies, Hegibeltz, sò segur eth ligam d'arrevirador m'enviès serà d'ajuda. Era ortografia corrècta deth mèn nom ei אמנון, Mès aclama peth vòste provar!

The above text has been twice translated using the automatic translator - first from English to Catalan and then from Catalan to Aranese. I'm not sure it's 100% correct but I guess it delivers the message.

If you wish to discuss more aspects of Occitan language and culture, I'll be glad. Coralament --Amnon s 25 de set de 2007 a 11:20 (UTC)

Adieu Hegibeltz. Mercé per ton conselh. Agancharè quauque temps per familiaritzar me amb Occitan abantes que pogui començar escríuer articles. Totun sò dispausat de revisar en tot existir articles sus Israél e tèmes restacadi, e hèr eth mèn mielhor de somar informacion.

Èster interessat entà participar ena recèrca hèsqui? Se tan, se te platz dar-me era vòsta demorança de corrèu electronic e Jo t'enviaré un qüestionari. Coralament. --Amnon s 26 de set de 2007 a 20:31 (UTC)

[Modificar] Adieu, medalhas e mai...

Adieu l'òme, Ta modestia es onorabla, pasmens pensi que te meritas plan la medalheta. Personalament, a ieu tanpauc m'agradan pas gaire las medalhas (soi pas tròp anarquista mas puslèu antimilitarista...), pasmens coma membre d'una comunitat pensi que cal saber apreciar e recompensar los esfòrces dels bastisseires e segur as trabalhat valentament per far avançar e prosperar aquesta wikipèdia. Dins l'occitanisme malastrosament la critica es mai importanta que lo laus e doncas ensagi de reequilibrar las causas amb mon magre e modèst biais, avèm besonh d'èsser positius per avançar mai e mai luènh. As fach un trabalh important per la lenga e la cultura occitanas e te ne vòli mercejar, sèm pas gaires e nos cal encoratjar mutualament, cresi. Mai qu'una medalha se vòles son un milierat de mercés, un veire dins un bar o un repais amassa qu'es representat per aquesta medalha simbolica (aviái prepausat temps enrè a Cedric de trobar d'icòns que representèssen melhor la cultura occitana e farián concret aquesta vision qu'ai de la convivéncia, i caldrà benlèu tornar soscar un jorn...) As a mai un meriti enòrme, e que me sembla mai important que çò qu'ai pogut far o escriure, es lo de t'interessar a una cultura qu'es pas a man, qu'es pichonèla e pena per subreviure (çò mai aisit es de partir cap a las gròssas, las dominantas...) e tanben d'aprendre la lenga, que començas de dominar pro plan. Sonque aquò e te dire que soi pas tròp d'acòrdi amb tos comentaris de geografia "espanhòla" e "francesa" que son per ieu de definicions politicas e variadissas en foncion de l'epòca... mas bon es pas grèu, çò essencial es d'èsser d'acòrdi sus çò essencial e de far avançar lo prètzfach nòstre. Espèri qu'auràs léser de nos portar milanta articles mai e d'enriquir l'enciclopèdia coma o as fach fins ara. A lèu, amistats, Capsot 27 de set de 2007 a 19:02 (UTC)

[Modificar] Benjamín Jarnés

Ajá, vale, es que con temas españoles siempre hay las típicas historias y pensé "si este tampoco es español pues ya no sé..." jejej. Lo que decía de indexar es que poniendo {{DEFAULTSORT:Apellido, nombre}} ya no hace falta que lo pongas en cada categoría. Es una palabra mágica que funciona en todas las wikis. Un saludo desde Valencia. --Comandant Rampas (Boèta) 29 de set de 2007 a 18:33 (UTC)

[Modificar] Correccions

Adiu Hegibeltz, de rès vertadièrament, es un plaser per ieu de legir los tieus articles, e de te véser progressar coma aquò en occitan. En mai ieu progressi amb tu e me podi perfeccionar tanben dins la lenga d'aqueste biais. Fòrça amicalament.Jiròni 12 d'oct de 2007 a 21:18 (UTC)

[Modificar] Sa / lor

Adieu Hegibeltz. A la tresena persona, lo provençau modèrne destria plus lo possessiu singular dau possessiu plurau, que lor i es plus emplegat (l'aubre pèrde sei fuelhas ; leis aubres pèrdon sei fuelhas) ; ansin n'es dins una partida dau lengadocian. La frasa : "analisa lei tèxts bíblics per extraire sa significacion oculta" risca d'èsser ambigua ; seriá benlèu pus clara, foguèsse redigida ansin : "analisa lei tèxts bíblics per n'extraire la significacion oculta". Coralament. Vivarés 27 d'oct de 2007 a 17:04 (UTC)

[Modificar] Chornobyl

Adieu Hegibeltz. Ai evocat un problèma de transcripcion a Discutir:Chornobil. Coralament.--Aubadaurada 28 d'oct de 2007 a 12:17 (UTC)

Tanben me siáu permés de corregir antic en ancian a Groznyi. En occitan se fa una diferéncia entre lei dos mots. Antic -ica se ditz per una causa relativa l'Edat Antica, de ca. 3000 avC fins a ca. 500 apC: "l'Egipte antica, la Grècia antica...". Ancian -a se ditz per una causa qu'a precedit l'actualitat e qu'es pas pus actuala, independentament dau periòde istoric: "Groznyi es una anciana fortalesa." Coralament.--Aubadaurada 28 d'oct de 2007 a 12:57 (UTC)

[Modificar] versions dialectalas

Car Hegibeltz, essent qu'as començat de convertir ton article cultura d'Hallstatt dau gascon aranés vèrs lo provençau, ai assajat de contunhar aquela provençalizacion. Sabes qu'as lo drech de cultivar quin dialècte occitan que siá. Me permeti simplament de te suggerir de te concentrar dins un sol dialècte, ansin te simplificaràs lo trabalh. Aviás començat tot en gascon e as absoludamant lo drech de contunhar en gascon. Ara, de segur, fas coma vòles. En tot cas, prèsi fòrça ton trabalh d'informacion e d'enriquiment de Wikipèdia. Ben coralament.--Aubadaurada 29 d'oct de 2007 a 15:24 (UTC)

Leis articles qu'as fachs en gascon, pensi qu'es melhor de lei laissar en gascon, aquò rendrà lo trabalh pus simple. Se pensas qu'es necessari de revisar certaneis articles tieus en gascon, i a mai d'un wikipedian que te pòdon ajudar per o faire en gascon (personalament, mestregi lei basas dau gascon generau, mestregi mens lo gascon aranés). Per leis articles ulteriors que faràs, se lei redigisses totei en lengadocian, coma dises, aquò anarà ben. Encara un còp, te fau solament de suggestions per facilitar ton trabalh, e faràs coma voudràs. Coralament.--Aubadaurada 29 d'oct de 2007 a 17:59 (UTC)

[Modificar] Cambiament de dialècte

Ok! Aviai pas comprés ta demarcha... En mai d'aquò, lo cambiament èra estat fach sens que t'aguèsses identificat. Torni metre los cambiaments que faguères! Coralament! Cedric31 4 de nov de 2007 a 14:18 (UTC)

[Modificar] carlisme

Adieu. Dilheu poiriam daissar los dos articles : un "Carlisme" et l'autre "Carlistas"? --Annabelle deFC 7 de nov de 2007 a 17:58 (UTC)

[Modificar] Garcilaso

Bonser Hegibeltz, de rès, o fau amb plaser! CoralamentJiròni 10 de nov de 2007 a 21:27 (UTC)

[Modificar] Ongietorria

Aupa Hegibeltz! Egia esan, interwiki kontuak lotzeko sartu naiz wikipedia honetan, okzitanieraz ez baitakit ezer, agian militantzia modura eredu jakin bati zehatz-mehatz jarraituz zerbait egin ahal izango nuke baina beno, Ikusiko da!--Janfri 14 de nov de 2007 a 22:10 (UTC)

[Modificar] per lo, pel

Adieu Hegibeltz. Vesi qu'as fach aquel cambiament. Èra pas indispensable. Per informacion, en lengadocian, la contraccion es facultaiva dins los cases seguents: per lo = pel, per los = pels, sus lo = sul, sus los = suls, jos lo = jol, jos los = jols. Per contra la contraccion es obligatòria dins: de lo > del, a lo > al, exceptat davant vocala ont avèm de l', a l'. Coralament.--Aubadaurada 16 de nov de 2007 a 10:02 (UTC)

[Modificar] Responsa

Adieu Hegibeltz, mercé per ton messatge, e felicitacions per los teus articles en occitan e en euskara tanben!Jiròni (d) 24 de nov de 2007 a 18:11 (UTC)

[Modificar] judeo-, judèo-

Adieu Hegibeltz. Es un ponch pauc complicat decidit pel CLO, o confessi. Dins un mot compausat de tipe XoY,

  • Quand i a dos elements equivalents, lo primièr element pòt prene "è" o "ò" obèrtas amb un accent tonic: judèoroman (josieu e roman), judèocrestian (josieu e crestian), sèrbocroat (sèrbe e croat)...
  • Quand lo primièr element es un simple sufixe e es pas equivalent del segond, pren "e" o "o" barradas e a pas cap d'accent tonic: judeocastelhan (lo castelhan parlat pels josieus, "castelhan" es l'element dominant), judeoprovençal, judeofil (qu'aima los josieus, "-fil" es l'element dominant)....

Coralament.--Aubadaurada (d) 14 de decembre de 2007 a 11:31 (UTC)

Adieu Hegibeltz. Se conselha d'escriure lo mot soudat: guèrra Francoprussiana. Coralament.--Aubadaurada (d) 19 de decembre de 2007 a 22:05 (UTC)

[Modificar] Hondarribia

Adieu Hegibletz, te desiri una excellenta annada 2008! Ai pas trobat de forma occitana sufisentament atestada. Dins lo TDF trobam Fontarabia, presentada coma "bearnesa" (donc gascona), mas supausi qu'es pas una forma occitana autentica e qu'es un calc del francés Fontarabie, qu'es el un cal del castelhan Fuenterrabía; en efièch, la forma basca Hondarribia, amb rr longa e h fricativa, deuriá transmetre normalament rr e h vèrs l'occitan (gascon). Cresi que la melhora solucion es d'utilizar en occitan lo nom basco Hondarribia, coma fas. Ben coralament.--Aubadaurada (d) 18 de genièr de 2008 a 13:43 (UTC)

[Modificar] Mercé

Bona annada per tu tanben Hegibeltz, e òsca pels articles sus las comunas de Labord, especialament aquel d'Ezpeleta que m'agrada plan ! Bona continuacion, amistat. Jiròni (d) 30 de genièr de 2008 a 17:46 (UTC)

[Modificar] èime/arma

Adieu Hegibeltz, espèri que tot te va plan. Vesi que siás a corregir arma per èime, sabi pas se te pòdi ajudar, mas per informacion la diferéncia es la seguenta: "èime" designa l'esperit, la rason; "arma" es lo principi vital de l'òme (sens religiós) (ànima en catalan, alma en espanhòl).Espèri que traparas çò que te cal, e òsca per ta progression en occitan! .Amistat. Jiròni (d) 6 de febrièr de 2008 a 21:52 (UTC)

[Modificar] Roderic/Rodrigo

Adieu Hegibeltz. D'efièch quand ai modificat Rodrigo en Roderic aviái pas vist l'intervencion precedenta de Nil Blau/Aubadaurada, prenguèri coma exemple la forma catalana "Roderic", e tanben o faguèri per coeréncia amb los noms dels autres reis visigòts: Alaric, Amalric, Teodoric... Lo nom Alaric es sempre present en Lengadòc dins la toponimia e los noms de familha tanben . Pasmens teni pas d'atestacion per Roderic, o vau doncas tornar dirigir cap a Rodrigo. Amistats .Jiròni (d) 12 de febrièr de 2008 a 19:36 (UTC)

[Modificar] es, ei, qu'es, qu'ei

Adieu Hegibletz. Vesi que remplaças en gascon es per ei, qu'ei. Per informacion, en gascon la forma es s'utiliza tanben, es pas una error. Coralament.--Nil Blau (d) 15 de febrièr de 2008 a 10:56 (UTC)

[Modificar] Fonts

Adieu Hegibeltz. Te balhi qualques fonts que trapèri sus internet e que me servisson plan: un lexic gascon/francés aquí [2] e pel lengadocian lo diccionari en linha de Cantalausa aquí [3]. Esperi qu'aquò te podrà ajudar pel trabalh bèl que fas. Coralament .Jiròni (d) 27 de febrièr de 2008 a 21:59 (UTC)

[Modificar] Romieu/Pelegrin

Adieu Hegibeltz. Te tafuras pas, Romieu (o romiu) e Pelegrin son sinonims. Benlèu qu'a l'origina los romieus èran los pelegrins qu'anavan a Roma, mas aquò ne'n soi pas segur.A lèu, amistats .Jiròni (d) 3 de març de 2008 a 22:23 (UTC)

[Modificar] Partatge de las aigas

Mercé Hegibeltz per aqueste article, vesi que d'après la mapa,la meteisa linha sembla passar a l'encòp en Lengadòc e en Biscaia ! Coralament -- Jiròni (d) 5 de març de 2008 a 21:44 (UTC)

Adieu Hegibeltz. Après qualques recercas, ai trapat doas causas:
  • D'efièch , lo mot partatge es un francisme emplegat dins l'occitan parlat, lo mot occitan corrècte es partiment, o puslèu particion, per las aigas.
  • A mai existís en occitan lo mot Aigavèrs per definir aquesta "rega de particion de las aigas" coma es indicat dins lo diccionari de Cantalausa.

Coralament. Jiròni (d) 6 de març de 2008 a 11:09 (UTC)

[Modificar] Respònsa

Car amic, te prègui d'excusar mon silenci, que manqui de disponibilitat aquesta setmana. D'aquí quauquei jorns, prometi que respondrai precisament a ta question. Mila excusas. Ben coralament.--Nil Blau (d) 8 de març de 2008 a 12:57 (UTC)

[Modificar] Toponims

Car Hegibeltz, perdon per aquesta responsa tardiva.

  • Es segur que Bidaishe es preferible a Bidaisha* per de rasons etimologicas (dins la part occidentala del gascon, se pronóncia identicament -e finala e -a finala amb lo son [ə]).
  • Cal corregir Chalòssa* en Shalòssa.
  • Ai pas pogut verificar totes los autres toponims. Mas farai de recèrcas especialas per tal o tal toponim se per cas m'o demandas.

Amistosament.--Nil Blau (d) 14 de març de 2008 a 10:20 (UTC)

[Modificar] Aigavèrs

Adieu-siatz, Hegibeltz e Jiròni, perdonatz ma responsa tardiva. Segon lo TDF e lo diccionari verd del CREO Provença, que son los nòstres diccionaris occitans mai precises per lo sens dels mots, ai trobat aquò:

  • partatge es benlèu un francisme, mai ne soi pas segur. En tot cas lo sinonim pus frequent es partiment (preconizat coma forma de preferir segon lo diccionari verd del CREO Provença).
  • linha/rega
    • linha = fr. "ligne" = cast. "línea". Podètz utilizar linha en bon occitan, sens la mendre esitacion.
    • rega = fr. "raie, sillon", e coma senses segondaris, "trait; ligne".
  • aigavèrs = fr. "arête; ligne de partage des eaux d'une montagne". D'efièch, aigavèrs me sembla qu'es lo tèrme pus adaquat per vòstre article. Tanben podètz demandar son vejaire a Vivarés, que ne sap mai que ieu, probable.

Amistosament. --Nil Blau (d) 14 de març de 2008 a 10:43 (UTC)

[Modificar] Modèls

Adieu Hegibeltz, pels modèls "Boita Utilizaire" es possible d'utilizar lo modèl Modèl:BUtilizaire/Documentacion, exemple :

{{BUtilizaire| tèxt=Aqueste utilizaire s’interèssa pas a res.| }}

Mertyl (d) 1 d'abril de 2008 a 17:34 (UTC)

[Modificar] Votar.

Poiriá votar aicí: Wikipèdia:Proposicion_articles_de_qualitat#Glacièr. --Santista1982 (d) 1 d'abril de 2008 a 20:58 (UTC)

[Modificar] Adieu

Creses que vòti contra perque Aub/NilBlau a participat a aquel article (Vivian a votat contra tanben mas as dich pas res), es ton dreit mas a participat tanben sus l'article Glacièr e ai votat per. E ben, soi content qu'as votat contra ieu si penses aquò. ScArf (d) 2 d'abril de 2008 a 14:58 (UTC)


[Modificar] Aranés o occitan

Te me cal pedri conselh, escrivi en occitan o en aranés. Qué es melhor? Çò Que tu me digas, m'es parièr. --Oc (d) 5 d'abril de 2008 a 18:45 (UTC)

[Modificar] De res!

Adieu Hegibeltz. Ieu tanben teni pas un nivèl d'occitan subrebon e aquò m'ajuda a me melhorar, e es un plaser de veire la teuna tenacitat e progression de contunh ! Pensi que l'istòria entre ScArf e Nil Blau es regretabla, tot lo monde i es perdeire.Amistats . Jiròni (d) 13 d'abril de 2008 a 18:09 (UTC)

[Modificar] Neishença/Naishença

Adishatz Hegibeltz,

los dus qu'exiteishen (dab los lors derivats Renei/ai) e sustot, lo dus dens lo Per Noste (un deus mei recents) e dens lo Lespy (qui ei ua obra d'ua auta epoca, e donc non segueish pas las normas lexicogricas de uei, mes d'ua grana erudicion en donc ua referencia per la lenga classica e sostienguda).

La tempora istorica qu'ei la Reneishença, mes per ua escadença on om torna viver ( o om tornar dar vita a quauauarren) : renavida que's pot tanben diser.

Dilheu que neishença qu pega mielher dab l'oposicion ei/ai (com mei mai), mes aquiu qu'aurem op de Nil Blau ; jo n'ei pas cap idea precisa ni documentada sus aqueth punt.

A beth leu e dinc a las purmeras,

--Lembeye (d) 21 d'abril de 2008 a 12:04 (UTC)

[Modificar] Vilafranca/Vièlafranca

Adieu Hegibeltz. Vesi qu'as desplaçat Vilafranca en Vièlafranca. Pensavi que valiá melhor privilegiar la font de l'"Institut occitan" qu'aviái mencionat, que correspond a un trabalh recent suls toponims gascons. L'enciclopèdia Auñamendi es segurament seriosa, pasmens per un nom gascon me semblava mai logica una font gascona, en mai la de l'"Institut Ocitan":[4]CoralamentJiròni (d) 25 d'abril de 2008 a 14:14 (UTC)

Après mai de recerca, lo meteis sit balha tanben per d'autres toponims la forma Vièla: [5] "Vièlanava", "Vièlapinta", "Vièla Segura" ...doncas perqué pas Vièlafranca? ara ai un dobte...Jiròni (d) 25 d'abril de 2008 a 14:51 (UTC)
Çó que me fa dobtar es que lo meteis sit de l'"Institut Occitan" dona la forma Vièla per d'autres toponims. Aquesta forma sembla doncas plan atestada e es tanben senhalada per l'utilizaire anonim. Doncas benlèu cal senhalar per una nòta l'existéncia de las doas formas.Ben coralamentJiròni (d) 25 d'abril de 2008 a 16:45 (UTC)
Adiu Hegibetz. M'èri fisat per Bidàshen/Bidashe, a la forma balhada pel sit de l'"Institut Occitan",confirmida per la de l' utilizaire anonim. Benlèu cal senhalar l'existéncia de las doas formas.Coralament.Jiròni (d) 26 d'abril de 2008 a 10:32 (UTC)
Òc, aviái pas vist que l'ortografia del Institut Occitan èra diferenta. Per ara podèm pas far melhor que senhalar las formas existentas.Mercé Hegibeltz. Amistats.Jiròni (d) 26 d'abril de 2008 a 10:56 (UTC)

[Modificar] Resposta.

Por favor, poderia dar uma resposta aqui: Discutir:Euskadi ta Askatasuna? --Santista1982 (d) 5 de mai 2008 a 17:05 (UTC)

[Modificar] Lo marit sens vocacion

De rés Hegibeltz,es amb plaser, veni d'ensajar de far la seguida! Coralament, a lèu.Jiròni (d) 20 de mai 2008 a 15:05 (UTC)

[Modificar] Trapar/trobar

Adieu Hegibetz. Per informacion, en lengadocian, lo vèrb "trapar" es sovent emplegat e corrècte dins lo sens de "trobar". CoralamentJiròni (d) 29 de mai 2008 a 10:56 (UTC)

[Modificar] Coche/veitura

Adieu Hegibeltz.Compreni pas perqué as remplaçat "veitura" qu'es occitan per "coche" qu'es un mot espanhòl ? Jiròni (d) 30 de mai 2008 a 14:42 (UTC)

Sabiái pas qu'en Val d'Aran s'utilizava "coche". Sembla que coma es un mot de formacion pron recenta, avèm d'un costat "coche" que ven de l'espanhòl e de l'autre "veitura" calcat sul francés voiture. Mercé per l'informacion Hegibeltz.Coralament.Jiròni (d) 30 de mai 2008 a 15:20 (UTC)

[Modificar] Rashi e autrei...

De ren Hegibeltz. Estent que fas d'articles en provençau, assagi de metre lei formas idiomaticas (per exemple, partir se conjuga ansin en provençau : parti, partes... e non pas partissi, partisses...). Coralament, Vivarés 1 de junh de 2008 a 22:02 (UTC)i

[Modificar] Cançons

De res, amb plaser. Mas que vòles dire per "peirièra" internacionala? Jiròni 8 de junh de 2008 a 13:09 (UTC)

Chantiers de jeunesse es una expression tipicament francesa e ne'n vesi pas d'equivalent estricte en occitan. O vau cercar, e t'o dirai un pauc mai tard. Per l'anecdòta coneissi ieu tanbeu Castèthnau de Manhoac, que lo mieu cosin i demorèt un parelh d'ans. Jiròni 8 de junh de 2008 a 13:36 (UTC)

[Modificar] Responsa dau cap amerindian Seattle

Adieu Hegibeltz. Mercé a tu per aquel article fòrça interessant. Coralament Jiròni 16 de junh de 2008 a 19:19 (UTC)


aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -