05 03
Da Wikipedia.
Ol dé 05 03 al è ol dé de post 64 ( 65 si l'an al è biseest ) del an del calendare gregorià; i manca 302 dé a finí l'an.
Ul dí 05 03 al è ul dí da pòost 64 ( 65 si l'an al è biseest ) dal an dal calendari gregurian; i manca 302 dí a finí l'an.
| MAR | ||||||
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tücc i dí | ||||||
Cuntegnüü |
[Mudifica] Nom del dé in diferenc dialecc
[Mudifica] Aenimenc
1916 - Palma (Mallorca): se funda l'Alfonso XIII, che plö daspus al deentarà ol RCD Mallorca.
1766 - Nöa Orleans (la Louisiana, atüalament i Stacc Ünicc): Antonio de Uloa al ghe ría come pröm gu·ernadur Spagnöl de la colònia.
1793 - Liesa (Liège) (Valònia, Bèlzica): i austríach i ocüpa la sità daspus de traant zò i Franses (guèra contra la Fransa revolussionària).
1821 - i Stacc Ünicc: per la segonda ölta, i invest Jame Monroe president.
1842 - Texas (atüalament i Stacc Ünicc): mes miér d'efetif de l'esèrsit Messicà lideracc per Rafael Vásquez i ocüpa San Antonio e Rio Grande, però i se n'Aran de retirá in del zir de poch dé.
1848 - Paris (Fransa): i nòmena Louis Antoine Garnier-Pagès miníster de Finanse.
1849 - i Stacc Ünicc: i invest Zachary Taylor president.
1860 - Itàlia: i sitadí de Parma, la Toscana, Mòdena e la Romagna (i Stacc Pontifissi esset ol Lassi) i asseta in referéndum d'üní-ss al regn de Sardegna.
1917 - i Stacc Ünicc: per la segonda ölta, i invest Woodrow Wilson president.
1918 - Rössia: i autorità comüneste i trasla la capitala del paes de Petrograd a Moscòa.
1924 - Albània: Shefqet Verlaci n'al de·enta pröm miníster.
1933 - i Stacc Ünicc: ol president Roosevelt ghe declara ü festiu bancari: al sera sö töte i banche del paes e al conzela töte i transassiú financere (la Granda Depressiú) || Zermania: se ghe i sélebra elessiú legislatie: i nazzi ghe i otegn ol 44% di vocch.
1936 - Eastleigh (Hampshire, Anglatèra): se ghe ingulal pröm aviú Spitfire.
1940 - la Üniú Soviétega: mémber del politbüró soviétegh i signa ün órden per sassiná 40.000 Polones (massàcher de Katyn).
1958 - Cape Canaveral (adess Cape Kennedy), (la Florida, SÜA): sa la lansa la naf spassiala Esplorer II.
1960 - i Stacc Ünicc: i lissensia de l'Armada Elvis Presley.
1970 - Mont: al entra in igur ol Tratat de mia proliferassiú d'arme nöcleare daspus de èss ratificat per 43 stacch.
1978 - Vandenbergh (cuntat de Santa Barbara, Califòrnia, SÜA): sa la lansa la naf spassiala Landsat 3, destinada a otení imàsen de la Tera del spassi.
1979 - Júpiter: la sonda stadünidenca Voyager I. la ria a la màssima aprossimassiú al planeta
1982 - Venus: al ghe ría la sonda Soviétega Venera-14.
[Mudifica] Nassimenc
1133 - Le Mà (Sarthe, Paes del Loira, atüalament Fransa): Enrich II d'Anglaterra (m. 1189).
1324 - Dunfermline (Fife, Scossia): David II de scossia (m. 1371).
1512 - Rupelmonde (Flandes, Bèlzica): Gerardus Mercator, cartògraf fjamengh (m. 1594).
1575 - Eton (Buckinghamshire, Anglatèra): Wiliam Oughtred, matemàtegh Angles (segú ergöne fonte n. 1574; m. 1660).
1658 - Sant Nicolau de la Grava (la Gascugna, Occitània): Antoine Laumet de la Mothe Cadillac, esplorador Franses, fondadur de Detroit (per chest i automòbile Cadillac en i törà ol nom; m. 1730).
1693 - Basilea (Svízzera): Johann Jakob Wettstein, teòlegh Svísser (m. 1754).
1696 - Venexia: Giovanni Battesta Tiepolo, pitur italià (m. 1770).
1734 - Iznangh (Moos, Baden-Württembergh, Zermania): Franz Anton Mesmer, desvilupadur de la ipnosi (m. 1815).
1748 - Gothenburgh (Suéssia): Jonas Carlsson Dryander, botànich Suech (m. 1810) || Swalwel (cuntat de Durham, Anglatèra): Wiliam Shield, compositur Angles (m. 1829).
[Mudifica] Necrolòse
1605 - ol Vaticà (Roma): Ippolito Aldobrandini, che regna·a come papa col nom de Clement VIII (n. 1536).
1611 - Mimasaka (ol Zapú): Shimazu Yoshihisa, samurai (n. 1533).
1815 - Iznangh (Moos, Baden-Württembergh, Zermania): Franz Anton Mesmer, desvilupadur de la ipnosi (n. 1734).
1827 - Com: Alessandro Volta, físegh (n. 1745) || Paris (Fransa): Pierre-Simon Laplace, matemàtegh Franses (n. 1749).
1849 - Edimburgh (Scossia): David Scott, pitur Scosses (n. 1806).
1926 - Tolosa de Lenguadoc (ol Lenguadoc, Occitània): Clément Ader, inzegnér Occità (n. 1841).
1927 - Viena (Àustria): Franz Mertens, matemàtegh Todèsch (n. 1840).
1940 - Hong Kongh (la Sina): Cai Yuanpei, pedagogh e inteletual Sines (n. 1868).
1944 - Drancy (Seine-Saint-Denis, Ísola de Fransa, Fransa): Max Jacob, pitur, pueta e scritur Bretú in lengua Fransesa, daspus de ès-a-gh deportat per i nazzi (n. 1876).
1953 - Moscòa (Rössia): Sergei Prokofiev, compositur Röss, d'orísen Ucrainesa (n. 1891) || Moscòa (Rössia): Ioseb Visarionovich Dgjögassvili, cognossit come Josif Stalin, polítegh soviétegh d'orísen Zeorzana, cap del stat del 1924 (n. 1879).
1963 - Camden (Tennessee, SÜA): Virginia Patterson Hensley, cognossida come Patsy Cline, Loyd Estel Copas cognossit come Cowboy Copas e Harold Franklin Hawkins cognossit come Hawkshaw Hawkins, cantanc de country, morc in assident d'aviassiú (n. respet. ol 1932, 1913 e 1921).
1967 - Montreal (ol Québec): George Vanier, polítegh Quebeches, gu·ernadur zeneral del Canadà (n. 1888).
1955 - Saratov (Rössia): Antanas Merkys, polítegh Lituà, president del paes, daspus de èss-a-gh deportat per i soviétegh (n. 1887).
