Screamo
De Viquipèdia
El Screamo és un subgènere del Emo i del Hardcore Punk. La paraula screamo ve de Scream emo (crit, en anglés). Consisteix bàsicament en una fusió de hardcore caòtic carregat de lletres que tracten temes principalment existencialistes, així com amb gran càrrega tant emocional com intel·lectual. Es caracteritza principalment per vocals o crits forts moltes vegades violents i dramàtics. Les característiques principals del Screamo son en canvi que amb el hardcore les cançons i els crits son més lents i duren més i tendeixin a cridar més agut.
Taula de continguts |
[edita] So
La bateria "screamo" sovint presenta una sèrie de breakdowns, permetent un so ràpid ple de canvis i talls no comuns. Les composicions del gènere no són molt llargues, i difícilment arriben als 4:00 minuts. Malgrat, no es pot classificar el so en un estereotip de banda estàndard, no hi ha un so "screamo estàndar", hi ha bandes que desenvolupen un so més bàsic i cru, altres un so més harmònic i melòdic, i altres definitivament caótiques i ràpides . Existeixen bandes europees que han desenvolupat sons vanguardistes i originals, fusionant , guitarres melòdiques, bases de teclats , crits sense parar, bateries interrompudes, i altres variacions. Comunament els ritmes de bateria són desordenats, els acords de guitarra varien des de sons melòdics i arpeggios fins guitarres més grosseres i guturals caient en allò indigerible. Aquesta fusió sorgeix principalment d'influències d'un hardcore més violent i visceral i d'un Emo hardcore més harmònic. Les vocalitzacions i líriques principalment obeeixen a temes que parlen sobre l'amor, les relacions personals, existencialisme i perspectives filosòfiques moltes vegades influenciades i des d'una òptica més aviat pessimista i melancòlica. Es així com podem trobar bandes influenciades o relacionades amb peces de la literatura universal, com el cas de Orchid (I am Nietzche), Song of Zarathustra (Així va parlar Zarathustra de Nietzche), o bandes més actuals com Tristan Tzara ( aludeix al Artista Dadá) o Sed Non Satiata ( del poema de Baudelaire [Baudelêg]).
[edita] Història
Les primeres bandes en practicar hardcore més agressiu, entre el 1991 i 1994, foren Heroin, Portraits Of Past, Reach Out i Mohinder (molt semblants a allò que després seria el "Screamo"), entre altres. Aquestes bandes servirien d'influència a les primeres bandes que van ser anomenades sota el termini "screamo", com Orchid, Saetia o Swing Kids.
El screamo s'inicià en Estats Units i s'han expandit per quasi tot el món. L'escena europea es encara nova, encara que de las més prometedores i amb major nombre de grups. Països tals com Japó, Austràlia tenen notables escenes de moltes bandes amb algunes que s'han iniciat en Sudàfrica, Xile i Emirats Àrabs Units.
[edita] Clitxés
L'actitud "fes-ho tú mateix" dels seguidors de l'estil ha fet d'aquest moviment, un moviment "underground". En un principi els shows es feien en soterranis, garatges, cases d'amics, skate parks, etc. Moltes vegades només es corria la veu per assistir als shows i generalment mai anaven més de 50 persones a un show d'aquest tipus de música, sense que sovint però, s'utilitzés un escenari.
El nudisme s'ha fet des de els inicis de l'estil, alguna cosa recurrent en els shows en viu, posat que els oïdors es troben total i completament lliures en un show, això fomentat més encara per la falta de personal de seguretat.
Antigament(i en menor mesura en l'actualitat),es veien involucrats en els shows altres articles de diversió, tals com: las mascares de lluita lliure, confetti, paper trossat, disfresses, llums de bengala, bosses d'escombraria, entre altres.
Es sovint comú veure que les bandes han enregistrat quasi tot son material en vinil i debut a la pèrdua de diners que això significa, la majoria de les bandes "Screamo" (probablement totes) han enregistrat un disc split junt a altre banda, així assumeixen les dues bandes el cost d'editar independentement el seu disc. Si les ventes van bé, algun segell pot arribar a editar-lis el disc. Les labels més conegudes son Level Plane, Cleanplate, Alone, Robotic Empire, Ebullition, Slave Union, React With Protest, entre altres.
[edita] Terminologia
Des del 2000 en endavant, va haver-hi una bastardització del termini "emo" i "screamo", sent aquests atribuïts a una nova ona de bandes que no teníen cap relació amb allò que fins el moment era la música emo. Producte d'això, una nova escena de "moda emo" va veure la llum: estereotips d'auto-mutilació, plors i les paraules "emo" i "screamo" utilitzades regularment per referir-se a bandes Pop Punk, Metalcore, Post Hardcore, entre les bandes més anomenades erròniament en aquest gènere trobem a, Silverstein, Alesana, Aiden, Saosin, From First To Last, The Devil Wears Prada, Underoath, The Used, entre altres. Això es degut principalment als mitjans de comunicació de la farándula "rockera", revistes i l'internet. A vegades també anomenat "popcore", emobop", "mall emo", "mainstreamo" i "fake screamo" (fals screamo), per aquella gent "en la ona". Cap d'aquestes bandes manté similitud sota cap aspecte amb el que abans es coneixia com screamo o emo: ni en compte a música, ètica, lletres, ni estètica.
"Screamo" fou un terme usat bastant en publicacions tals como Heartattack o Maximum Rock n Roll, per descriure bandes de finals dels 90s tals como Orchid, Reversal of Man, entre altres, que estaben tocant cosa descriptible com "emo hardcore caótic". Malgrat que el termini "screamo" es un eslogan mes enganxós per les publicacions majors, fou fàcilment adoptat i malament utilitzat per publicacions com SPIN o Alternative Press, per descriure a quasi qualsevol banda de rock/punk que resultés tenir un element de crit en les seves cançons.
A la revista NME, a vegades se'ls ha atribuït com la RESPONSABLE de proposar el "screamo" com el nou so de moda en l'any 2003 i per identificar a bandes como Finch o The Used, les cuales no tenen res en comú.
Myspace, que ofereix perfils musicals de lliure elecció, inclou el termini screamo en la llista de gèneres. Malgrat, molt poques d'aquestes bandes realment toquen aquest tipus de música (degut en part a que algunes de las bandes de screamo tradicional, han optat per usar altres gèneres per descriure el seu so).
