1960
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Annadas : Decennis : Sègles : Millennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : |
Autres calendièrs | |
Gregorian | 1960 |
Republican | 168 - 169 |
Ebrieu | 5720 / 5721 |
Indó | 5061 / 5062 |
Chinés | 4656 / 4657 己亥 / 庚子 |
Ab urbe condita | 2713 |
Musulman | 1379 / 1380 |
Persan | 1338 / 1339 |
Aquesta pagina concernís l'an 1960 del calendièr gregorian.
[Modificar] Eveniments
[Modificar] Occitània
[Modificar] França
- 13 de febrièr - Tèst de la primièra bomba atomica francesa, en lo Sahara argerian.
- 14 de decembre - Fondacion de la Organizacion de Cooperacion e Desvolopament Economic - OCDE, a París.
[Modificar] Euròpa
- 1 de genièr - Adesion de Soïssa al GATT
- 2 de març - Lo papa Joan XXIII nomena los primièrs cardenals non blancs: un african, un japonés e un filipin.
- 7 de mai - Moscòu anoncia la captura del pilòt espion american Francis Gary Powers.
- 25 d'agost a 11 de setembre - Los 17(en) Jòcs Olimpics de Roma
- Novembre - Ruptura ideologica entre l'Union Sovietica e la Republica Populara de China
[Modificar] Mond
- 21 de març - Massacre de Sharpeville a Johannesburg, Sud-Africa: la policia ataca un grop de manifestants desarmats, causant 69 mòrts.
- 27 d'abril - independéncia de Tògo.
- 11 de mai - A Buenos Aires 4 agents del Mossad capturan lo nazi Adolf Eichmann, qu'utilizèt lo nom fals de "Ricardo Klement".
- 20 de junh - independéncia de Senegal.
- 1 de julhet - independéncia de Somalia.
- 1 d'agost - independéncia de Benin.
- 15 d'agost - independéncia de la Republica de Còngo.
- 22 de setembre - independéncia de Mali.
- 28 de novembre - independéncia de Mauritània.
[Modificar] Arts
[Modificar] Sciéncias e tecnicas
- 11 de març - NASA anòncia lo lançament del satellit Pioneer 5.
[Modificar] Economia
[Modificar] Naissenças
- 10 de genièr - Brian Cowen, primièr ministre d'Irlanda
- 31 de genièr - Željko Šturanović, primièr ministre de Montenegro
- 8 de febrièr - Alfred Gusenbauer, primièr ministre d'Àustria
- 7 de març - Ivan Lendl, jogaire de tennis chèc
- 21 de març - Ayrton Senna, pilòt de Formula 1 brasilièr (m. 1994)
- 19 de julhet - Joan-Luc Moudenc, òme politic francés
- 4 d'agost – José Luis Rodríguez Zapatero, primièr ministre espanhòl
- 14 d'agost - Sarah Brightman, cantaira e actritz britanica
- 17 d'agost - Sean Penn, actor american
- 9 de setembre - Hugh Grant, actor american
- 6 d'octobre - Yves Leterme, primièr ministre de Belgica
- 18 d'octobre - Jean-Claude Van Damme, actor bèlga
- 30 d'octobre - Diego Armando Maradona, fotbolaire argentin
- 27 de novembre - Iuliia Tymoshenko, primièra ministra d'Ucraïna
- Ágatha Ruiz de la Prada, dessenhaira de mòda espanhòla
[Modificar] Decèsses
- 4 de genièr - Albert Camus, escrivan francés, Prèmi Nobel de LIteratura (n. 1913)
- 24 d'abril - Max von Laue, fisician alemand, Prèmi Nobel (n. 1879)
- 30 de mai - Boris Pasternak, escrivan sovietic, Prèmi Nobel de Literatura (n. 1890)
- 16 de novembre - Clark Gable, actor american (n. 1901)
[Modificar] Prèmi Nobel
- Prèmi Nobel de fisica : Donald Arthur Glaser
- Prèmi Nobel de quimia : Willard Frank Libby
- Prèmi Nobel de fisiologia o medecina : Frank Macfarlane Burnet, Peter Brian Medawar
- Prèmi Nobel de literatura : Saint-John Perse
- Prèmi Nobel de la Patz : Albert John Luthuli