Parc Nacional Bernardo O'Higgins
De Viquipèdia
El Parc Nacional Bernardo O'Higgins és el més gran dels espais naturals protegits de Xile, abastant una superfície de 35.259 km² (3'5 milions d'hectàrees). El parc, amb 14.334 visitants el 2004, rep aquest nom pel General Bernardo O'Higgins, primer cap d'estat de la República de Xile. El Parc Nacional Los Glaciares (Argentina) i el Parc Nacional Torres del Paine limiten amb ell per l'est, mentre que el Parc Nacional Laguna San Rafael està situat al nord. Per la seva part la Reserva Nacional Alacalufes i la Reserva Nacional Katalalixar es troben al sud-oest i al nord-oest respectivament.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
El parc està situat aproximadament entre 48° i 51° 38' Latitud Sud (entre el Canal Baker i la part nord del Fiord de les Muntanyes), entre la regió d'Aysén i la regió de Magallanes -trobant-se en aquesta ultima la major part de la superfície del parc- . La zona centro-oriental del parc està subjecte a una disputa territorial entre Xile i Argentina. El cim més alt és el volcà Lautaro amb 3.607 metres.
Uns altres cims importants del parc són el Fitz Roy, el Cerro Torre i el Cerro Riso Patrón. Les altures són més baixes en la part del sud del parc, però el paisatge és encara espectacular. Cal remarcar d'aquesta zona el Monte Balmaceda (2.035 m), emmarcat per les glaceres Balmaceda i Serrano.
No hi ha cap riu gran que arribi a la costa del parc, però estrets fiords penetren profundament a les muntanyes i recullen el restringit drenatge que es desprèn de les geleres pròximes.
[edita] Glaceres
El parc inclou una gran part del Camp de Gel Patagònic Sud. Una de les seves atraccions principals és la glacera Pío XI,la més gran de l'hemisferi sud, des de la qual es desprenen periòdicament enormes blocs de gel. Altres glaceres importants són les glaceres Chico, O'Higgins, Jorge Montt, Bernardo, Témpano, Occidental, Greve, Penguin i Amalia.
[edita] Clima
Temperat Fred Plujós,i per efecte de l'alçada, Polar al Camp de Gel Patagònic Sud i clima de Tundra a la resta.
[edita] Biologia
La zona que inclou el parc està situada a l'ecoregió Forest Subpolar Magallànica (Selva freda humida). Els boscos es constitueixen per unes quantes espècies d'arbres -majoritariament perennifolis-, com el Nothofagus betuloides (Coigüe de Magallanes), el Nothofagus pumilio (Lenga), Nothofagus antarctica (Nyire) i el Drimys winterii (Canelo). L'estrat arbustiu presenta espècies com el chilco (Fuchsia magellanica), chaura (Pernettya mucronata), calafat (Berberis buxifolia), Parrilla o Zarzaparrilla (Ribes magallanicum)i la murtilla (Empetrum rubrum).
El parc és un dels últims refugis per al Huemul xilè. On a més de llops, ànecs, àligues i gavines podem trobar espècies com el Còndor andí, la Llúdriga Marina i el Cormorà.
[edita] Vies d'Accés
No hi han ni rutes ni carreteres donat a que es troba al Camp de Gel Patagònic Sud. Només es pot accedir per via marítima.
