Tigranes VI d'Armènia
De Viquipèdia
Tigranes VI fou rei d'Armènia del 58 al 63.
La primavera del 58 el general Corbuló, amb plens poders, va entrar a l’Armènia pròpia des Capadòcia i va avançar vers la capital Artaxata, mentre que Farasmanes o Pharsman I d'Ibèria atacava pel nord, i Antíoc de Commagena atacava pel sud-oest. Tiridates va fugir de la seva capital que fou ocupada per Corbuló i incendiada. Al estiu Corbuló va avançar cap a Tigranocerta, en una marxa molt penosa, i van arribar a la ciutat que els hi va obrir les portes, menys la ciutadella que va resistir, i va ser pressa al assalt. Ja la majoria dels armenis havia abandonat el partit part i acceptava un príncep donat per Roma. Neró va donar llavors la corona a Tigranes VI, de la darrera casa reial de Capadòcia, net de Glafira (filla del darrer rei Arquelau) i fill d’Alexandre de Judea, que estava casat amb un princesa de la casa dels Artaxides
Els districtes fronterers armenis foren transferits als aliats: a Farasmanes d’Ibèria; a Polemó del Pont; a Aristòbul de la Petita Armènia i a Antíoc de Commagena.
Tigranes no va tardar a fer una expedició a Adiabene, que era tributari dels parts. El rei part Vologeses o va considerar una agressió i va reiniciar la guerra, afavorint l'ex-rei Tiridates, al que va donar ajuda, però aquest va fracassar davant Tigranocerta, defensada pel mateix Tigranes VI. No obstant el governador de Capadòcia Petus, fou derrotat pels parts a Rhandeia, a la vora del Arsanies (avui Murad Su), i assetjat a la fortalesa va haver de signar un tractat per el qual els romans evacuaven Armènia (62). Aquest tractat fou modificat, però signat altra cop a Rhandeia, amb Corbuló, l'any 63, i Tigranes VI va haver de renunciar a la corona.
