Ricard Viladesau i Caner
De Viquipèdia
Ricard Viladesau i Caner (Calonge, 18 de gener del 1918 - Barcelona 26 de gener del 2005) va ser compositor, especialment de sardanes i havaneres, i un dels millors instrumentistes de tenora de Catalunya.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Amb set anys entrà a cantar al cor de l'església de Sant Martí de Calonge, i començà a aprendre música amb els bardissencs Josep Gumà, Josep Mercader (taper i músic) i Rafael Colom (fuster i músic). Amb 12 anys va començar a tocar el flabiol, i als catorze la tenora, a la cobla La Principal de Calonge, d'on va passar a la cobla-orquestra Guíxols de Sant Feliu (1934-1936), mentre rebia lliçons del tenorista Josep Coll. Tocà, a continuació, a l'Antiga Principal de la Bisbal, fins a la Guerra Civil.
En tornar de la guerra, s'incorporà a La Principal de Palafrugell, per poc temps, però: el servei militar el portà primer a Galícia, per després acabar tocant a la banda de la 42a. divisió, a Girona. Després d'una curta estada a la cobla As d'Anglès, seria un dels fundadors de la cobla-orquestra Caravana, que impulsà entre els anys 1942 i 1949. La baixa de Ferran Rigau propicià que s'incorporés a La Principal de la Bisbal, dirigida per en Conrad Saló. Era l´any 1950 i en formaria part fins al carnaval del 1970. A aquesta cobla, en Viladesau va ser el solista indiscutit de la tenora, en un moment on també va coincidir amb el "Moreno" (Josep Puig) al fiscorn i l'Àngel Pont al tible. Quan la Bisbal tenia formació d'orquestra, en Viladesau tocava el saxòfon, la viola i el violí. En aquell moment era considerat el millor tenora de Catalunya, i era l'únic capaç d'interpretar determinades obligades de tenora, com la seva pròpia composició Sa Roncadora.
El 1970 plegà de la "Bisbal" i marxà a viure a Barcelona per entrar a l'Orquestra simfònica Ciutat de Barcelona, com a viola titular i tenora ocasional. Continuà impartint a la seva nova ciutat les classes de tenora i tible que havia encetat a la Bisbal i a Girona, i les complementà ara amb la publicació del Mètode per a tenora. Passà els últims anys de la seva vida a Llafranc i morí d'una afecció cardíaca.
Pau Casals, quan era a l'exili, va tenir oportunitat d'escoltar La Principal de la Bisbal en diverses ocasions. Segons explicava Viladesau «un dia tocàvem al Palmarium de Perpinyà, ens va venir a escoltar i li vam demanar que ens enviés algunes fotografies. A mi me'n va enviar una que guardo molt ben guardada amb la dedicatòria "A Ricard Viladesau, Príncep de la Tenora, amb l'afecte i admiració de Pau Casals" Això és un passaport mundial, a mi em va arribar a l'ànima». Un altre reconeixement han estat les sardanes que altres compositors han dedicat a Viladesau, com Palamós a Ricard Viladesau de Jordi Paulí i Adéu amic Ricard de Joan Lluís Moraleda.
És un dels compositors més interessants en la història de la sardana, amb 244 composicions, algunes de gran èxit, com Arenys de Munt, Colometa o Tossa bonica. Una seixantena en són obligades per un o altre instrument de la cobla (no se'n va descuidar cap, i hi ha nombroses combinacions de dos instruments solistes: tenora i tible, tenora i fiscorn les més corrents). També conegué un gran ressò la seva sardana Girona m'enamora, tant en la versió cantada com en la purament instrumental. A banda de la sardana, la seva obra compositora comprengué un gran nombre d'havaneres, ballables (boleros, valsets, fox) i fins i tot cançons de bressol.
[edita] Obra
[edita] Sardanes
- A en Josep Coll (1948), obligada de tenora
- A en Pep de la tenora (1975), dedicada a en Pep Ventura
- A en Ramon Rosell (1961), obligada de tenora
- Aigua Xelida (1963)
- Alt Empordà (1973)
- L'Antoni i la Montserrat (1982), premi Sardana de l'Any 1983
- Arenys de Munt (1957)
- L'avi Enric (1975), obligada de trombó o de fiscorn
- Bandera d'aplec (1964)
- Baralla de galls (1983), obligada de tenora i fiscorn
- Barcelona 92 (1986), obligada per a 2 trompetes
- Bufa-li l'ull, obligada de fiscorn
- Cala s'Alguer (1975), obligada de tible
- El carrilet (1976), obligada de tenora
- Cel amunt (1986), obligada de tible
- Centenari triomfant (1988), dedicada a La Principal de la Bisbal
- Colometa (1986). N'ha ha versió cantada amb lletra de Josep Martí i Clarà "Bepes"
- Com un passerell (1961), obligada de flabiol, amb variacions
- En Jordi (1953), dedicada al seu fill
- En Peret,"Barretó" (1984), obligada de flabiol i dedicada als Montgrins i al seu fundador, Pere Rigau
- Esperit calongí (1974)
- Festeig (1964)
- El foc de Calonge, obligada de tenora, tible i fiscorn
- Girona m'enamora (1989). N'hi ha versió cantada amb lletra d'en Viladesau
- Girona 1808 (1963), amb la La Marsellesa i Els Segadors enfrontant-se musicalment. N'hi ha versió per a 2 cobles
- El golfet (1968)
- Hermínia (1948)
- Heroica, obligada de tenora
- Impetuosa (1948), obligada de tible
- Lleida, ciutat pubilla (1972)
- Llibertat (1977), obligada de tenora
- Mar de Tossa (1963)
- Marona
- Mas Lloreda (1990)
- Niu d'amor (1985)
- Oca amb naps (1955), obligada de tenora i tible
- Pal de paller (1986)
- Palamós, ciutat pubilla (2004)
- Perdó (1948), dedicada a la seva esposa. Obligada de tenora
- Pic, repic i repicó (1956), obligada de trompeta i fiscorn
- Port de Llançà (1967)
- Sa Palomera (1978), obligada de trompeta
- Sa Roncadora (1960), obligada de tenora, amb tres variacions
- Sal i pebre (1958), obligada de tenora i fiscorn
- Salou, ciutat pubilla (1990)
- La sardana de Llafranc (1960)
- Tap i carabassa (1989), obligada de flabiol i contrabaix
- El tarlà de l'Argenteria (1971)
- Tenores flamejants (1978), obligada per a 2 tenores. Dedicada a Jordi Molina i Martí Camós
- Tere gentil (1955), amb F.Feliu
- Xerinola (1992), obligada per a dues tenores, inspirada en les cançons infantils Quan el pare no té pa, Volem pa amb oli, El ball de la maniera i Tres, sis, nou
[edita] Música per a cobla
- Danses catalanes, suite en cinc temps
- Ball de la morratxa, ballet
- Ball de nans
- Fragància
- La matança del poc
- Va de vals
[edita] Cançons
[edita] Havaneres
Cançó de l'adéu, Colometa, Et dono la mar, Llafranc, Mar de bonança, Marinesca, Nadal i La sardana de la mar amb lletra de Josep Martí i Clarà, "Bepes"
Perdó, lletra de Narcisa Oliver, Ulls verds, lletra de Josepmiquel Servià, Una havanera al Port Bo, lletra d'Albert Sàbat, L'atrevit, lletra de M. Teresa Mestres, Rosa dels vents, lletra de Ricard Viladesau, Gavina bonica, lletra de Félix Graells, A s'Alguer, Ai capità, Anem a la mar, Bandera d'amor, Com estàs Llafranc, Tània
[edita] Altres composicions vocals
De vós, Senyor, lletra de Joan Periquito, El mar y tu: bolero - Fox (1951), lletra de Ricard Viladrau, Enamorada del mar (1955), bolero, Gondoler del amor (1948), bolero
Endavant! Cant del Club de Futbol Palafrugell (1976), amb lletra de Josep Martí i Clara, "Bepes"
[edita] Música de ball
Parar el tiempo, fox (1962), Pasa una caravana, rock lento (1962), Manolo, el gitano de la Costa Brava (1964), pas-doble
[edita] Bibliografia
- Ricard Viladesau i Caner Mètode per a tenora, Barcelona: Tenora, 1996
- Enric Sabater, Ricard Viladesau i altres Quadern d'havaneres, Figueres: DASA, 1983
- Pere Tobaruela i Martínez, Joan Tort i Donada Ricard Viladesau, la música com a vivència del paisatge [Entrevista], a Revista de Catalunya 184 (maig del 2003), p. 21-31
- Robert Roqué i Jutglà Ricard Viladesau, príncep de la tenora, Girona: GISC, 1998
