Roure cerrioide
De Viquipèdia
Roure cerrioide |
||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||
Quercus cerrioides Wilk. et Costa |
||||||||||||||
El roure cerrioide (Quercus cerrioides[1] o Quercus faginea cerrioides[2]) es considera un creuament entre el roure martinenc (Quercus humilis) i el roure de fulla petita (Quercus faginea) i té uns caràcters intermitjos entre aquestes dues espècies[1][2]. Així, té els lòbuls de les fulles aguts, no obtusos com el roure martinenc ni gairebé punxants com el roure de fulla petita (pero regulars com aquest últim), i té les fulles relativament grans (uns 8x5 cm, igual o més grans que el roure martinenc) que sovint romanen tot l'hivern seques a l'arbre (com en el roure de fulla petita).[2]
Al principi les fulles són peludes per la cara inferior, però aviat perden tots els pels (o gairebé tots)[2].
Entre d'altres comunitats, el trobem a l'alzinar amb roure cerrioide (Viburno tini-Quercetum ilicis subass. cerrioidetosum)[3], per exemple al vessant obac de la serra de Collserola, on aquesta espècie va ser descoberta[2]. La seva àrea de distribució, que no és gaire extensa (és un endemisme ibèric), inclou bona part de l'obaga de la Serralada Litoral catalana, alguns llocs de la Prelitoral fins al nord del País Valencià i s'allarga pel vessant sud del Pirineu cap a l'interior de la península[2].
Roure cerrioide a l'hivern, a Les Planes (Serra de Collserola) |
[edita] Referències
- ↑ 1,0 1,1 BOLÒS, O. et al. Flora manual dels Països Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Pòrtic. ISBN 84-7306-400-3
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 MASCLANS, F. Guia per a coneixer els arbres. Barcelona, 1958 (8a ed. 1988). Ed. Montblanc-Martín/CEC. ISBN 84-85135-41-5
- ↑ FOLCH, R. Vegetació dels Països Catalans. Barcelona, 1980 (1986, 2a ed.). Ketres. 541 pàgines + mapa. ISBN 84-85256-62-X