27 04
Da Wikipedia.
Ol dé 27 04 al è ol dé de post 117 ( 118 si l'an al è biseest ) del an del calendare gregorià; i manca 249 dé a finí l'an.
Ul dí 27 04 al è ul dí da pòost 117 ( 118 si l'an al è biseest ) dal an dal calendari gregurian; i manca 249 dí a finí l'an.
| AVR | ||||||
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tücc i dí | ||||||
Cuntegnüü |
[Mudifica] Nom del dé in diferenc dialecc
[Mudifica] Aenimenc
1947 - Monastér de Montserrat (Monistrol de Montserrat, ol Bages): aprofitant de la festa d'intronisassiú de la Màder de Déu de Montserrat, la se ghe fa öna gran manifestassiú catalanesta che la ditadüra la pö mia repressá.
1984 - Barcelona: dat fò de la cadena de muntas de la Seat a la Zona Franca ol pröm model de vetüra Seat Ibiza
711 - Gibraltar (Regn Ünit): Tariq ibn Ziyad e Musa ibn Nusayr ghe i desbarca con ün esèrsit bèrber e la ghe scumensa la conchesta mösölmana de la penísula Ibérica.
1565 - Filipine: fondassiú del pröm insediament Castejà a i ísole, Cebú.
1810 - Ludwig van Beethoven al composa ol pess per piano Per Elisa.
1908 - Londra (Regn Ünit): inaügürassiú di Zögh olímpegh d'estat
1937 - San Francisco (SÜA): inaügürassiú del pont sospendit cognossit col nom de Golden Gate.
1945 - Àustria: proclamassiú de la II Repüblega e independensa de la Zermania nazzi.
1950 - Regn Ünit: recognussement del Stat d'Israel.
1956 - SÜA: al se retira, invensit, ol boxadur Rocky Marciano, campiú di pes pesacc.
1960 - Togo: se conseguiss la independensa respet a Fransa.
1961 - Sierra Leone: se conseguiss la independensa respet al Regn Ünit.
1981 - SÜA: Xerox PARCH la introdüiss ol ratí aj ordinadur.
1994 - Süd-àfrica: daspus de mes sécol de rassism istitüssionalisat (apartheid), Nelson Mandela al adagna i prime elessiú in che poden partissipá töcc i sitadí, con independensa di sö tracc rassiaj. ==Nassimenc==
1947 - Palma de Mallorca: Maria del Mar Bonet, cantant Majorchina.
1791 - Charleston (Massachusetts, SÜA): Samuel Morse inventur Stadünindench.
1822 - Point Pleasant (Ohio, SÜA: Ulysse S. Grant, president Nord-americà.
1891 - Londra (Regn Ünit): Sergei Prokofiev, compositur Röss.
1913 - Tacoma (Washington, SÜA): Philip Hauge Abelson, físegh Nord-americà e Premi Nobel de Físega.
1932 - Paris (Fransa): Anouk Aimée, atura Fransesa.
[Mudifica] Necrolòse
1434 - Còrsega: Vicentelo d'Istria, cap di Cors partidare di Català, esecütat per i Zenes, fat ch'al marca la fí de la influensa Catalana a l'ísola.
1607 - Vic (Osona): Francesch Robuster, vèscuf Català.
1940 - Barcelona: Joaquim Mir Trinxet, pitur Català.
2002 - Sant Feliu de Guíxols (ol Baix Empordà): Hans Heinrich Thyssen-Bornemisza, industrial e colessionesta d'art Todèsch.
1386 - Tordesillas (Casteja e Lleó, Spagna): Elionor Tele de Menezes, reina consorta de Portugal.
1404 - Hale (Bèlzica): Felip II de Borgogna, döch de Borgogna.
1521 - Cebú (Filipine): Fernão de Magalhães, navegant e descovridur portughes.
1605 - Roma (Itàlia): Lleó XI, Papa de Roma.
1794 - Calcuta (Índia, Impere Britànegh): Wiliam Jones, filòlegh Britàneghh.
1945 - Dongh: Benito Mussolini, ditadur italià.
1997 - Sità de Mèssich (Mèssich): Gabriel Figueroa, diretur de fotografia Messicà.
[Mudifica] Feste
Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya.
Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.
