Rafael Martí de Viciana

De Viquipèdia

Rafael Martí de Viciana, nascut a Borriana el 1502 i mort a València el 1574, és -juntament amb Beuter- l'historiador i cronista valencià més conegut del segle XVI. Pertanyia a la noblesa valenciana i era nét del polític i escriptor Martí de Viciana (mort el 1492).

[edita] Biografia

Realitzà alguns estudis en llei a la Universitat de València, però a causa de l'esclat de la Guerra de les Germanies no pogué finalitzar el doctorat en dret. Després de residir a la ciutat de València (1518-1520) es desplaçà a Dénia. Va participar en la guerra de les Germanies al costat del bàndol imperial, fent de correu entre el seu oncle, el governador de la demarcació foral de la Plana (governació dellà Uixó) Rampstó de Viciana i el virrei Diego Hurtado de Mendoza. El 1522 presencià la mort de son pare a mans dels agermanats.

Després d’acabada la guerra començà a exercir de notari, alhora que d’escrivà de l’administrador de Borriana, on s’establí de nou.

Participà a les Corts de Montsó de 1542 i fou síndic de diverses poblacions com ara Borriana, Vila-real i Ademús. Participà en tant que síndic de Borriana en les Corts celebrades a Vila-real el 1557.

El 13 de maig de 1559 consta la seua acta en el Llibre d´Aveïnaments de la ciutat de València, raó per la qual hom pensa que l’etapa final de la seua vida la passà al Cap i Casal del Regne de València.

[edita] Obres

La seua obra principal fou la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno, on invertí quaranta-huit anys de sa vida i hi articula una història general de la ciutat i el regne amb un esquema innovador, dividida en quatre llibres:

• Libro Primero de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno, del qual no resta cap exemplar, on descriu la història de la ciutat de València;

• Libro Segundo de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno, on fa referència als antecedents de la noblesa valenciana, ordenada per ordre alfabètic, fet que suposà la destrucció de molts exemplars, per tal com molts nobles se sentiren ofesos i menystinguts;

• Libro Tercero de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia, on una descripció curta de la noblesa espanyola i europea, del patrimoni reial i dels ordes militars i els monestirs del Regne de València.

• Libro Quarto de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia, on descriu la Guerra de les Germanies.

Tota l’obra fou primerament escrita en valencià, però en el context de castellanització de les classes dirigents del Regne de València del segle XVI, va decidir publicar-la finalment en castellà, seguint l'exemple d'altre cronistes valencians coetanis, com ara Beuter, que també canviaren el valencià pel castellà. S’edità el 1566 i no es tornà a reeditar fins el 1881.

Dibuix de Vila-real realitzat per Rafael Martí de Viciana dins el seu llibre tercer de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno (1564). Dibuix de Borriana realitzat per Rafael Martí de Viciana dins el seu llibre tercer de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno (1564).[1].

Una altra de les seues obres fou Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana, on exposa les dificultats de castellanització de la llengua dels valencians.

[edita] Referències

Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005), vol. XVII, Veu "Viciana, Rafael Martí de". Editorial Prensa Valenciana.