Sant Germà d'Auxerre
De Viquipèdia
Sant Germà d'Auxerre (Germanus Autissiodorensis, vers 378-448) fou un eminent sant gal. Va néixer a Auxerre vers el 378, de pares nobles, que li van donar una bona educació. Fou governador d'Armòrica i després comandant militar a diverses províncies.
Va abraçar la religió cristiana i fou ordenat diaca per Amator, bisbe d'Auxerre, a la mort del qual fou escollit com a successor i va governar la seu del 418 al 448 o 449. Va combatre als heretges i va fundar el monestir de Sant Cosme i Sant Damià. Va visitar dues vegades Britània (per combatre l'heretgia dels pelagians), la primera el 429 o 430 (junt amb Llop bisbe de Noyes) i la segona el 446 o 447.
Va morir a Ravenna el 31 de juliol del 448 o 449. Els armoricans es van revoltar i per obtenir el seu perdó Germà va fer una peregrinació i va obtenir aquesta gracia de l'emperador.
Va escriure un relat sobre la mort del rei Gourtigirnus o Vortigern de Britània. Fou enterrat a l'oratori de Sant Maurici a Auxerre, construït per ell mateix, i que amb el temps fou una església i després una abadia (Abadia de Sant Germà, fundada per la reina Clotilde, esposa de Clodoveu). El seu cos incorrupte fou trobat anys després i conservat a l'església en lloc preferent fins que fou destruït pels hugonots el 1567.