Nasīr al-Dīn al-Tūsī
De Viquipèdia
Abū Jafar Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn al-Hasan Nasīr al-Dīn al-Tūsī (Tus, 1201– Khadimanin, a prop de Bagdad, 1274), astrònom, matemàtic, filòsof i metge persa. És considerat com un dels creadors de la trigonometria i féu importants aportacions a l'astronomia ptolemaica.
Quan els exèrcits mongols de Genghis Khan arrassaven Pèrsia, al-Tusi fugí per reunir-se amb els ismaïlites. Les seves contribucions científiques més importants daten d'aquests anys, mentre fugia d'una fortalesa a una altra. Finalment s'afegí a les tropes de Hulagu (un dels fills de Genghis Khan) després de la invasió del castell d'Alamut per les forces mongoles.
Al-Tusi elaborà taules molt acurades de moviments planetaris, tal com es mostren al seu llibre Zij-i ilkhani ("Les Taules Ilkhàniques"). Aquest llibre conté taules per calcular les posicions dels planetes, així com els noms de moltes estrelles. El seu sistema planetari era el més avançat de l'època i fou utilitzat extensament fins al desenvolupament del model heliocèntric en el temps de Copèrnic. Entre Claudi Ptolemeu i Copèrnic, se'l considera com el científic més eminent en aquest camp.
També és conegut pel parell de Tusi, que descompon un moviment lineal en la suma de dos moviments circulars. També calculà el valor de 51' per a la precessió dels equinoccis i contribuí en la construcció i ús d'alguns instruments astronòmics incloent-hi l'astrolabi (el famós observatori de Maragheh fou construït per a ell). Escrigué el primer tractat existent del sistema complet de trigonometria plana i esfèrica.
