Salomó d'Urgell i Cerdanya
De Viquipèdia
Salomó (? - v 869) comte d'Urgell i Cerdanya (848-869).
Segons l'historiador Abadal, Salomó recollí la successió del seu possible parent Sunifred I a la mort d'aquest el 848. Aparentment, per defensar els drets del seus fills menors d'edat. Així doncs Salomó seria germà o més segurament nebot de Bel·ló de Carcassona.
Degué ser ratificat a l'assemblea de Narbona de l'octubre del 849.
Se l'esmenta en un viatge a Còrdova cap el 863, aparentment per demanar la devolució de les restes de Sant Vicenç que estaven en poder del valí de Saragossa. Abadal pensa que més probablement fou un viatge diplomàtic per negociar la neutralitat o l'aliança de Còrdova, donada la rebel·lió d'Unifred de Barcelona el 862 (i que va durar fins el 864).
Encara apareix en un judici l'agost del 868 però el 870 ja s'esmenta com a nou comte a Guifré el Pilós, per lo que cal suposar que va morir cap el 869.
| Precedit per: Sunifred I |
Comte d'Urgell i Cerdanya 848–869 |
Succeït per: Guifré I |
