Ortifus
De Viquipèdia
Antoni Ortiz Fuster, conegut com Ortifus (València, 15 de març de 1948), humorista gràfic valencià.
[edita] Biografia
Considerat com un dels millors dibuixants i il·lustradors del País Valencià, Ortifus va iniciar la seua carrera professional com a músic i com a dissenyador de joies, rajoles i teles. Cal destacar que com músic va tenir certa rellevància durant els anys 70 sent baixista dels grups Control i Orquesta Valencia amb els quals editaria 3 i 2 LPs respectivament.
En qualsevol cas, la seua faceta més reconeguda, i sobre la qual s'assenta bona part de la seua trajectòria professional, és la de dibuixant de tires còmiques i humorista gràfic. En el seu estil de dibuix, destaca la utilització de línies senzilles i concises, així com la ironia i els jocs de paraules que utilitza en gran part donats suport per un titular extret d'algun mitjà de comunicació imprès.
El seu camí com humorista gràfic s'inicia a la fi de 1980, quan comença a publicar les seues tires com col·laborador en mitjans de comunicació locals com Diario de Valencia, Notícias al Dia, Hoja del Lunes, la revista Qué i Dónde o, posteriorment a principis de la dècada dels 90, en la revista – de tirada nacional- satírica El Jueves. Però no seria fins a finals de 1984 quan publicaria la seua primera tira en el diari Levante – El Mercantil Valenciano on es convertiria al llarg del temps en una dels seues senyes més identificatives. D'altra banda, també col·labora assíduament amb la revista Cartelera Turia i publica una tira setmanal en la revista de tiratge nacional Magazine per a la qual va crear expressament el seu personatge el Mago Asín.
Els seus treballs han excedit l'àmbit dels mitjans de comunicació, col·laborant amb institucions com la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, la Generalitat Valenciana o el Col·legi de Farmacèutics de València amb el qual col·labora assíduament dins de la seua publicació Cuadernos de Farmácia.
El dibuixant també ha sabut traslladar el seu humor i les seues particulars figures a la festa de les Falles, dissenyant i creant monuments fallers tant per a les institucions, Ajuntament de València (1988), com per a distintes comissions falleres de secció especial (Blanqueries en 1994, Convent de Jerusalem en 1998 o Na Jordana en 2000) obtenint en totes elles el Premi Enginy i Gràcia atorgats per la Junta Central Fallera.
[edita] Obra
2003 – De juzgado de guardia
2001 - Los guardias civiles: esos ciudadanos uniformados : 25 años de lucha por la democratización y el asociacionismo en la Guardia Civil (1976-2001)
1994 - Consejos prácticos para ir por la vida con sumo cuidado
1992 - De todo hay en las viñetas del señor
1991 - 129 semanas y media
1991 - Com exercir de funcionari i no apergaminar-se en l'intent
1991 - Estius a la carta
1991 - XIP-xap: cançons infantils
1987 - Invasor, el último
1985 - Humor gràfic en la premsa valenciana, 1981 - 1985
