Nervi

De Viquipèdia

Per al grup germànic vegeu nervis.

Nervi perifèric (tall)

Un nervi és una estructura en forma de cordó constituïda per un conjunt de d'axons, agrupats en fibres nervioses i reunides i associades en fascicles per mitjà de teixit conjuntiu.

Els nervis formen part del sistema nerviós perifèric i la seva funció és la de relacionar els centres nerviosos o els ganglis perifèrics amb les diferents parts del cos. A través d'ells es transmeten impulsos nerviosos.

Hi ha nervis aferents i nervis eferents. Els aferents són els que porten els senyals sensorials, per exemple, de la pell cap el cervell. Els eferents són els que porten els senyals del cervell cap als músculs o les glàndules.

[edita] Estructura d'un nervi

En un nervi es poden distingir diferents components:

Epineuri. És la capa més externa d'un nervi i està constituïda per cèl·lules de teixit conjuntiu i fibres col·làgenes. També poden trobar-se algunes cèl·lules adiposes.
Perineuri. Com una beina, envolta cadascun dels fascicles. És cadascuna de les capes concèntriques de teixit conjuntiu que embolica cada un dels fascicles més petits d'un nervi.
Endoneuri. Són uns fins fascicles de fibres col·làgenes amb alguns fibroblasts situats en els espais interns que actua com un envà. És molt fi i està format per delicades fibres reticulars que envolten cada fibra nerviosa.

Així que el nervi es va ramificant, les beines de teixit conjuntiu es fan més fines. En les branques més petites falta l'epineuri, i el perineuri no pot distingir-se de l'endoneuri. Els vasos sanguinis es localitzen a l'epineuri i al perineuri i rarament es troben en l'endoneuri.

[edita] Tipus de nervis

Els nervis es divideixen segons la classificació d'Erlanger i Gasser en tres categories depenent de la velocitat de conducció de l'estímul nerviós i de si consten de beina de mielina o no. Així, tenim:

Fibres de tipus A, amb beina de mielina i que se subdivideixen en 4 tipus segons la velocitat de conducció i el diàmetre:

Alfa, amb una velocitat 70-120 m/segon i un diàmetre entre 12 i 20 micres.
Beta, amb 30-70 m/segon i entre 5 i 12 micres.
Gamma, amb 15-30 m/segon i entre 3 i 6 micres.
Delta, amb 12-30 m/segon i un diàmetre entre 2 i 5 micres.

Les alfa són responsables de la propiocepció, les Beta ho són del tacte i la pressió, les Gamma de la transmissió motriu als fusos musculars, i les Delta de la transmissió del dolor, el fred i part del tacte.

Fibres B, mielinitzades, responsables de la connexió autònoma preganglionar. Tenen una velocitat de conducció entre 3 i 15 m/segon, i un diàmetre inferior a 3 micres.
Fibres C, sense beina de mielina i per tant són recobertes directament per l'epineuri. S'ocupen de la transmissió del dolor, la temperatura, informació d'alguns mecanoreceptors i de les respostes dels actes reflexos. La velocitat de conducció està entre els 0'5 i 2 m/segon, i el diàmetre entre 0'4 i 1'2 micres.