Teatre Nou

De Viquipèdia

El Teatre Nou de Barcelona fou un edifici teatral ubicat en els números 63 i 65 de l'Avinguda del Paral·lel, al costat esquerre on hi ha el Teatre Victòria. Inaugurat el 1901 i reformat el 1922. En les cartelleres dels diaris sortí gairebé sempre anunciat com Teatro Nuevo.

Aquest Teatre Nou del Paral·lel no s'ha de confondre amb el Teatre Nou o Teatre dels Caputxins que va existir entre 1840 i 1848, aixecat on avui hi ha la Plaça Reial de Barcelona, en una part dels terrenys de l'antic convent dels Caputxins.

Les primeres programacions del teatre incloïen melodrames i operetes. De fet, entre 1909 i 1911 s'hi van estrenar les primeres traduccions castellanes d'operetes vieneses com "La princesa del Dollar" (Die Dollarprinzessin, 1907) de Léo Fall, "El Murciélago" (Die Fledermaus, 1874) de Johann Strauss o "Mujeres vienesas" (Wiener Frauen, 1902) de Franz Lehár. En aquestes companyies d'opereta hi treballava el que després va ser el mític Josep Santpere i Pey. El Teatre Nou també acollí vodevils en català com "Coralina & Cia" (Coralie et Cie, 1901), "Porten res de pago?" (Vous n'avez rien à déclarer, 1906) o "Un divorci famós" (Une grosse affaire, 1909).

L'any 1924 s'hi estrena "La gaviota", zarzuela española de ambiente catalán en 2 actos, amb llibret de Josep Amich i Bert i Armando Oliveros Millán i música de Rafael Millán.

L'any 1926 s'hi estrena la que serà la peça lírica amb més èxit de tota la història de la sarsuela catalana, Cançó d'amor i de guerra amb llibret de Víctor Mora i Alzinelles i Lluís Capdevila i Vilallonga i música de Rafael Martínez Valls. A partir d'aquest moment, el teatre Nou anirà programant temporades de Teatre Líric Català fins l'esclat de la Guerra Civil: "La puntaire", 1927; "La Legió d'honor", 1930; "La taverna d'en Mallol", 1930; "La revolta" (1930); "La falç al puny" 1931; "Boris d'Eukàlia", 1936.

Després de la contesa continuarà acollint sarsuela, opereta i revista en castellà fins a l'any 1948 que és transformat, com tants altres teatres de Barcelona, en cinema. El Cine Nuevo va continuar projectant pel·lícules fins a finals dels anys 70 del segle passat. Després fou enderrocat i en el seu lloc hi va romandre molts anys un solar sense edificar. Des de fa un parell d'anys hi ha una gran edificació sense acabar que sembla un hotel.

[edita] Bibliografia

• Miquel Badenas. El Paral.lel. Història d'un mite. Col.lecció Guimet, 26. Pàges editors. 1998