Nectari

De Viquipèdia

Nectari (Nectarius, Νεκτάριος) fou patriarca de Constantinoble, successor en el càrrec de Gregori Nazianzè i predecessor de Joan Crisòstom.

Quan Gregori va abdicar el 381 fou escollit Nectari, un senador de noble família, nadiu de Tars. En aquell moment Nectari estava a punt de marxar de visita a Tars junt amb el bisbe local Diodor que en aquell moment era a Constantinoble. Aquest li va recomanar posposar el viatge i va recomanar a Flavià bisbe d'Antioquia, com a successor però l'emperador va seleccionar a Nectari qui ni tan sols havia estat batejat. Els bisbes van haver d'accedir al nomenament imperial i Nectari fou batejat i vestit com a patriarca.

Les qüestions plantejades al concili de Constantinoble, que llògicament va presidir, superaven la seva capacitat i va posar al seu costat al bisbe Ciríac d'Adana, i així es van aprovar diversos cànons (9 de juliol del 381; el concili va seguir el 382). Es va decretar que Constantinoble era la nova Roma i el patriarca el segon dignatari en autoritat després del papa.

El juliol de 383 es va celebrar un nou concili, no ecumènic, a la capital, amb assistència de tots els dirigents de sectes, als que es va exigir una confessió de fe i foren condemnats.

Quan l'emperador Teodosi el Gran era a Itàlia lluitant amb Magne Màxim, va córrer el rumor de la seva mort i van esclatar disturbis (388) promoguts pels arrians i la casa de Nectari fou cremada. El 390 a causa de la seducció d'una dona noble per un diaca, hi va haver nous aldarulls i es va abolir la practica de la confessió per aquestos casos.

El 394 es va fer un altre concili no ecumènic a Constantinoble, referent a la disputa sobre el bisbat de Bostra (Bostria).

Nectari va morir el 27 de setembre del 397. Probablement era casat i tenia un fill. Un germà seu, Arsaci de Tars, fou també patriarca el 404.

Va escriure l'homilia d'un màrtir, De S. Theodoro. També se l'esmenta com autor de Sententia Synodalis de Episcopatu Bostrensi.