Obertura Catalana
De Viquipèdia
|
S'anomena Catalana a una coneguda obertura en el joc dels escacs, que pot ser considerada per les blanques com una barreja del Gambet de Dama i l'Obertura de Réti:
Les blanques juguen d4 i c4 i fan un fianchetto amb l'alfil a g2. Una seqüència d'obertura comuna és (en notació algebraica) 1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.g3 d5 4.Ag2, tot i que l'obertura pot presentar un gran nombre de variants.
Les negres han de triar entre dues opcions. A la Catalana " oberta " poden jugar ...dxc4 i poden tractar de mantenir el peó amb ...b5, o bé cedir-lo guanyant temps per aclarir el seu joc. A la Catalana " tancada ", les negres no capturen a c4; el joc poc semblar incòmode durant unes jugades, però es una posició força sòlida.
Pocs jugadors de la màxima categoria mundial han jugat la Catalana amb regularitat, tot i que molts s'han interessat per ella. Una de les vegades més recordades succeí quan a Londres, al 1983, Garry Kasparov i Viktor Korchnoi la van fer servir amb regularitat en el seu enfrontament a les semifinals de candidats, en el camí per decidir qui lluitaria contra Anatoly Karpov pel títol de campió del món.En total 5 de les 11 partides tingueren aquesta obertura.
El terme prové del torneig organitzat al 1929 a Barcelona, en el marc de l'Exposició Universal, quan se li va demanar a Tartakower que creés una nova variant en homenatge a la singular història dels escacs a Catalunya[1]. Tanmateix s'havia fet servir alguns cops abans de que Tartakower la fes servir al torneig. Sense anar gaire lluny, a la partida Réti-Leonhardt de l'any 1928 a Berlin, es va fer un intercanvi inicial gairebé idèntic.
L'any 2004 Ruben Felgaer va guanyar un torneig que celebrava el 75è aniversari del torneig de l'any 1929 i el naixement de l'obertura, amb grans mestres internacionals com Viktor Korchnoi, Mihail Marin, Lluís Comas i Viktor Moskalenko, i el mestre internacional Manel Granados. Tots els jocs del torneig, que també es va disputar a Barcelona, van començar amb els moviments 1.d4 d5 2.c4 e6 3.g3 Cf6.
[edita] Notes
- ↑ L'any 1008, el Comte Ermengol d'Urgell va especificar al seu testament que les seves peces d'escacs havien de ser cedides al Convent de Sant Giles (Sant Iú), a prop de Nîmes, ara a França i llavors dominis catalans. Aquest és el testimoni escrit més antic que es té dels escacs a Europa
