Sper

De Viquipèdia

Sper fou un principat armeni del 837 fins al 1071. Les terres d'Sper pertanyeren tradicionalment als Bagràtides.

Els bizantins van envair Armènia el 837 però la van evacuar ràpidament. Però, abans de marxar, van deixar instal·lat com a príncep d'Sper (avui Ispir) a un protegit seu, Ashot Bagratuni fill de Shapuh Bagratuni (el germà d'Ashot I Msaker), amb títol de cònsol. La capital es va establir a Ashkharaberd o Asharhaberd

Ashot d'Sper va morir a una data no coneguda però anterior al 850 quant ja s'esmenta com a príncep al seu fill Galabar Ishkhanik (o Grigor Ishkhanik) que al contrari que el seu pare feu la guerra als bizantins. Tenia al oest al emirat de Melitene i la regió de Tefrícia (Tephrike) sota un govern Paulicià (es a dir de la secta Paulicians), que eren aliats i feien la guerra a Bizanci. Grigor, veient ocupats als bizantins, va considerar possible atacar als grecs de la regió sota el seu control per expropiar-los dels seus bens i ramats, el que va poder fer amb l'ajut de Gurgen Ardzruni, fill d'Abubeldj que s'havia refugiat allí després de la incursió de Bogha el Vell ostikan d'Armènia al Vaspurakan (abans va passar per el principat dels Mamikonian de Bagrevand però els Mamikonian foren ràpidament massacrats pels musulmans). Galabar, per les confiscacions fetes, es va enfrontar amb els bizantins, als que en la lluita va arrabassar la fortalesa de Aramaniak (prop de la actual Beiburt). Les forces reduïdes que hi va enviar Bogha foren rebutjades per Galabar i per Gurgen. Galabar, amb por de ser atacat per dos costats, va fer la pau amb els bizantins als que va tornar Aramaniak.

Sper va restar sota influencia bizantina fins el 1071 en que va passar als seljúcides