Senyoria d'Omeladès
De Viquipèdia
La senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, propera a Montpeller.
La posseïen en feu els vescomtes de Besiers i va passar amb el vescomtat a Carcassona. Passat el 1034 el comte Pere II de Carcassona va donar la senyoria en feu al seu germà Guillem I. Sembla que va continuar en possessió dels vescomtes de Besiers, i la vescomtessa Ermengarda la va infeudar a Guillem V de Montpeller vers el 1093.
Guillem V en va disposar al seu testament a favor del seu germà, per part de la seva mare Ermessenda de Melguelh, Bernat d'Andusa, però en feu dels vescomtes de Besiers, però el testament no va entrar en vigor perquè el 1121 la va deixar al seu segon fill Guillem el jove, conegut per Guillem d'Omelàs, junt amb les viles de Popian i Poget.
Guillem fou protector de la abadia de Sant Benet d'Aniana; es va casar el 1126 amb Tiburga I comtessa hereva d'Aurenja (filla del comte Riambau II); va fer pelegrinatge a Terra Santa. El va heretar el seu fill Riambau III el trobador, comte d'Aurenja i baró de l'Omeladès. Riambau va hipotecar el domini al seu cosí Guillem VII de Montpeller el 1168 i després (1171) al seu cunyat Aimar de Murviel, casat amb la germana de Guillem anomenada Tiburga II, però com que va morir sense descendència el 1173, va deixar l'Omeladès a la seva germana i/o al seu cunyat i/o als seus fills. Un d'aquests fills, Ramon Ató, en feu donació a Guillem VIII de Montpeller el 1187 i les filles de Ramon Ató li van vendre també els drets el 1197. Mentre, el comtat d'Aurenja va passar a Tiburga III (morta el 1184), germana de Riambau III, casada amb Bertran dels Baus (mort el 1181), que va iniciar una nova dinastia a Aurenja (els Baus) que es van titular prínceps.
Omeladès va seguir inclosa a Montpeller, i amb aquesta senyoria va passar a les corones de Catalunya-Aragó i de Mallorca. El 1327, la baronia d'Omeladès va començar a ser anomenada com a Vescomtat d'Omeladès i el rei Jaume III la va cedir el 1330 al seu germà Ferran. Fou ocupada per França el 1341, però per poc temps. El 1344 va ser una de les possessions (junt amb Montpeller i el vescomtat de Carlat) que van restar en mans de Jaume III de Mallorca quan va perdre el seu regne a mans de Pere III, però Jaume la va vendre, junt amb Montpeller, al rei de França. Pere el Cerimoniós hi va renunciar el 1351.
[edita] Llista de senyors, barons i vescomtes
- Guillem I de Besiers 967-994
- Garsenda 994-1034
- Guillem II (comte de Carcassona) 1034
- Pere I (II de Carcassona) 1034-1035
- Guillem III 1035-?
- Roger I (III de Carcassona) 1059-1067
- Ramon I (II de Carcassona) 1067-1068
- Garsenda, Adelaida, Ermengarda (comtesses de Carcassona i Rasès) 1068-1069
- Ermengarda 1069-1093
- Guillem IV (V de Montpeller) 1093-1121
- Guillem V d'Omelàs el jove 1121-1157
- Riambau I el trobador (III d'Aurenja) 1157-1168
- Guillem VI (VII de Montpeller) 1168-1171
- Aimar de Murviel 1171-1173
- Tiburga II (Tiburga I fou la dona de Riambau I) 1173-?
- Ramon Ató ?-1187
- Guillem VII (VIII de Montpeller) 1187-1202
- Guillem VIII (IX de Montpeller) 1202-1204
- Maria 1204-1213
- Jaume I (de Catalunya-Aragó) 1213-1276
- Jaume II (de Mallorca) 1276-1311
- Sanç 1311-1324
- Jaume III (de Mallorca) 1324-1330
- Ferran 1330-1349
- a la corona francesa per compra 1349
