Pep Sala
De Viquipèdia
|
Pep Sala |
|
| Nom Real | Josep Sala |
| Ocupació | Compositor i cantant |
| Dates | 1960 - |
| Lloc de Naixement | Vic, Catalunya |
| Gènere | Pop-Rock |
| Web Oficial | Pàgina Oficial de Pep Sala |
Pep Sala va néixer a Vic el 17 de juliol de 1960.
Als disset anys se'n va per primera vegada a la Gran Bretanya, on estudia música; allà treballa de compositor de bandes sonores per a la Warner Bross i forma part de dos grups escocesos, Midnite Hour i Eclipse. A mitjan vuitanta torna a Vic, hi crea una escola de música i coneix, l'any 1986, Carles Sabater, que es convertirà en un amic i company inseparable. La trobada es produeix en el transcurs de la gravació d'un programa pilot per a Televisió de Catalunya (que mai es va arribar a emetre). Tots dos decideixen formar un grup: Sau. El 1988, surt al carrer el primer treball discogràfic de Sau, No puc deixar de fumar. El periodista Miquel Calçada, conegut popularment per ‘Mikimoto', en punxa el tema "Sense estil" al programa de Cap d'Any de Catalunya Ràdio. Comença una carrera que a poc a poc s'anirà convertint en tot un èxit. El 1992 actuen en directe a la plaça de toros Monumental de Barcelona, amb la participació de Robbie Robertson, Luz Casal i Phil Manzanera.
El 1993 crea Pep Sala & La Banda del Bar, que dóna sortida a les seves inquietuds musicals els anys sabàtics de Sau. Paral·lelament a la feina amb Sau, grup del qual ha estat compositor, colletrista, coproductor, arranjador i guitarrista de totes les cançons, Pep Sala produeix discos de diversos grups com Hernández & Fernández, Pixamandúrries, Tancat per Defunció, I-6, Pàrking, D'Estranquis, Pau Riba, Expreso de Bohemia, Hèctor Vila o Maria-Josep Villarroya. És compositor i productor de bandes sonores per a pel·lícules o curtmetratges, com Laia (1995), dirigida per Jordi Frades, Coses que passen (1995), La mare s'ocupa de mi (1996) o Cabell d'àngel (2000). També compon música per a teatre (Canigó, L'estació de les dàlies, Víctimes del deure, Els dos germans, El knack…), per a exposicions internacionals de pintura (American Suite), per a espectacles de dansa (Historie des coleurs) i per a muntatges de vídeo i fotografia de Manel Esclusa.
Ha estat el compositor de sintonies de programes de ràdio i televisió com Aquest any cent! (Televisió de Catalunya, 1998), diverses bandes sonores, els indicatius de ComRàdio (1999)o d'espots publicitaris.
Taula de continguts |
[edita] Música
[edita] Amb Sau
- No puc deixar de fumar (1987)
- Per la porta de servei (1989)
- Quina nit (1990)
- El més gran dels pecadors (1991)
- Concert de mitjanit (1992)
- Junts de nou per primer cop (1994)
- Cançons perdudes, rareses, remescles (1995)
- Set (1996)
- Bàsic (1997)
- Amb la lluna a l'esquena (1998)
D'altra banda, col·laboraren en els discos: Com un huracà (homenatge a Neil Young), al directe de la Companyia Elèctrica Dharma al Palau Sant Jordi en motiu de la celebració dels seus 20 anys, i al disc Serrat eres único, versionant la cançó Pare. Sabater i Sala també posaren veus a discos de Pau Riba, Ia & Batiste i Enric Hernáez.
[edita] Amb la Banda del Bar
- Fins que calgui (1993)
- Paranys de la memòria (1997)
[edita] En solitari
- Nascuts en la boira (1999)
- Carpe Diem (2001)
- Una nit amb l'orquestra (2003)
- Crítica de la raó pura (2004)
[edita] Altres
- Compositor de la sintonia d'Aquest Any cent!
[edita] Enllaços
[edita] Referències
- Biografia extreta de: http://www.edu365.cat/musicdelmes/rock/pep.htm
