Sun Yat-sen
De Viquipèdia
Sun Yat-sen (Cuiheng, Guangdong, 12 de novembre de 1866 - en viatge a Pequín el 12 de març de 1925) va ser un estadista i polític xinès. És considerat, tant a la República Popular de la Xina com a Taiwan, com el pare de la Xina moderna.
D'origen humil, va néixer en el poble de Cuiheng (翠亨), llavors en el districte de Xiangshan (香山). Després de la seva mort, la ciutat i el districte de Xiangshan van adoptar el nom xinès més habitual de Sun Yat-sen, Zhongshan. Aquest és el nom de la ciutat actual. Quan Sun Yat-sen va néixer, aquesta depenia de la prefectura de Guangzhou, però en l'actualitat és una prefectura independent. Sun va estudiar medicina en Honolulu i Hong Kong. Posteriorment es va convertir al cristianisme protestant.
[edita] Noms
No es pot parlar d'un nom "veritable" en la tradició xinesa, en la qual, fins a bé entrat el segle XX, era habitual adoptar diferents noms al llarg de la vida. El més semblat a un "nom real" seria el nom amb el qual se li va inscriure en els registres genealògics de la seva família, que va ser Sūn Démíng (孫德明). Aquest, l'anomenat "nom de registre" (譜名, pǔmíng) era el nom pel qual el coneixien els seus parents, i el nom utilitzat en circumstàncies formals, com quan es va casar. El primer caràcter xinès del nom de pila, dé (德), és el caràcter de generació que compartia amb el seu germà i amb els seus parents del mateix nivell generacional. En la tradició xinesa, aquest nom no s'utilitzava fora del cercle familiar. De fet, poques persones a Xina coneixen aquest nom de Sun Yat-sen. Altres personatges històrics, com Mao Zedong, no obstant això, sí han passat a la història amb el seu nom de registre.
Aquest nom, no obstant això, no va ser el nom que se li va donar al néixer. En Xina, era tradicional que les famílies esperessin un cert nombre d'anys abans de donar un nom definitiu als seus fills. Mentre, s'utilitzava el "nom de llet" (乳名, rǔmíng) que s'assignava al nen després del seu naixement, i era conegut només per la família més immediata. Així, el nom que va rebre Sun Yat-sen al néixer fou Sūn Dìxiǎng(孫帝象), nom de connotacions religioses format pels caràcters 帝, ì, "déu suprem" i 象, xiǎng "elefant". El terme "elefant" es diu que es deu a un somni que hauria tingut la mare de Sun Yat-sen abans del naixement del petit. Als deu anys, va ingressar en l'escola del poble, on se li va donar un "nom d'escola" (學名, xuémíng). Aquest "nom d'escola" solia ser el nom principal d'una persona, excepte quan una persona es feia major i els joves havien de cridar-li pel nom de cortesia. El nom d'escola que li van donar a Sun Yat-sen va ser Wén (文), i així, com Sun Wen, va ser conegut per la major part de la gent en la primera època de la seva vida. Aquest va ser el nom pel qual se'l va conèixer quan va començar la seva activitat revolucionària.
En 1883, als 17 anys d'edat Sun Yat-sen va rebre el bateig cristià, i va començar els seus estudis a Hong Kong. Amb motiu del seu bateig, va adoptar un nou nom, nom de cortesia (號, hào) en la tradició xinesa, que era Rìxīn (日新, "Renovació Diària"). Suposadament, hauria pres aquest nom d'una cita del clàssic confucià El Gran Ensenyament (大學, dàxué). Aquest va ser el nom que va utilitzar durant la seva època d'estudiant a Hong Kong. Més endavant, el seu professor de literatura xinesa va escriure el seu nom com a Yìxiān (逸仙). Encara que en mandarí, les pronunciacions de Rixin i Yixian són molt diferents, en cantonès ambdós tenen la mateixa pronunciació: Yat-sen. Aquesta pronunciació cantonesa del seu nom era l'habitual quan es va donar a conèixer entre occidentals, la qual cosa va fixar el seu nom a Occident com a Sun Yat-sen. Curiosament, a la Xina ningú el coneix avui dia com a Sun Yixian, ni Sun Rixin, ni tampoc Sun Yat-sen en cantonès. Més endavant, Sun Yat-sen va triar un nom de cortesia (字, ì): Zǎizhī (載之). Aquest nom estaria basat en el seu nom d'escola Wen, a partir d'una dita tradicional xinesa que vinculava els dos conceptes. Aquest nom de cortesia va ser poc utilitzat, i tot just és conegut.
En 1897, Sun Yat-sen va arribar al Japó. A l'enregistrar-se en l'hotel en el qual s'allotjava, un amic seu el va registrar amb el cognom japonès Nakayama (中山) per a ocultar la seva identitat, ja que era buscat per la policia japonesa. Aparentment, el seu amic xinès s'hauria fixat, de camí a l'hotel, en el rètol que penjava del Palau del marquès de Nakayama, prop del Parc Hibiya a Tòquio. A partir d'aquest moment, i durant tota la seva estada a Japó, Sun Yat-sen seria conegut com el Sr. Nakayama. Els caràcters Nakayama es pronuncien Zhōngshān en xinès mandarí, i aquest seria el seu nom entre els republicans xinesos després de la caiguda de la dinastia Qing. Curiosament, aquest nom, Nakayama/Zhongshan havia estat utilitzat com a cognom al Japó, però a la Xina, Sun Yat-sen va passar a utilitzar-lo com a nom propi al costat del seu cognom autèntic Sun. Així, es va convertir per a tots els xinesos de les generacions futures en Sun Zhongshan. Zhongshan significa "muntanya central", i no és un nom xinès habitual, la qual cosa li dóna un caràcter molt especial com nom únic, i amb el simbolisme afegit del seu significat de "muntanya central", que evoca el seu paper com a pilar de la fundació de la nova Xina.
El 1940, el Guomindang o Partit Nacionalista Xinès va concedir a títol pòstum a Sun Yat-sen el nom Guófù (國父, "Pare de la Pàtria"), nom utilitzat habitualment a Taiwan. En la República Popular de la Xina, en canvi, se'l coneix de vegades com a "Precursor de la Revolució" (革命先行者, Gémìng Xiānxíngzhě).
Sun Yat-sen va utilitzar molts més noms durant la seva època d'exili. S'ha dit que va arribar a utilitzar fins a trenta noms diferents.
[edita] Trajectòria política
En 1894, fundà a Honolulu la Societat per a la Regeneració de Xina (興中會, xīngzhōnghuì), que tenia com a objectiu promoure el renaixement polític de la Xina i fomentar les activitats revolucionàries contra la dinastia Qing per a instaurar un govern democràtic en el seu país. Va participar en l'aixecament de Guangzhou el setembre de 1895, temptativa de cop d'estat fallida per la qual va haver d'escapar a Japó. Va passar nombrosos anys en l'exili al Japó, Europa, els Estats Units i el Canadà. En Londres va ser segrestat l'11 d'octubre de 1896 per membres de l'ambaixada imperial xinesa, però va aconseguir ser posat en llibertat, donant-se a conèixer en el Regne Unit com capdavanter revolucionari xinès.
En 1905, durant el període japonès del seu exili, funda en Tòquio la Societat de l'Aliança (同盟會, tóngménghuì). Aquesta societat seria l'embrió del qual naixeria en 1911 el Guomindang o Partit Nacionalista Xinès. El 10 d'octubre de 1911 es trobava prop de Denver (Estats Units) quan es va produir l'Aixecament de Wuchang, revolta revolucionària a Wuhan, província de Hubei, que va provocar la caiguda de l'última dinastia imperial. AL produir-se aquesta revolució Sun va tornar a Xina, dirigint-se a Nanjing, on va ser designat President provisional de la nova República de la Xina el 29 de desembre d'aquest mateix any. El Govern provisional de Nanjing controlava tot just una part reduïda del país. Sun va arribar a un acord amb Yuan Shikai perquè aquest, que controlava l'exèrcit en el nord de la Xina, enderroqués finalment a l'Emperador, que encara no havia admès la fi del seu poder. Sun va permetre a Yuan Shikai convertir-se en President de la República. En 1913, Sun Yat-sen va intentar apartar a Yuan Shikai del poder, sense èxit, la qual cosa el va dur a un nou exili japonès.
El 1915, a Japó, es va casar per segon cop amb Song Qingling, i posteriorment es va oposar a les vint-i-una reclamacions japoneses. El 1917 va tornar a Xina, establint-se a Guangzhou, on va ser nomenat President d'un autoproclamat Govern Nacional. Allí va fundar l'Acadèmia Militar de Whampoa, dirigida per Chiang Kai-shek, des d'on va intentar organitzar un exèrcit per a conquistar el nord de Xina, en poder de Yuan Shikai. Va organitzar el Guomindang com a un partit d'estil leninista, malgrat no ser comunista, la qual cosa li va valer el suport de la Komintern, i va propiciar el primer Front Unit dels nacionalistes del Guomindang amb el recentment creat Partit Comunista Xinès. El 12 de març de 1925, Sun Yat-sen, als 60 anys d'edat, malalt de càncer, va morir poc després d'arribar a Pequín, on es dirigiria per a iniciar negociacions amb els dirigents del nord de la Xina per a assolir la reunificació nacional.
Després de la seva mort, Chiang Kai-shek es va convertir en el líder del Guomindang. En 1926 aquest va llançar l'expedició del Nord per a conquistar el nord de Xina. En 1927 va traslladar el Govern de Guangzhou a Wuhan, i en 1928 establia la capital de la República de Xinesa en la ciutat de Nanjing, la "capital del sud", complint els desitjos de Sun Yat-sen. Des de llavors, a Nanjing es troba el Mausoleu de Sun Yat-sen, on està enterrat. El 27 d'abril de 2005, el llavors President del Guomindang a Taiwan, Lien Chan, amb motiu del seu viatge històric al Continent, va acudir al Mausoleu de Nanjing per a retre homenatge al fundador del seu partit.
[edita] Doctrina política
La seva doctrina, de caràcter nacionalista, es desenvolupa en la política dels Tres Principis del Poble, que consisteix en el nacionalisme, la democràcia i el benestar del poble. Utilitzant aquests principis com base ideològica, Sun pretenia fer de Xina un país lliure, pròsper i fort. S'ha dit que els Tres Principis del Poble mostren influències de la política democràtica del president nord-americà Abraham Lincoln, encara que també té postulats de caràcter socialista, similars als quals van inspirar el desenvolupament del comunisme xinès de Mao Zedong. Aquests principis s'apliquen actualment en la Constitució de la República de Xina de 1947, que segueix vigent a Taiwan.
