Zona abissal

De Viquipèdia

Clasificació marina de les zones segons la profunditat.

És denomina abissal o zona abissopelàgica a un dels nivells, en este cas el de més profunditat, en els que està dividit l'oceà segons la profunditat, esta per davall de la zona batipelàgica i per damunt de l'hadopelàgica i correspon a l'espai oceànic entre 3,000 i 6,000 metres de profunditat. És tracta per tant d'una zona fosca on la llum solar no arriba.

A la biologia marina, el terme de fauna abissal bentònica, que es la fauna que es presenta lligada al fons oceànic és presenta escassa i amb trets particulars. Dins d'aquesta disciplina el terme de fauna abissopelàgica fa referència a la descripció d'una mena determinada d'ambient o hàbitat natural, amb certes especies d'animals marins.

La paraula abissal provinent de l'abisme, es a dir, un lloc fosc i al fons. Regió de temperatures fredes, pressió hidrostàtica extremadament elevada, falta de nutrients i absència total de llum. Una cau abissal és forma quan la placa oceànica subdueix spta la placa continental fet que produeix el trencament de la litosfera i la formació d'una fosa.

La fauna abissal està formada per peixos estranys com l'Argyropelecus, Idiacanthus, Melanocetus, Saccopharynx, Chauliodus o Cryptosaras entre altres.

Al fons de l'oceà no hi existeix vegetació que aplique la fotosíntesi, es a dir, no hi ha algues verdes. La zona depèn en gran part de les partícules de detrits que cau des de la superfície, excepte en les zones on es presenten les xemeneies hidrotermals, que depenen de l'energia volcànica, a on la producció primària, depèn de la quimiosíntesi que es desenvolupa per especies bacterianes, presents damunt el substrat o els organismes presents (com al cas de les brànquies dels pogonòfors).

Segons els biòlegs aquesta zona morfològica de la geografia del fons marí ocupa aproximadament més del 70% de l'àrea total dels oceans.