Tauris

De Viquipèdia

Tauris es el nom que va portar Tabriz antigament. En Armeni es deia Tavrezh.

Està al nord-oest d'Iran, al Azerbaijan iranià, y antiga província de la Mèdia Atropatene

L'armeni Vardan al segle XIV atribuí la fundació de la ciutat de Tauris al rei d'Armènia Khusrov I (Tiridates II d'Armènia) que va regnar del 216 fins al menys el 238, potser fins el 252, però això no se sap per cap mes font. Fou una ciutat de certa importància de l'Atropatene (la capital era però Gazaka, mes al sud) i no va ser teatre de cap esdeveniment i després del segle IV durant les guerres de perses i romans que van portar a la partició d'Armènia el 387, es va quedar reduïda a un poble petit.

Una llegenda diu que fou Zubaida, dona del califa Harun al-Rashid qui va reconstruir Tauris, però no sembla massa probable. Amb seguretat foren els Rawwàdides els que la van engrandir i va esdevenir el centre del seus dominis. El primer que s'hi va establir for Al-Rawad al-Azdi vers el 759, però el que mes hi va fer fou el seu fill i successor Al-Wadjna ben Rawwad, després de que fou destruïda per un terratrèmol al 791.

Tauris va pertànyer a aquesta dinastia si be durant el confusos anys de la rebel·lió de Babak un tal Muhammad ben Baith, enemic de Babak, havia ocupat els castells de Tauris i de Shahi. Però el 840 els rawwàdides tornaven a ser a Tabriz segons el historiador Ibn Khurradadhbih. El terratrèmol mes fort el va patir el 858 però un parell d'anys després s'havia recuperat. En aquest moments es creu que fou ocupada pels Banu Rudayni (vers 960-978) junt amb Djabrawan i Ushnuh, però els Rawwàdides devien recuperar-la i durant aquest temps en que governava l'Azerbaidjan Afshin al-Sadj (mort el març del 901) Tauris no fou inquietada per aquest emir, ni pels seu fill Diwdad, efímer successor, ni per son germà el poderós Yusuf al-Sadj (901-929) amb el que va acabar la dinastia dels sadjides.

Els problemes van començar quant el general del governador Ziyàrida Mardawidj, Lashkari ben Mardi, es va fer amb el poder a Azerbaidjan el 938 per a ser expulsat poc després pel kurd Daysam, que després es va enfrontar amb els musafírides. Daysam va entrar a Tauris i el musafírida Marzuban li va posar setge. Daysam va haver de sortir de la ciutat i el 842 la khutba (oració) es va fer en nom del emir musafírida. Però el 943 van arribar els russos que van ocupar Bardaa i mes tard la derrota musafarída davant els buwàyhides el 949 va permetre la continuïtat dels Rawwàdides com a poder independent a Tauris.

El 1029 l'emir rawwàdida Wahsudan ben Mamlan (o Mahlan) va fer matar a Tabriz un gran nombre de caps turcs Oghuz (ghuzz). El 1041 la ciutat fou altre cop destruïda per un terratrèmol. El 1054 l'emir de Tauris, Sayf al-Dawla wa-Sharaf al-Milla Abu Mansur Wahsudan ben Mamlan ben Abul Haidja Mawla amiri al muminin, es va sotmetre a Toghrul Beg, que el 1058 va permetre l'accés al govern del seu fill Mamlan, fins que fou deposat el 1071 per Alp Arslan.

Tauris va esdevenir possessió seljúcida i el nom Tauris va desaparèixer substituït per Tabriz.

Vegeu Tabriz.