Palau del Real

De Viquipèdia

Aquest article o secció no cita fonts o referències.
Podeu ajudar a millorar aquest article afegint les citacions apropiades. És necessari per poder verificar, neutralitzar o editar i ampliar l'article. En cas contrari s'haurà d'eliminar del text posat en qüestió.

El Palau del Real és un edifici de València de l'època musulmana que fou enderrocada el 1810.

Fou aixecat a la finca musulmana localitzada a la riba esquerra del riu Túria, avui en dia el Jardí del Túria i anomenada en àrab el Rahal i actualment el districte Pla del Real. Construit al segle XI per ordre del rei Habito Abd Al-Aziz, i que Jaume el Conqueridor va ampliar i va transformar en Alcàsser Regi. En aquest palau del Rahal, després anomenat Palau del Real, reedificat en temps de Pere IV, es van allotjar Joan I, Martí l'Humà, Alfons el Magnànim i la seva esposa la reina Donya Maria, entre altres monarques, per a qui va ser una de les seves residències favorites; circumstancialment es van allotjar també en aquest palau Carles I, Felip II i Felip III, en les noces del qual amb Margarita d'Àustria va servir de marc admirable.

A més de l'extens jardí, existia ja en el segle XV una important col·lecció zoològica, precedent per tant de l'actual parc zoològic instal·lat des de fa anys en els mateixos vivers municipals. Aquesta altra denominació amb que es coneix als Jardins del Real procedeix de l'horta del Viver, per la llacuna o viver que els regava, però es ve utilitzant en realitat des del 1903, quan aquest parc va ser donat a l'ajuntament per a planter o vivers d'arbres. Anteriorment havia pertangut a la Diputació Provincial de València, organisme al que havia estat cedida la propietat dels Jardins del Real pel Reial Patrimoni el 1869. La seua utilització com a viver està documentada ja al 1560, data en què Felip II va disposar que li manaren de l'Almaciga del Real de València una gran quantitat de tarongers i llimoneres així com més de quatre mil plantes florals per embellir els jardins del seu Palau d'Aranjuez.

El 1810, i amb motiu de la Guerra del Francès, el Palau del Real va ser totalment enderrocat per presumptes raons estratègiques, salvant-se de la seva grandiosa fàbrica tan només algun fragment d'artesonat que es conserva en l'Arxiu del Regne, al passeig de l'Albereda. Fins a aquesta data va ser residència oficial dels virreis, primer, i dels capitans generals després. El 1814 el capità general de València, en Francisco Javier Elío, va ordenar amuntegar les ruïnes del enderrocat palau i va formar amb ells dos petits monticles que va envoltar de massissos sustentants, ombrejats d'arbusts i de flors, situats molt a prop, al jardí de Montfort.