Premi Andròmina de narrativa

De Viquipèdia

El Premi Andròmina de narrativa és un premi literari en llengua catalana convocat per Edicions 3 i 4 i entregat dins els Premis Octubre celebrats cada any al País Valencià.

Al premi hi poden optar totes les obres, inèdites i en llengua catalana, escrites en les diverses modalitats de narrativa i té una dotació de 12.000 euros a més d'una escultura d'Andreu Alfaro.

[edita] Guanyadors

1973 Amadeu Fabregat, per Assaig d'aproximació a 'Falles folles fetes foc'
1974 Joan Francesc Mira, per Els cucs de seda
1975 Carmelina Sánchez-Cutillas, per Matèria de Bretanya
1976 Isa Tròlec, per Ramona Rosbif
1977 Josep Piera, per Rondalla del retorn
1978 Desert
1979 Josep Lozano, per Crim de Germania
1980 Ignasi Riera, per Honorable míster R
1981 Rafael Ventura Melià, per Àmbit perdurable
1982 Joan M. Monjo, per Ducat d'ombres
1983 Josep Franco, per Calidoscopi
1984 Jaume Santandreu, per Mamil·la, encara
1985 Ricard Creus, per L'ocell
1986 Desert
1987 Gemma Lienas, per Vol nocturn
1988 Isabel Olesti, per Desfici
1989 Maria de la Pau Janer, per L'hora dels eclipsis
1990 Antoni-Lluc Ferrer i Morro, per Perfum romanial
1991 Ponç Puigdevall, per Un silenci sec
1992 Antoni Dalmases i Pardo, per L'última primavera
1993 Rafael Escobar i Martínez, per L'últim muetzí
1994 Víctor Batallé i Serra, per Tres d'amor
1995 Miquel Mas Ferrà, per Camí de palau
1996 Vicent Josep Escartí i Soriano, per Espècies perdudes
1997 Martí Domínguez Romero, per Les confidències del comte de Buffon
1998 Josep Pujol, per Tatuatges
1999 Matthew Tree, per Ella ve quan vol
2000 Desert
2001 Isabel-Clara Simó, per L'home que ensumava dones
2002 Vicent Usó i Mezquita, per Crònica de la devastació
2003 Toni Cucarella, per Quina lenta agonia la dels ametllers perduts
2004 Jordi Joan i Miralles, per L'Altíssim
2005 Joan Olivares i Alfonso, per L'Estrep (Pòlvora de Rei)
2006 David Nel·lo i Colom, per La geografia de les veus
2007 David Vilaseca per L'aprenentatge de la soledat