Sunyer I
De Viquipèdia
- Per al comte d'Empúries i el Rosselló, vegeu Sunyer I d'Empúries.
Sunyer I (v 870 - monestir de la Grassa, Conflent 950 ), comte de Barcelona i Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Fill de Guifré el Pilós i germà de Guifré II Borrell, Sunifred II d'Urgell i Miró II de Cerdanya. Des de la mort del seu pare, el 897, va estar associat al govern sota la tutela de Guifré II i a partir de la mort d'aquest, el 911, va governar sol.
[edita] Política interior
En política interior, va protegir i enfortir les institucions eclesiàstiques concedint-los terres i tributs i estimulà el repoblament del comtat d'Osona.
[edita] Política exterior i lluita amb els sarraïns
En morir el seu oncle Radulf I de Besalú, vers el 920, va sorgir un conflicte entre Sunyer I i el seu germà gran Miró II de Cerdanya per la possessió del comtat de Besalú. Al final es va decidir incorporar Besalú a Cerdanya i a canvi Miró II renunciava a les seves aspiracions al comtat de Barcelona.
En les relacions exteriors, va abandonar l'actitud defensiva habitual entre els comtes catalans i lluità contrà els sarraïns a Lleida i Tarragona, alhora que mantingué relacions diplomàtiques amb Còrdova. Eixamplà i repoblà, a partir de 929, el seu comtat pel Penedès fins a Olèrdola).
El 912, el governador sarraí de Lleida, Muhammad al-Tawil, va dirigir un atac contra el comtat de Barcelona que va derrotar els exèrcits de Sunyer a la vall de Tàrrega. Però el 914, Sunyer va organitzar una expedició de resposta que va donar mort a Muhammad al-Tawil.
Durant el període 936-937, va dirigir una expedició militar contra els musulmans al llarg del litoral català cap al sud. Sembla que va tenir molt d'èxit ja que, a banda de provocar una gran mortaldat entre els seus enemics, on també hi va morir el Cadí de València; va aconseguir que els musulmans abandonessin temporalment Tarragona, que va quedar com a terra de ningú; i va imposar el pagament d'un tribut a la ciutat de Tortosa.
[edita] Núpcies i descendents
Es casà en primeres núpcies amb Aimilda l'any 914 i van tenir una filla.
L'any 925 es va casar en segones núpcies amb Riquilda de Tolosa, filla del comte de Roergue Ermengol, i van tenir:
- Ermengol I d'Osona (925-943), comte d'Osona
- Miró I de Barcelona (926-966), comte de Barcelona
- Borrell II (927-992), comte de Barcelona
- Adelaida (928-v955), casada amb el seu oncle Sunifred II d'Urgell i posteriorment abadessa del Monestir de Sant Joan de les Abadesses
- Guillem (929-986)
El 947 es retirà a fer vida monacal després d'haver cedit el govern dels seus dominis als seus fills.
| Precedit per: Guifré II |
Comte de Barcelona 911–947 |
Succeït per: Borrell II juntament amb Miró I |
| Comte d'Osona 911–939 943–947 |
Succeït per: Ermengol I |
