Sarronets de pastor

De Viquipèdia

Sarronets de pastor
Classificació científica
Regne: Plantae Divisió: Magnoliophyta Classe: Magnoliopsida Subclasse: Dilleniidae Ordre: Capparales Família: Brassicaceae Gènere: Capsella Espècie: C. bursa-pastoris
Nom binomial
Capsella bursa-pastoris L., 1753
Sinònims
Bursa bursa-pastoris (L.) Britt. Bursa bursa-pastoris var. bifida Crépin Bursa gracilis Gren. Capsella rubella Reut. Thlaspi bursa-pastoris L. [1]

Els sarronets de pastor (Capsella bursa-pastoris) ,bosses de pastor, fas de formiga, pa-i-formatge, taleca de pastor, herba del pastoret, herba del pastorell, herba del passerell, misèria, pala de formiga és una planta típica del continent europeu que podem trobar fàcilment al principat, de la família de les brassicàcies. Etimològicament prové de Capsella (perquè té el fruit en forma de càpsula) i bursa-pastoris per la forma recorda als sarrons que duen o duien els pastors. Es pot recol·lectar des de mitjans d’hivern fins principis de la tardor (la època més favorable són els mesos de primavera quan està a punt de florir).

Taula de continguts 1 Descripció morfològica 2 Ecologia 3 Farmacologia 3.1 Part utilitzada (droga) 3.2 Composició química 3.3 Usos medicinals 3.4 Accions farmacològiques / propietats 3.5 Toxicitat 4 Galeria d'imatges 4.1 Bibliografía 4.2 Enllaços Externs

[edita] Descripció morfològica

És una petita planta amb tija herbàcea, monopòdica, anual d’estiu, d’hivern o biennal generalment petita, de fins a 30 cm (1-2 pams), ocasionalment fins a 70 cm. rel axonomorfa radical.Fulles Simples de pilositat pubescent, textura herbàcia,séssils,lanceolado-hastades (amb la base semblant a una flecha) o auriculades (amb apèndix en forma d'orella) a la base, dentades o enteres, de 3.5 cm per 0.7 cm, ápex rom o agut, fins 15 cm de llarg, alternades amb limbe de forma racimada, divisió del marge entera i nervadrua pennada.Fulles inferiors de roseta polimorfes (diferents formes) peciolades o bé quasi séssils, enteres, lobades o pinnatipartides, oblanceolades, elíptiques u oblongues en contorn general, de 2 a 15 cm de llarg i 0.5 a 2.6 cm de ample, marge llis o aserrat, base atenuada i nervadura poc aparent.La inflorescència és de tipus raïm corimbiforme. El periant és diferenciat, té flors hermafrodites que floreixen segons la regió tot l’any (normalment de març a novembre), amb 4 pètals de 2-3 mm de llarg blancs, la corol·la és dialipètala té 4 sèpals de color grogós en forma de creu (d'aquí el nom de crucíferes) i el calze és gamosèpal. L'androceu està format per 6 estams lliures dels quals 2 són més curts. El gineceu és pluricarpelar amb 2 carpels (bicarpelar), i amb un ovari súper.El fruit és una càpsula en forma de silícula, amb aparença d'un cor invertit, format per dues valves, cadascuna d'elles polisperma. Latisepte.

[edita] Ecologia

Acostuma a créixer en sols fèrtils y rics terrenys remoguts, conreus de secà (cereal) i de regadiu ( fruitals, hortícoles), voreres de camins.Tolera la salinitat. És molt abundant. Es considerada una “mala herba”.

[edita] Farmacologia

[edita] Part utilitzada (droga)

Tota la planta

[edita] Composició química

• Colina (0,2%)
• Prolina,
• Acetilprolina,
• Tiramina,
• Histamina
• Diosmina,
• Alcaloides
• Flavonoides
• Olis essencials
• Vitamina C
• Tanins.

[edita] Usos medicinals

S'utilitza sobretot per hemorragies uterines (ex. menstruació massa intensa, miomes), de la boca, els ronyons la bufeta i les vies respiratòries. També per menorràgies i metnorràgies.

[edita] Accions farmacològiques / propietats

Hemostàtic (descobert pel botànic Mattiol al segle XVI),menorràgic,astringent, diurétic, estimulant. És pot preparar en forma de Infusió, tintura o te.

[edita] Toxicitat

Té lleus efectes vasoconstrictors i hipertensors. Es necessari un control específic del tractament en persones amb hipertensió.

[edita] Galeria d'imatges

Detall periant

Detall fulles

Aspecte general

[edita] Bibliografía

• "Plantas Medicinales, bayas, verduras silvestres. Guias de Naturaleza Blume” Ed. Blume 1ª Edición (1985)

• "Enciclopedia de las Plantas Medicinales” Dr. Pamplona Roger Biblioteca Educación y Salud Vol. 2 1ª Edición (1995)

• "Plantas Medicinales. El Dioscórides Renovado” Pio Font Quer Ed Labor 7ª Edición (1981)

• "Guía Práctica de las plantas medicinales y la salud” Vol. 4 Crédito Bibliotecario 2ª Edición (1991)

[edita] Enllaços Externs

http://www.wikipedia.org

http://www.unavarra.es

http://es.gardening.eu/plantas/Plantas-medicinales/Capsella-bursa-pastoris/3973/

http://www.kingdomplantae.net/shepherdsPurse.php

Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]].
	[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]].
	Viquiespècies.
	[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
	[[n:{{{Viquinotícies}}}|Viquinotícies]].
	[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]].
	[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].