Teodor Estudita
De Viquipèdia
Teodor Estudita (Theodorus Studita, Θεόδωρος) fou un abat del monestir d'Studium.
Va néixer a Constantinoble el 759. Va entrar al monestir de Sacudium (on era abat el seu oncle Plató) el 781, i el 794 va succeir al seu oncle que va renunciar. Fou un defensor del culte a les imatges i el seu gel li va procurar una gran reputació entre els monjos.
El 795 l'emperador Constantí es va casar amb Teodota contra les lleis canòniques; Teodor va anatemitzar a l'emperador i va denunciar al patriarca Tarasi (que a l'any següent fou desterrat a Tessalònica). A la mort de l'emperador el 797, va ser cridat a Constantinoble on va entrar amb gran pompa i va aconseguir el favor de l'emperadriu Irene.
El 798, degut a un atac àrab, es va traslladar al monestir d'Studium, a tocar de Constantinoble. El 806 Nicèfor fou nomenat patriarca i l'abat Josep, que havia autoritzat el matrimoni de l'emperador Constantí fou restaurat en la comunió de l'església per un concili que va tenir lloc a la capital, i Teodor s'hi va oposar i se li van unir molts monjos; el papa Lleó III el va condemnar i li va contestar amb arrogància i insolència; finalment fou desterrat el 809 junt amb el seu germà Josep i el seu oncle Plató, a una illa de la Propòntida.
Foren alliberats el 811, Quan el 813 l'emperador Lleó V de Bizanci va emetre un edicte contra el culte de les imatges, Teodor s'hi va oposar i el va desafiar i va incitar al poble a la sedició; fou posat en residencia vigilada però com que no parava d'enviar cartes contra l'emperador, fou enviat a presó (va passar per unes quantes) fins que va acabar a Esmirna.
El 821 fou alliberat per l'emperador Miquel II i va poder tornar a Studium on va recuperar la condició d'abat. No es va fer més moderat i el 824, indignat per la manca de decisió de l'emperador contra els iconoclastes, va donar suport a Tomàs que volia enderrocar a Miquel i quan el intent va fracassar Teodor es va retirar de Constantinoble i finalment es va establir a l'illa de Calcita (Chalcite) on va morir el 11 de novembre del 826.
Les seves obres són:
- 1. Un discurs sobre les imatges davant l'emperador Lleó
- 2. Διαθήκη Confessió de fe
- 3. Βίβλος δογματική, ἐν ᾗ στερροὶ λόγοι ? καὶ ἀντιρρητικοί, tres discursos contra els iconòmacs
- 4. Ἔλεγχος καὶ ἀνατροπὴ τῶν ἀσεβῶν ποιημάτων, refutació d'un escrit contra el culte de les imatges
- 5. Προβλήματά τινα πρὸς εἰκονομάχους
- 6. ?ατὰ εἰκονομάκους κεφάλαια ἑπτά
- 7. Ἐπιστολὴ πρὸς πλάτωνα περὶ τῆς προσκυνήσεως τῶν σεπτῶν εἰκόνων
- 8 Dos llibres d'epístoles (en total 276 cartes)
- 9. Ἰάμβοι εἰς διαφόρους ὑποθέσεις , poema epigramàtic
- 10. Δογματικὴ περὶ τιμῆς καὶ προσκυνήσεως τῶν ἁγίων εἰκόνων,
- 11. Ἐπιτάφιος εἰς Πλάτωνα τὸν ἑαυτοῦ πνευματικὸν πατέρα
- 12. Λόγος εἰς τὴν προσκύνησιν τοῦ τιμίου καὶ ζωοποιοῦ σταυροῦ ἐν τῇ μεσονηστίμῳ,
- 13. Κανὼν εἰς τὴν σταυροπροσκύνησιν
- 14. Κανὼν ψαλλόμενος εἰς τὴν ἀναστήλωσιν τῶν ἁγίων εἰκόνων
- 15. Ἡ μικρὰ λεγομένη Κατήχησις
- 16. Ἐγκώμιον περὶ τοῦ ἁγίου Βαρθολομαίου
- 17. Ἐγκώμιον εἰς τὸν ἅγιον Ἀπόστολον καὶ Εὺαγγελιστὴν Ἰωάννην τὸν θεολόγον
- 18. Sermo brevis in Dominicam quartam Quadragesimae
- 19. Capitula quattuor de Vita ascetica
- 20. Ἐγκώμιον εἰς τὴν τρίτην ἕυρεσιν τῆς τιμίας κεφαλῆς τοῦ ἁγίου προδρόμου,
- 21. Τροπάρια, κανόνες, col·lecció d'himnes
- 22. Ἡ μεγάλη καλουμένη κατηχητική, dividit en tres parts: κατήχησις, μηνολόγιον, i διδασκαλία
- 23. 217 discursos
