Quint Hortensi (orador)

De Viquipèdia

Quint Hortensi (Quintus Hortensius L.F. ) (114 aC-50 aC) fou un gran orador romà.

Va comparèixer al fòrum als dinou anys i va fer els seus primers discurs en els que es va guanyar els aplaudiments dels que escoltaven i dels cònsols Luci Cras i Quint Escevola, el primer un gran orador i el segon un destacat jurista. Cras també va escoltar el seu segon discurs en favor de Nicomedes IV Filopator de Bitínia, enderrocat pel seu germà Crestos (Sòcrates); Nicomedes fou restaurat (89 aC). Tot això li va donar fama com advocat però la carrera es va aturar per la guerra social en la que va haver de lluitar en dos campanyes el 91 i 90 aC, primer com a legionari simple i després com a tribu militar.

El 86 aC va defensar a Gneu Pompeu el Jove acusat de retenir part del botí fet a Asculum durant la guerra. En aquesta anys va esdevenir un mestre a les corts de justicia. Cras va morir abans de la tornada de Gai Mari, i Antoni l'orador, Catul i altres van caure víctimes de les massacres, i Cotta, que va sobreviure, va deixar el primer lloc a Hortensi.

Simpatitzant del partit aristocràtic de Sul·la, va defensar a molts membres del partit d'aquest que foren acusats de mala administració i extorsió o suborn a les seves províncies i va tenir molt d'èxit degut a les seves dots oratòries. Ciceró l'acusa d'haver usat els diners dels seus client per subornar als jutges. Va seguir dominant les corts de justicia fins el 70 aC quant va defensar a Verres.

Al mateix temps va començar la seva carrera per les magistratures i fou qüestor el 81 aC, edil curul el 75 aC (durant l'exercici del càrrec va celebrar uns jocs esplendorosos), pretor urbà el 72 aC i el 69 aC fou cònsol junt amb Quint Cecili Metel Crètic, i després de l'any va rebre la província de Creta que va renunciar a favor del seu col·lega.

El judici de Verres va portar a la cimera a Ciceró i va deixar a Hortensi en segon lloc. Això va quedar afavorit perquè Verres, patrocinat pel partit aristocràtic, ja no disposava de les mateixes avantatges després que l'any 70 aC el cònsol Gneu Pompeu Magne i el seu col·lega Cras havien introduït algunes reformes i especialment la lex Aemilia que transferia el judici de repetundis del senat als senadors, equites i tribunus aerarii en conjunt, el que va eliminar la preponderant influencia d'Hortensi i el seu partit.

Després del consolat del 69 aC es va dedicar a oposar-se al creixent poder de Pompeu, però defensant sempre als optimats. Es va oposar a la llei Gabínia que donava el comandament de la Mediterrània a Pompeu contra els pirates (67 aC) i a la llei Manília que li donava la conducció de la guerra contra Mitridates VI Eupator (66 aC).

El 63 aC Ciceró va exercir el consolat. Hortensi va reconèixer la primacia del seu rival i li va permetre parlar darrer, una manera de reconeixement. Hortensi va participar en el judici de Publi Clodi per l'ofensa de la Bona Dea i va donar suport a una esmena de Fufi per la qual Clodi havia de ser jutjat per una cort ordinària i no per una seleccionada pel pretor, que Ciceró va considerar la causa principal de l'absolució de Clodi, tot i que Hortensi no li era del tot favorable.

El 61 aC Pompeu va retornar victoriós i es va trobar el país dividit entre optimats i populars (encapçalats per Juli Cèsar i Cras, que usaven a Clodi com instrument). El 60 aC Pompeu es va aliar a Cèsar i Cras coneguda com a primer triumvirat, i Hortensi es va retirar a la vida privada.

Fins a la seva mort va participar en alguns judicis escollits com advocat defensor, el darrer l'abril del 50 aC defensant a Appi Claudi contra Dolabel·la que l'acusava de majestas i ambitus. Vas morir poc temps després el mateix 50 aC.

Fou considerat un gran orador. De la seva primera dona (filla de Catul) va tenir un fill de nom Quint Hortensi Hortal. Després es va casar amb Màrcia, la que havia estat dona de Cató.