Wends

De Viquipèdia

Wends o vends (en llatí Venedes o Venedi) foren un poble de la Sarmàcia europea d'origen indoeuropeu (més tard es va barrejar amb els proto-eslaus i va esdevenir un poble eslau) que vivia a la Pomerània. S'han trobat objectes d'aquest poble a les regions dels rius Vístula i Oder.

A l'època medieval alguns escriptors es referien als eslaus com venedis o venetis (per exemple Jordanes esmenta al 551 als venethi per parlar dels sclaveni i anti).

Vivien a les muntanyes Venedes al llarg del Sinus Venedicus sobre el riu Chronos i fins al est del Vistula i tenien al sud als galindes i gitons. Tàcit dubta si eren germànics o sàrmates, i si be les seves costums eren las dels primers com els seus edificis, armament i anar a peu (els sàrmates acostumaven a anar a cavall o en carros) la seva posició sobre el terreny els convertia en sàrmates. Vivien de la fusta de les muntanyes del territori entre els peucinis i els fennis.

A l'edat mitjana els alemanys els van anomenar wenden (wends) derivat del llatí venedes (alemany Veneter). Els francs usaven la paraula per anomenar als eslaus entre l'Elba i l'Oder, també per anomenat als sòrabs, i per anomenar als polabis (conjunt de pobles format pels ranes, coldizis, wielets -redars i czrezpienis-, obodrites -obodrites i wagrs- i sòrabs de Lusàcia -sòrabs, glomaczes, milczans i Lusacis-).

El germans donaven aquest nom als habitants del que fou el ducat de Pomerània i per extensió als eslaus del oest de Polònia (polabis, pomeranis i sòrabs) i a partir del segle XV també als eslovacs i mes tard als cashubis. Els anglesos també ho van utilitzar per designar als sòrabs. Als països nòrdics s'utilitza de vegades per designar als pobles de la costa bàltica, i que romandrien en el poble dels votis (avui de llengua finoúgrica).