Torre d'en Galmés

De Viquipèdia

Torre d'en Galmés és un poblat talaiòtic menorquí, ubicat al terme municipal d'Alaior. S'hi accedeix a través de la carretera que va des d'aquest poble fins a la platja de Son Bou.

El poblat es troba situat sobre una petita elevació, de poc més de cent metres d'alçada, que es dreça sobre la plataforma miocènica que ocupa la meitat sud de l'illa.

Es tracta del poblat talaiòtic més gran de les Illes Balears, i constituïa, amb tota probabilitat, un centre de poder des del qual es dominava un extensa zona de camps de conreu.

A la part alta del jaciment s'hi han detectat restes ceràmiques que permeten constatar una ocupació humana de l'indret en època pretalaiòtica. Més endavant, ja en època talaiòtica, l'assentament va anar creixent cap al sud, ocupant paulatinament les zones més baixes de la falda del turó. Durant aquesta època s'hi varen construir els edificis més característics de la cultura talaiòtica: dos talaiots i un recinte de taula.

Aquest nucli de població va estar ocupat durant un llarg període de temps. Cap a finals del segle III aC s'abandonen algunes parts del poblat, com a conseqüència potser de la Segona Guerra Púnica i l'arribada a Menorca del general cartaginès Magó. Malgrat tot, tenim evidències de que, durant l'època romana, el poblat encara estava densament poblat. Va continuar actiu, de fet, durant bona part de l'Edat Mitjana, quan l'illa es trobava sota domini musulmà. Es va abandonar, probablement, amb la conquesta cristiana de 1287.

Actualment hi treballen, de forma regular, equips d'arqueòlegs del Museu de Menorca i de la Universitat de Boston. El jaciment es troba musealitzat i obert al públic, i compta amb un centre d'interpretació per ajudar al visitant a entendre les restes conservades.