Teorema de Norton
De Viquipèdia
El teorema de Norton per a xarxes elèctriques enuncia que qualsevol conjunt de fonts de voltatge i resistències amb dos terminals és elèctricament equivalent a una font de corrent I en paral·lel am una única resistència R. Per a sistemes amb una única freqüència alterna el teorema també pot aplicar-se a impedàncies en general, no sols a resistències.
El teorema fou publicat en 1926 per l'enginyer Edward Lawry Norton (1898-1983), dels Laboratoris Bell.
Per a calcular el circuit equivalent:
- Canvieu la càrrega del circuit per un curtcircuit.
- Calculeu el corrent a través d'eixa conexió, I, amb les fonts d'alimentació originals.
- Ara canvieu les fonts de voltatge per curtcircuits i les fonts de corrent per circuits oberts.
- Canvieu la càrrega del circuit per un òhmetre imaginari i mesureu la resistència total, R, sense fonts d'alimentació.
- El circuit equivalent és una font de corrent amb un corrent I en paral·lel amb una resistència R en paral·lel amb la càrrega.
En el exemple, el corrent total Itotal ve donat per:
El corrent que atravesa la càrrega és aleshores:
I, mirant de nou al circuit, la resistència equivalent és:
Per tant el circuit equivalent és una font de corrent de 3.75 mA en paral·lel amb una resistència de 2 kΩ.
[edita] Vejau també
- Equivalent de Norton
- Equivalent de Thévenin
- Teorema de Thévenin