Peònia

De Viquipèdia

Peònia fou un regne del nord i nord-est de Macedònia habitat pels peons.

Quan els temènides es van apoderar d'Emàtia, Almòpia, Crestònia i Migdònia els peons van conservar les terres al darrera de l'Axios, i les tribus es van estructurar en un regne amb un únic sobirà.

Van restar independents fins que Filip II de Macedònia, fill d'Amintes, els va sotmetre a vassallatge després de la mort del seu rei Agis. A la mort de Filip van haver de reconèixer la sobirania d'Alexandre el Gran i successius reis de Macedònia. El regne de Peònia es esmentat encara sota Cassandre però després les noticies quasi desapareixen. El rei Audoleó va ser independent i apareix també un altre rei de nom Lleó (Cabanes, "L'Epire") o Eupolòmen

Els peonis es van enfrontar als gàlates, aliats als macedonis i foren derrotats (280 aC) i segurament el regne fou ocupat temporalment pels gàlates i desestructurat. Antígon II Gònates va sotmetre el país, que va conservar caps locals. Dropió es creu que va gaudir de virtual independència.

Quan els romans van conquerir Macedònia, Peònia i l'oest de l'Axios, fou inclosa al districte segon, i s'estenia entre el denteletes i medis de Tràcia, i els dardanis, dassaretes i penestes de la frontera il·lírica amb les valls de l'Erigon, l'Axios, l'Estrimó i l'Augitas, i al sud fins a la plana de Siris.

Les seves tribus principals eren els odomants (odomanti), estreis (aestraei), Graeis (Graaei) i agrians (agrianes) amb els districtes de Parstimònia (Parstrymonia, la vall de l'alt Estrimó) i Paròria o Paroreia (les muntanyes al costat de l'Alt Estrimó). A la frontera oriental hi havia el districte de Deuriopos, el de Pelagònia i el de Lincestis que abraçaven el país regat per l'Erigon.

[edita] Ciutats

La primera capital fou Bylazora (moderna Veles a la Republica de Macedònia) a la vora de l'Axios. Mes tard la capital fou Stobi (moederna Pusto Gradsko)