Santa Maria de Gerri
De Viquipèdia
El monestir de Santa Maria de Gerri està situat a la població de Gerri de la Sal a la comarca del Pallars Sobirà, a les ribes del Noguera Pallaresa.
Taula de continguts |
[edita] Història
Els orígens són de l'any 807 quan sota l’advocació de sant Vicenç es va iniciar una comunitat monàstica, passant l'any 839, sota la regla de sant Benet. Es trobava sota la jurisdicció del bisbat d’Urgell , i va contribuir a l’evangelització del Pallars després del domini sarraí.
L'any 966 van aconseguir la protecció directa de la Santa Seu amb la advocació de Santa Maria, passant a dependre del monestir de Abadia de Sant Víctor de Marsella. Sant Ot d'Urgell, bisbe d'Urgell, afavorí molt el monestir, procurant-li la restitució de béns i regint-lo un quant temps com a abat poc abans de la seva mort, la qual li va arribar precisament al monestir de Gerri, on s'hi troba la seva tomba, el dia 7 de juliol de l'any 1122.
L'any 1190 totes les seves possessions passaven sota la protecció directa del rei Alfons I. Va arribar a ser el monestir més ric del bisbat d'Urgell per les grans donacions que va rebre entre els segles XII i XIII i va ser a partir del segle XIV, quan s’iniciava la seva decadència. Una butlla del papa Climent VIII, l'any 1592, fa que deixi de dependre del monestir de Marsella i s'incorpori a la Congregació Claustral de Tarragona, nomenant a Lluís Sanç, bisbe de Solsona, com nou abat. Durant la desamortització de 1835 es va procedir a la seva exclaustració.
[edita] L'edifici
Del conjunt monàstic, l'església és el que es conserva, doncs de la resta solament queden ruïnes.
El temple és el construït durant el segle XII, té planta basilical de tres naus, sense transsepte i amb tres absis semicirculars, els laterals s’obren directament a la nau i el central, molt més ampli; li precedeix un presbiteri a un nivell més baix que la nau.
La nau central té coberta de volta de canó i de quart d'esfera les laterals, les voltes estan reforçades per arcs torals. L'absis central està decorat amb set arcuacions, sostingudes per semicolumnes amb els capitells esculpits, semblats en la seva construcció als del monestir de Sant Pere de Galligants.
A l'interior de l'església es troben trenta capitells en total esculpits amb motius vegetals, animals fantàstics, monstres, àngels i personatges amb lleons o serps.
[edita] L’exterior
El temple conserva tres portes, la de la façana sud que comunica amb el cementiri, ha estat molt reformada; la del mur nord és la que donava a les dependències monacals i al claustre.
En la façana oest, es troba la porta d'entrada principal amb arc de mig punt i tres arquivoltes en gradació i un guardapols format per una motllura llisa. Els arcs descansen sobre una imposta amb decoració en escacat.
Té un campanar de cadireta de tres pisos, amb dues obertures als dos primers nivells i una a la part superior; totes formades per arcs amb motllures trilobades.
[edita] Enllaç extern
[edita] Bibliografia
- Pladevall, Antonio (2000), Guies Catalunya Romànica, Pallars Sobirà, Barcelona, Pòrtic. ISBN 847306 609 X
