Sició

De Viquipèdia

Sició (Sycion, Σικυών o Σεκυών) moderna Vasiliká. Fou una ciutat del territori de Siciònia en el Peloponès a uns 3 km del golf de Corint. Tenia un bon port a la costa.

Era una de les ciutats mes antigues de Grècia i antigament hauria portat el nom de Aegialeia o Aegiali, (Αἰγιάλεια o Αἰγιαλοί) i també Mecone (Μηκώνη). Es la ciutat on suposadament Prometeu va instituir els sacrificis. El seu nom de Telchinia (Τελχινία) feia referència a que fou dels primers llocs on es treballava el metall. El nom de Sició li fou donat per un atenenc que es deia així que va esdevenir rei de la ciutat. Homer esmenta un rei de Sició anomenat Adrastos, que era adorat encara en temps històrics. Agammenó la va conquerir i va instal·lar en el tron a Hipòlit (net de Faestos i besnét d'Hèrcules) i Sició va esdevenir tributaria de Micenes. La ciutat fou conquerida pels doris dirigits per Falces, fill de Temenos.

En temps històrics la ciutat fou dependència d'Argos. A la primera guerra messènica la ciutat va ajudar als messenis (com també ho van fer Argos i Arcàdia). A la primera meitat del segle VII aC el poder a la ciutat va passar a mans de la dinastia de tirans anomenats ortagòrides (del seu fundador Ortàgores), que van dominar els afers durant mes de cent anys, que representaven a la població original en contra dels invasors dòrics. A Ortàgores (també esmentat com Andrees, el va succeir el seu fill Miron, campió a Olímpia el 648 aC. Va tenir com a successor a Aristònim i aquest a Cleistenes, conegut per la seva gran riquesa i per el seu odi a Argos i als doris. Va morir vers el 560 aC i la dinastia es va acabar amb ell ja que no va deixar fills, i només una filla, Agàriste, que es va casar amb l'atenenc Megacles, de la família dels alcmeònides, i fou la mare de Clístenes, fundador de la democràcia atenenca després de l'expulsió dels pisistràtides.

Durant la invasió de Xerxes els habitants de Sició van enviar 15 vaixells a Salamina (480 aC) i 3000 hoplites a Platees. Després el 456 aC apareixen en guerra contra Atenes, que va envair el país i el va assolar (456 aC i 454 aC). El 445 aC Sició va donar suport a Megara en la seva revolta contra Atenes.

A la guerra del Peloponès va estar al costat d'Esparta i van enviar vaixells a la flota peloponèsia. El 424 aC van ajudar a Bràsides contra els atenencs a la Megàrida i van rebutjar un atac al seu propi territori dirigit per Demòstenes. El 419 aC es van unir a Corint per evitar que Alcibíades erigís una fortalesa a Rhion, però poc després es va produir una revolta democràtica (probablement el 418 aC) que va prendre el poder. Esparta va envair Sició el 417 aC i va restablir un govern oligàrquic.

A les guerres entre Esparta i Corint el 394 aC, i entre Esparta i Tebes el 371 aC, Sició fou aliada d'Esparta. El 368 aC Epaminondes la va forçar a entrar a l'hegemonia de Tebes i a admetre una guarnició tebana a la ciutadella. Eufron, un dels ciutadans principals, amb suport d'Arcàdia i Argos, va dirigir un govern democràtic, i després va assolir la tirania, però fou expulsat per arcadis i tebans i es va retirar al port que finalment va entregar a Esparta. Va tornar a Sició amb ajut d' Atenes però no va poder desallotjar a la guarnició tebana de la ciutadella; llavors es va aliar a Tebes amb l'esperança d'assentar el seu propi poder però fou assassinat pels seus enemics. Però el sistema de tirans va continuar i Demòstenes esmenta altres dos tirans: Arístratos i Epícares, que eren aliats de Filip II de Macedònia.

A la guerra de Làmia després de la mort d'Alexandre el Gran (323 aC) la ciutat es va unir a les altres ciutats gregues contra Macedònia. Fou ocupada per Alexandre Polipercó (fill del general Polipercó) que la va dominar fins al seu assassinat el 314 aC i llavors va governar la seva dona Cratesípolis, reconeixen com a sobirà a Cassandre, fins el 308 aC. El 308 aC en va ser expulsada per Ptolemeu, que la va conservar fins el 303 aC quan la va ocupar Demetri Poliorcetes en un atac sorpresa de nit. En aquest moment les tres parts de la ciutat (acròpoli, ciutat baixa i port) estaven separades i el conjunt era difícilment defensable i Demetri va reagrupar als habitants a l'Acròpoli i va donar a la ciutat el nou nom de Demetriade o Demetries, que fou prou efímer, però la ciutat va romandre establerta al lloc de l'antiga acròpoli.

Quant Demetri va evacuar la ciutat van tornar els tirans, el primer Cleon, i després Eutídemos i Timocleides. Aquest fou enderrocat pel poble i substituït per Cleinies (pare d'Aratos) que fou assassinat per Abàntides que es va apoderar de la tirania el 264 aC però sou assassinat algun temps després; el va succeir el seu pare Pasees, que també fou assassinat; Nicocles, l'assassí, va assolir el poder per uns mesos, i un dia la ciutat fou sorpresa per Aratos, fill de Cleinies, que va assolir el poder (251 aC). La ciutat es va integrar a la Lliga Aquea i fou una de les principals ciutats de la confederació. El seu territori fou devastat per Cleòmenes III (233 aC) i per la Lliga Etòlia (221 aC).

Aliada dels romans a les dues guerres d'aquestos contra Macedònia, quan els romans van conquerir Corint (146 aC) van cedir a Sició la major part del territori d'aquesta ciutat i l'administració dels Jocs ístmics. Però quan Corint fou reconstruïda Sició va començar a decaure.

Al final de la república es descrita com una ciutat empobrida. La seva decadència fou completa per un terratrèmol al segle I, i Pausànies la va trobar despoblada, i era un llogaret, que tot i la desgràcia va continuar existint i fins i tot es va refer una mica; el segle VI quan es esmentada per Hieròcles sota el nom de Nova Sició (Νέα Σικυών), diu que era una de les principals ciutat d'Acaia; llavors probablement el port es deia Vella Sició.

Sota domini bizantí la ciutat va agafar el nom d' Hellas i els habitants helladici, segurament perquè a les rodalies s'havia establert població d'origen eslau.