Turíngia
De Viquipèdia
Lema | |
---|---|
Deutschlands starke Mitte | |
Dades bàsiques | |
Capital: | Erfurt |
Superfície: | 16.172,14 km² |
Població: | 2.357.000 (1 de novembre del 2004) |
Densitat: | 147 habitants/km² |
PIB per càpita: | 6.325 € per habitant (2002) |
PIB: | 15,2 Mrd. € (2002) |
ISO 3166-2: | DE-TH |
Web oficial: | www.thüringen.de |
Política | |
Ministre President: | Dieter Althaus (CDU) (des del 5 de juny de 2003) |
Partit governant: | CDU |
Composició del Parlament del Regional (88 escons): |
CDU 45 PDS 28 SPD 15 |
darreres eleccions: | 13 de Juny de 2004 |
properes eleccions: | 2009 |
Representació parlamentària | |
Vots a la Cambra Alta (Bundesrat): | 4 |
Mapa | |
Turíngia (Thüringen [ˈtyːrɪŋən]) és una regió històrica, un estat de l'edat mitjana, un estat de la república de Weimar i un land o estat de la República federal Alemanya, essent dividits en tres bezirke o districtes a l'extinta RDA.
L'actual estat de Turíngia és un del setze estats que formen la RFA. Situat al centre del país limita amb el estats de: Baixa Saxònia al nord, Saxònia-Anhalt al nord-est, Saxònia a l'est, Baviera al sud i Hessen a l'oest.
Taula de continguts |
[edita] Història
Habitada pel poble dels hermanduris i després pels alamans, el poble dels turingis s’hi va establir al segle IV. Cap a començaments del segle VI tenien un rei anomenat Hermanfrid. El país va ser sotmès pels francs cap el 532 i amb el tractat de Verdun del 843 va pertànyer a Germània.
La Marca turíngia fou constituïda el 804 i va ser integrada a Saxònia el 908. El 965 va passar a la marca de Meissen i abans del 1064 fou donada a Lluís el Barbut. Va ser incorporada a Saxònia el 1482.
[edita] Llista de marcgravis i landgraves
- Lluís I el Barbut 1031-1064
- Lluís II el saltador (fill) 1064-1123
- Lluís III (fill, Landgrave d'Hesse 1130-40) 1123-1140 (des 1130 te el títol de landgrave, com a Lluís I)
- Lluís II el fort (fill, Landgrave d'Hesse) 1140-1172
- Lluís III el pietós (Landgrave d'Hesse 1182-90) 1172-1190
- Herman I (germà, Landgrave d'Hesse) 1190-1216
- Lluís IV el sant (Landgrave d'Hesse) 1216-1227
- Herman II (Landgrave d'Hesse 1234-41) 1227-1241
- Enric I Raspe (Landgrave d'Hesse) 1241-1247
- Enric II el il·lustre (nebot, marcgravi de Meissen) 1247-1265 (torna a tenir el títol de marcgravi)
- Albert I (fill) 1265-1289
- Adolf de Nassau 1289-1298 (emperador)
- Albert I (segona vegada) 1298-1307
- Diezmann (fill) 1307
- Albert II 1298-1307 (Emperador Albert I, pretendent)
- Frederic I (germà de Diezmann) 1307-1323
- Frederic II el greu (fill) 1323-1349
- Frederic III el sever 1349-1381
- Balatsar I (germà) 1381-1406
- Frederic IV el ximple (fill) 1406-1440
- Frederic V el benigne (nebot, Frederic II de Saxònia) 1440-1445
- Guillem el valent (germà, associat 1440-1445) 1440-1482
- a Saxònia 1482
[edita] Districtes urbans i rurals
Turíngia està dividida en 17 districtes rurals(entre parèntesi, algunes ciutats importants de cada districte):
|
|
A més a més, també té sis districtes urbans:
[edita] Ciutats
Ciutats a Turíngia | |||||
posició | ciutat | habitants | districte | ||
31-desembre-1970 | 31-desembre-2000 | 30-juny-2005 | |||
1. | Erfurt | 192.679 | 200.564 | 202.590 | districte urbà |
2. | Gera | 106.841 | 112.835 | 104.737 | districte urbà |
3. | Jena | 85.169 | 99.893 | 102.201 | districte urbà |
4. | Weimar | 63.985 | 62.425 | 64.361 | districte urbà |
5. | Gotha | 57.256 | 48.376 | 47.045 | Gotha |
6. | Eisenach | 50.059 | 44.442 | 43.858 | districte urbà |
7. | Nordhausen | 42.018 | 45.633 | 43.781 | Nordhausen |
8. | Suhl | 28.177 | 48.025 | 43.202 | districte urbà |
9. | Altenburg | 47.497 | 41.290 | 38.203 | Altenburger Land |
10. | Mühlhausen | 46.135 | 38.695 | 37.480 | Unstrut-Hainich-Kreis |
11. | Saalfeld | 31.048 | 29.511 | 28.148 | Saalfeld-Rudolstadt |
12. | Ilmenau | 19.634 | 27.176 | 26.713 | Ilm-Kreis |
13. | Arnstadt | 27.368 | 27.220 | 25.828 | Ilm-Kreis |
14. | Rudolstadt | 30.087 | 27.528 | 25.584 | Saalfeld-Rudolstadt |
15. | Apolda | 29.754 | 25.899 | 24.684 | Weimarer Land |
16. | Greiz | 39.424 | 26.177 | 24.007 | Greiz |
17. | Sonneberg | 29.811 | 24.837 | 23.928 | Sonneberg |
18. | Sondershausen | 22.195 | 23.088 | 21.718 | Kyffhäuserkreis |
19. | Meiningen | 24.876 | 22.240 | 21.642 | Schmalkalden-Meiningen |
20. | Sömmerda | 15.959 | 21.977 | 20.885 | Sömmerda |
21. | Leinefelde-Worbis (formed at 16th of march 2004) |
4.315 (LF) 3.401 (WO) |
15.056 (LF) 5.497 (WO) |
20.816 | Eichsfeld |
22. | Bad Langensalza | 16.813 | 19.917 | 18.760 | Unstrut-Hainich-Kreis |
23. | Schmalkalden | 14.527 | 18.551 | 17.893 | Schmalkalden-Meiningen |
24. | Zeulenroda-Triebes (formed at 1st of march 2006) |
13.549 (ZR) 4.790 (TR) |
14.600 (ZR) 4.230 (TR) |
17.702 | Greiz |
25. | Heiligenstadt | 12.464 | 17.291 | 17.175 | Eichsfeld |
26. | Bad Salzungen | 11.466 | 17.086 | 16.551 | Wartburgkreis |
27. | Pößneck | 19.547 | 14.341 | 13.592 | Saale-Orla-Kreis |
28. | Schmölln | 13.968 | 13.193 | 12.693 | Altenburger Land |
29. | Zella-Mehlis (formed at 1st of april 1919) |
17.136 | 13.036 | 12.355 | Schmalkalden-Meiningen |
30. | Hildburghausen | 10.652 | 12.466 | 12.351 | Hildburghausen |
31. | Eisenberg | 13.859 | 11.764 | 11.489 | Saale-Holzland-Kreis |
32. | Waltershausen | 14.219 | 11.725 | 11.307 | Gotha |
Estats d'Alemanya | |
---|---|
Baden-Wurtemberg | Baixa Saxònia | Baviera | Berlín | Brandenburg | Bremen | Hamburg | Hessen | Mecklemburg-Pomerània Occidental | Renània-Palatinat | Rin del Nord - Westfàlia | Saarland | Saxònia | Saxònia-Anhalt | Slesvig-Holstein | Turíngia |